Donat el debat aquests dies respecte a la moció de censura contra l’alcaldia d’extrema dreta a Ripoll, publiquem aquí el testimoni de l’Omar, un jove ripollenc que participa a UCFR

Silvia Orriols viu de la confusió i la por. Amb la seva suposada critica a l’islam com a ideologia política religiosa, vol fer-nos creure que els marroquins són com el règim teocràtic de l’Iran, quan el Marroc té parlament i lleis civils. Perquè a l’alcorà, deu diu: feu cas a deu, al profeta y als vostres responsables. És per això que el Marroc té parlament i lleis civils, entenent “xaria” com “la legislació vigent”.

Com diu la dita, “qui sembra vents, recull tempestes”. Ella sembra odi per dividir-nos, i hauria de rebre una moció de censura.

A més, el Marroc ha estat la terra d’acollida d’aquells moriscs i jueus que van fugir de la inquisició cristiana de l’edat mitja, de la qual treu el seu tarannà. Però ella vol fer passar bou per bèstia grossa, fent creure que tots els musulmans representem una amenaça de “radicalisme”.

Amb les xifres fa el mateix. Diu que el 50% dels presos a Catalunya són estrangers, però no diu que això són només 4.500 persones, d’un milió i mig de persones migrades. Això no arriba ni al 0,3%! “Qui no té feina, el gat pentina”, i ella s’entreté enganyant amb percentatges. Si la meitat dels immigrants delinquís, no tindríem prou presons. Oblida també que moltes persones estan en presó preventiva sense judici i que la majoria de delictes —quan n’hi ha— són furts lleus. Però clar, “a cabra coixa, tot li fa ensopec”.

Ha omplert el seu partit amb ultres que abans, a cara descoberta, desitjaven “anar de cacera” contra immigrants. Ara els té ben apoltronats dins del partit.

A les xarxes, ataca i demonitza com un “corc que rosega la fusta”, però després es fa la víctima. Hem vist censura, amb multes a les persones que no pensen com ella. Fins i tot hi ha hagut agressions físiques, com a la Festa Major amb les noies que penjaven un cartell escollit pel poble.

I mentrestant, la seva mala gestió es va notar: va intentar retallar les ajudes a les famílies, com les classes de música per als infants.

I quan l’oposició fa servir eines democràtiques com una moció de confiança, ella crida “cop d’estat”. Jo dic: “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”.

Si fos per ella, Ripoll seria una dictadura, on no hi hauria lloc a mocions de confiança.

Gràcies a la Comissió GAIP per fer cedir l’Ajuntament i donar-nos les dades que ens amagaven, així hem auditat la seva gestió del padró des de l’Associació Marroquí Juvenil del Ripollès.

I deixeu-me aclarir-ho: Orriols ha intentat embrutar-me amb notícies falses. No he estat mai en situació irregular, i malgrat que tenia la TIE caducada, el meu permís de residència estava en tràmit, i just avui he demanat el meu TIE.

Ripoll no és Orriols. A Ripoll hi ha gent honesta i amb un alt sentit de la moralitat, com Ivone Navarro, el grup de ciutadans que es va organitzar per visibilitzar el cartell, o els veïns ripollesos que s’han organitzat per Teixir Ripoll, cuidant-se els uns als altres. Tot el contrari del que fa Orriols. Per tant: Orriols no ens representa!

Omar, activista de l’Associació Marroquí Juvenil del Ripollès