Dv 24/05/2024, 17.00h Taller: Com podem reforçar la perspectiva antirracista a la negociació col·lectiva?

Jornades maig 2024 | Pàgina inicial d’aquesta sessió

Presenta: Pastora Filigrana, advocada laboralista i sindicalista

Intervenen: Mariana Urcuyo, Sindikatua LAB; Antonio Cortés Sitjas, UGT FICA

Sessió dirigida especialment a sindicalistes responsables de negociar convenis.

Relatoria

La ponència de Pastora Filigrana presenta una segona part d’un taller organitzat amb l’objectiu d’explorar com la negociació col·lectiva pot servir com una eina útil en la lluita antiracista i contrarestar el discurs de la ultradreta.

Aquest enfocament és nou i experimental, ja que no existeixen precedents teòrics ni pràctics sobre la integració de la perspectiva antiracista en la negociació col·lectiva.

Context i reptes

1.        Eines sindicals per a la lluita contra el racisme

• S’analitza com la negociació col·lectiva pot contribuir a la causa antiracista.

2.       Desafiaments de la negociació col·lectiva

• La negociació col·lectiva és menys coneguda i entesa per les persones treballadores en comparació amb conceptes més com l’acomiadament o les demandes laborals.
• No hi ha recerques ni guies sobre com abordar la discriminació racial a través de la negociació col·lectiva.

Marc normatiu

1.        Estatut dels Treballadors

• Conté un article dedicat a la negociació col·lectiva i la igualtat, però només entre homes i dones.

2.       Lleis d’Igualtat de Tracte i No Discriminació

• Tant la llei espanyola (2022) com la catalana (2020) inclouen l’obligació de negociar en pro de la igualtat de tracte, abastant diverses diversitats, incloent-hi l’ètnic-racial.
• No obstant això, aquestes lleis encara són generalistes i no específiques en el seu enfocament antiracista.

3.       Avantprojectes de Llei Antiracista

• Hi ha avantprojectes de llei a l’Estat espanyol, a Catalunya i a Navarra que busquen establir la negociació col·lectiva amb perspectiva antiracista.
• Les mesures proposades inclouen l’acció positiva, com una major representació de persones racialitzades en consells d’administració i a les plantilles.

Propostes de mesures

Acció positiva:

• Augmentar la representació de persones racialitzades en posicions de presa de decisions i en les plantilles.

Prevenció i sanció del racisme:

• Implementar mesures preventives i sancionadores contra el racisme, no només les accions positives.
• Propostes de codis de conducta, plans de gestió de diversitat i bones pràctiques per a evitar el racisme en l’àmbit laboral.

Avaluació i supervisió

• Crear mecanismes per a l’avaluació periòdica de la igualtat de tracte en les empreses, amb l’objectiu de mesurar i sancionar pràctiques racistes.

Experiències i perspectives

• La intervenció destaca la importància d’aprendre dels avanços del feminisme en la negociació col·lectiva, com els plans d’igualtat i els protocols contra l’assetjament sexual, adaptant-los a la lluita antiracista.
• Se subratlla la necessitat de litigar estratègicament per a desenvolupar una jurisprudència favorable que recolzi aquestes iniciatives en la pràctica.

Conclusió

La intervenció conclou amb una invitació a debatre i compartir experiències pràctiques, reconeixent la complexitat i la novetat del tema. La importància d’obrir el debat i proposar respostes a preguntes crítiques sobre com integrar efectivament la perspectiva antiracista en la negociació col·lectiva.

Apel·lar al fet que els serveis jurídics dels sindicats apostin per un litigi estratègic de casos de discriminació racial en el món laboral per la via de l’article 177 de Llei de la jurisdicció social per a generar jurisprudència.

Fer pedagogia entre les entitats antiracistes de presentar-se en els procediments de discriminació racial en el món laboral.

Involucrar als sindicats en la lluita per la regularització.

Participació i debat:

Aquesta relatoria recull els punts essencials abordats en el taller i proporciona un marc per al desenvolupament de futures iniciatives en la lluita antiracista a través de la negociació col·lectiva.

• Les persones participants del taller, incloses les representants del sindicats UGT i LAB, comparteixen les seves experiències pràctiques en la negociació col·lectiva amb perspectiva de discriminació racial.
• Es fomenta un debat obert per a identificar continguts específics que haurien d’incloure’s en els acords de negociació col·lectiva per a promoure la igualtat ètnic-racial.
• Altres vies que no són la penal.
• La vulnerabilitat de les persones treballadores migrants davant l’autoritat: no és comú iniciar una expulsió per una inspecció de treball (ja que no hi ha intervenció de la policia), però no hi ha res que ho impedeixi.
• Dificultats en la via penal en el cas del Jordi. Hi ha sobreseïment del seu cas per la via penal, i l’han aconsellat buscar la via civil.
• Futura llei orgànica antiracista: possibilitat que és tracti la mirada antiracista en la negociació. Crec que amb les eines existents, hi ha eines per a les vulneracions de drets col·lectius. Amb aquesta mena de lleis de racisme, es pot prevenir i promoure la discriminació racial.
• Necessitat de denunciar la complicitat de les institucions i de generar una eina de contra-drets. El Sindicat LAB té una guia per pràctica on a més de l’explicació dels drets, tenen consells pràctics.
• Un cas d’èxit de litigació per discriminació racial en subcontractacions
• Hi ha altres mecanismes de segregació racial del mercat laboral com la segregació escolar.
• La Llei d’Estrangeria és un fre a la conflictivitat sindical.

Intervenció: Mariana Urcuyo, Secretaria antirracista del Sindikatua LAB

Mariana Urcuyo va començar destacant la lentitud de l’avanç en l’organització sindical per a les treballadores de la llar. Va reconèixer que aquest sector ha estat històricament ignorat pels sindicats, però ara s’està assumint la lluita pels seus drets, reconeixent les múltiples violències que les travessen, des de la migració fins a qüestions de gènere i cures.

Desafiaments i Processos

1.             Reconeixement de drets:

• La pedagogia i l’autoeducació han estat clau perquè les treballadores es reconeguin com a subjectes de dret.
• L’ocupació domèstica sol ser vista com un favor, la qual cosa porta a situacions de xantatge i precarietat.

2.            Organització sindical:

• El procés de conformació de la secció sindical ha pres cinc anys, durant els quals s’han enfrontat a molts obstacles, com la mobilitat laboral i la dificultat per a organitzar-se.
• La secció sindical s’ha enfocat a adaptar els conceptes sindicals a la realitat de les treballadores de la llar, un sector amb característiques molt específiques.

3.            Negociacions i convenis:

• Les treballadores de la llar busquen un conveni que reconegui les diferències entre els diversos tipus de treball que realitzen (cura de persones en situació de dependència, cura de nens, labors domèstiques generals, etc.).
• La falta d’un marc legal clar (més enllà d’un Reial Decret) i l’absència de persones interlocutores vàlids per a negociar han estat un gran obstacle.
• Les treballadores han hagut de recórrer a vies judicials per a avançar en les seves demandes, com el reconeixement de les cotitzacions prèvies al període estipulat en la reforma de l’any 2022.

Estratègies i Accions

1.                  Formació i apoderament:

• La formació en drets laborals i negociació ha estat fonamental. Les treballadores han après termes i conceptes clau per a defensar-se millor.
• Han utilitzat diverses formes d’acció sindical, com performances i vídeos, per a visibilitzar la seva lluita i mobilitzar-se, fins i tot a nivell transoceànic.

2.                 Col·lectivitat i reconeixement:

• S’ha emfatitzat la importància de la col·lectivitat i del reconeixement mutu per a enfortir la seva lluita.
• La política interna del sindicat ha canviat per a incloure i empoderar les treballadores de la llar, permetent-los accés i ús d’espais sindicals per a reunions i assemblees.

3.                 Relacions amb l’ocupador:

• Les negociacions amb els empleadors han estat difícils, amb molts d’ells negant-se a reconèixer la seva responsabilitat o capacitat per a negociar.
• La falta d’una persona interlocutora clara per a negociar convenis ha portat a recórrer a demandes judicials per a establir precedents i avançar en els seus drets.

Conclusions

El taller va concloure subratllant la necessitat de continuar enfortint l’organització sindical de les treballadores de la llar, adaptant les estratègies a les realitats específiques del sector. La lluita pel reconeixement de drets i la negociació de convenis adequats continua sent una prioritat, així com la formació contínua i l’apoderament de les treballadores.

Les participants van destacar la importància de mantenir la col·lectivitat i la solidaritat, no sols dins del sindicat, sinó també a nivell internacional, per a continuar avançant en la visibilització i reconeixement dels seus drets.

Intervenció: Antonio Cortés Sitjas, Secretaria General de la UGT-FICA

Antonio Cortés va començar amb la presentació d’un grup de treball dins d’UGT FICA, que utilitza la perspectiva de l’antigitanisme com a eina per a combatre la discriminació. Aquest grup s’enfoca en tres àrees principals:

1.             Assessoria personalitzada:

• Oferir assessoria a qualsevol persona gitana que s’acosti al sindicat.

2.            Formació i sensibilització:

• Treballar amb delegades i delegats, perquè comprenguin i combatin la discriminació des de la perspectiva de la cultura gitana.

3.            Incidència política i negociació col·lectiva:

• Influir en les polítiques i avançar en la inclusió de persones gitanes i altres minories en la negociació col·lectiva.

Desafiaments i estratègies

1.             Combatre la discriminació des de l’àmbit sindical:

• La importància de la via institucional i política per a accelerar els canvis i promoure polítiques inclusives.
• La necessitat de formar i sensibilitzar als delegats sindicals sobre la diversitat i la discriminació per a millorar la negociació col·lectiva.

2.            El rol de la negociació col·lectiva:

• La negociació col·lectiva es presenta com un espai on les regles no sempre són clares, la qual cosa ofereix una oportunitat per a incloure clàusules que beneficiïn a tothom, especialment a les persones més vulnerables.
• Exemples com l’adaptació de la jornada laboral durant el Ramadà i les polítiques d’igualtat de gènere mostren com les normes poden ser inclusives si es negocien adequadament.

3.            Aprofitar la legislació europea:

• Les normatives i directrius europees, com els plans d’igualtat i l’adaptació de jornades laborals, han de ser aprofitades per a millorar les condicions laborals.
• La legislació europea pot ser utilitzada per a impulsar canvis positius a nivell nacional i local, beneficiant a col·lectius específics.

Accions i propostes

1.             Fomentar la inclusió en la negociació col·lectiva:

• Incloure clàusules específiques en els convenis col·lectius que abordin les necessitats de les persones racialitzades, migrants i altres col·lectius vulnerables.
• Treballar amb el tercer sector per a localitzar i capacitar a dones i altres grups que tradicionalment no accedeixen a uns certs sectors laborals.

2.            Plans de diversitat:

• Les empreses hauran d’implementar plans de diversitat europeus per a optar a fons com els Next Generation EU.
• Aquests plans han de ser negociats amb els sindicats, que han d’estar preparats i formats per a això.

3.            Unitat i representació real:

• Es va emfatitzar la necessitat d’una representació real i diversa dins dels sindicats per tal de reflectir la societat actual.
• La inclusió de més persones racialitzades i d’altres col·lectius en la negociació col·lectiva és crucial per a aconseguir una representació justa i efectiva.

Conclusions

El taller va concloure subratllant la importància de la unitat en la lluita contra la discriminació i la importància de la negociació col·lectiva com a eina per a millorar les condicions laborals de tots, especialment dels col·lectius més vulnerables. Es va fer un anomenat als sindicats perquè treballin junts, més enllà de les seves diferències, i s’enfoquin a construir una societat més inclusiva i justa.

Les participants van destacar la necessitat de deixar de costat les baralles internes i enfocar-se en la lluita unitària contra les estructures de poder que perpetuen la discriminació i l’exclusió. La diversitat ha de ser vista com una fortalesa i una oportunitat per a construir un futur millor per a tothom.

Prioritats

• Treballar una proposta de plans d’igualtat que incloguin la igualtat ètnic racial i sancions específiques del seu incompliment. Cal parlar de la igualtat diversa.
• Impulsar protocols contra l’assetjament
• Acompanyar això amb litigi estratègic respecte a la interpretació de la llei. La jurisprudència és clau per al desenvolupament d’aquestes estratègies.
• Incorporar clàusules correctives en la contractació pública i proposar persones diverses que entrin a la mesa de negociació.

---

Jornades maig 2024 | Pàgina inicial d’aquesta sessió