Dissabte, 25 de maig de 2024, 10.00h, Taller A

Jornades maig 2024 | Pàgina inicial d’aquesta sessió

La realitat del racisme al lloc de feina i com fer-li front

Presenten: Salma Laghzaoui Al Bachiri, gestora davant casos del racisme laboral; Paula Rossi, SOS Racisme.

Relatoria

L’objectiu del taller és extreure lliçons sobre com millor treballar aquest problema molt estès. Com podem generalitzar la comprensió que és un problema real, fruit d’un mal estructural, i que és necessari i possible respondre de manera col·lectiva. Durant el taller s’han presentat exemples de casos reals, tant de discriminació racista de part de l’empresa, com d’accions de part d’individus racistes/d’extrema dreta. S’ha parlat de les diferents maneres de respondre davant aquestes situacions.

Intervenció: Paula Rossi, tècnica d’intervenció psicosocial del SaiD de SOS Racisme

Paula Rossi, treballadora de SOS Racisme Catalunya, presenta un resum sobre el treball i els objectius de l’organització, una entitat sense ànim de lucre dedicada a la defensa dels drets humans, enfocada en la lluita contra el racisme. Paula actualment treballa en el Servei d’Atenció I Denúncia (SAiD), que és gratuït i especialitzat, i un dels pocs a Catalunya que representa a persones que han sofert racisme.

Explica que les intervencions poden ser penals, administratives, directes o processos restauratius. Atès que les eines del sistema no sempre responen a les demandes, han de ser creatives per a reparar el mal i visibilitzar la vulneració de drets, a més de treballar en la reparació de danys. Reflexiona sobre la falta de diversitat en l’audiència, indicant que solen ser les persones afectades pel racisme els qui assisteixen, en lloc dels responsables de gestionar-lo.

Subratlla la importància de comprendre i definir el racisme, i suggereix que de vegades les persones poden exercir racisme sense saber-ho, però una vegada que se’ls assenyala, és la seva elecció continuar o no amb la discriminació.

Explica que els estereotips són imatges mentals simplificades que assignem a grups de persones. Aquests estereotips poden ser positius, negatius o neutres, i es transmeten a través de la família, l’escola, els mitjans i el llenguatge. Els prejudicis, d’altra banda, són creences valorades, no comprovades, que porten a accions discriminatòries. La discriminació és l’acció negativa envers un grup de persones, basada en aquests prejudicis, i pot ser intencional o no.

Finalment, Paula esmenta que el racisme és un sistema d’opressió basat en tres pilars: desigualtat, jerarquització i propòsit. Diferència entre el racisme socialitzat, que ocorre a nivell individual, i el racisme institucionalitzat, que s’estructura a través de les institucions i lleis.

Aquesta presentació, prèvia al taller, busca establir una base comuna per a entendre el racisme i com es manifesta en diferents contextos, emfatitzant la necessitat d’abordar tant el racisme individual com l’institucional.

Creativitat en la intervenció

A causa de la falta d’eines efectives del sistema per a respondre a les demandes de les persones afectades, l’equip de SOS Racisme ha de ser creatiu en els seus enfocaments per a reparar el mal.

Objectiu del servei

Visibilitzar la vulneració de drets i treballar en la reparació. En els últims anys, s’ha posat èmfasi especial en la reparació del mal causat pel racisme.

Context i experiències personals

Fa una reflexió sobre la falta de diversitat en els públics que assisteixen a esdeveniments sobre racisme i com, generalment, són les persones afectades pel racisme els qui són presents, en lloc d’aquells que tenen la responsabilitat de gestionar-ho o prevenir-ho.

Definició i dinàmica del Racisme

Ofereix una definició de racisme i explica com opera a través d’estereotips i prejudicis. Els estereotips es defineixen com a atributs assignats a un grup de persones i que són compartits socialment. Aquests estereotips poden ser positius, negatius o neutres. Els prejudicis són creences valorades i no comprovades que porten a accions discriminatòries. La discriminació és l’acció negativa cap a un grup basat en aquests prejudicis.

Racisme institucional

Parla sobre el racisme institucionalitzat, que es manifesta en lleis, normatives i pràctiques d’institucions. Esmenta exemples específics de com les lleis d’estrangeria i altres tràmits administratius dificulten la vida de les persones migrants, com la dificultat per a accedir a serveis bàsics i drets laborals.

Problemes en la contractació de persones migrants

Es destaquen les traves administratives i la desinformació com els principals obstacles per a la contractació de persones migrants. Paula esmenta exemples concrets de com la burocràcia i la falta de voluntat institucional compliquen la contractació i la regularització de persones treballadores migrants.

Casos pràctics i estratègies

Es discuteixen casos específics i estratègies que s’utilitzen per a abordar i denunciar situacions de racisme en l’àmbit laboral. Es parla de la importància de la informació i la voluntat per a buscar solucions i es destaca la necessitat d’una xarxa de suport entre organitzacions i sindicats per a lluitar contra el racisme de manera més efectiva.

Propostes i reflexions

• La necessitat de crear una xarxa d’organitzacions i sindicats que treballin en unitat per a combatre el racisme laboral.
• Realitzar reunions periòdiques i sessions de formació per a millorar la coordinació i efectivitat de les accions antiracistes.
• Visibilitzar i reparar el mal causat pel racisme.
• La necessitat de creativitat en les intervencions a causa de les limitacions del sistema.
• La necessitat de col·laboració entre entitats socials i sindicats per a combatre el racisme institucional i laboral.

Intervenció: Salma Laghzaoui Al Bachiri, gestora davant casos del racisme laboral

Salma Laghzaoui va iniciar el taller destacant com la llei d’estrangeria i les estructures administratives limiten l’accés a serveis i drets laborals per a les persones migrants, la qual cosa exemplifica el racisme institucional.

Principals temes abordats

1.            Accés a serveis bàsics:

• La inscripció en el Servei d’Ocupació de Catalunya no és accessible en línia per als qui tenen NIE, només per als qui tenen DNI.
• L’obtenció del número de la Seguretat Social pot demorar de 15 dies a un mes i mig, dificultant l’inici laboral dels migrants.

2.           Desinformació institucional:

• Existeix una desinformació significativa tant en les empreses com en les administracions sobre els procediments i drets de contractació de persones migrants.
• Les empreses solen dependre de gestories que, al seu torn, depenen de l’administració pública, perpetuant la desinformació.

3.           Pràctiques laborals i educatives:

• Les estudiants migrants enfronten barreres en realitzar pràctiques formatives, a causa de la falta de DNI, afectant el seu accés a institucions i oportunitats laborals.

4.           Traves en la contractació:

• L’administració pública maneja temps prolongats per a emetre documentació necessària, la qual cosa dificulta la contractació oportuna.
• Les empreses moltes vegades no estan disposades a assumir els costos addicionals associats amb la contractació de migrants, com les taxes de renovació de targetes de residència.

Exemples concrets i testimoniatges

·                Desinformació en la contractació:

Salma va explicar com els empresaris, en dependre de la informació de les gestories i l’administració, solen estar mal informats sobre els procediments reals de contractació de migrants.

·                Tràmits administratius:

La saturació de les administracions des de la pandèmia ha exacerbat els problemes, amb tràmits que s’allarguen innecessàriament, afectant les persones migrants.

·                Costos addicionals:

Les empreses es resisteixen a cobrir els costos de tràmits per a la renovació de targetes de residència, a pesar que legalment els correspon fer-ho.

Propostes i estratègies

1.            Millorar la informació i formació:

• Els sindicats i organitzacions de suport han de proporcionar informació clara i precisa, tant a migrants com a empresaris.
• Crear campanyes informatives per a combatre la desinformació i els fake news.

2.           Facilitar tràmits administratius:

• Reformar els processos administratius per a simplificar-los i fer-los més accessibles.
• Assegurar una coordinació eficient entre totes les administracions públiques.

3.           Fomentar la inclusió laboral:

• Promoure polítiques de contractació inclusiva i sensibilitzar a les empreses sobre els beneficis de la diversitat.
• Fer costat a les empreses en la gestió de tràmits i costos associats amb la contractació de persones migrants.

4.           Acompanyament i assessoria legal:

• Oferir assessoria legal gratuïta o a baix cost perquè les persones migrants puguin defensar els seus drets.
• Establir oficines de suport en ajuntaments i altres institucions públiques per a facilitar l’accés a informació i serveis.

Conclusions

El taller va concloure subratllant la necessitat d’una major transparència i eficiència en les administracions públiques, així com un compromís més fort per part de les empreses per a contractar i fer costat a persones migrants. Es va emfatitzar la importància de la informació precisa i l’acompanyament legal per a empoderar les persones migrants i assegurar que els seus drets siguin respectats.

Les participants van acordar que la lluita contra el racisme institucional és una tasca contínua que requereix la col·laboració de tots els sectors de la societat per a aconseguir una veritable inclusió, equitat i igualtat.

Prioritats

• Crear una xarxa d’organitzacions que treballen casos de racisme al món laboral, no només des del punt de vista jurídic.
  • Realitzar sessions periòdiques per compartir inquietuds entre les organitzacions, els moviments socials, etc.
• • Donar suport a SOS Racisme perquè no desaparegui i pugui continuar fent la feina de denúncia.
• • Incidència perquè no desaparegui la feina antiracista a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
• • Millorar la informació per als processos de contractació, tant per a les empreses com per als treballadores (amb els col·lectius que ja ho estan realitzant i ampliar la incidència de la blanquitut en aquest compromís).
  • Interpel·lar els sindicats o col·legis professionals perquè realitzin aquests treballs.

---

Jornades maig 2024 | Pàgina inicial d’aquesta sessió