Perill: feixistes!

A les eleccions municipals del 22 de maig ens juguem molt. Es presenten diverses candidatures d’extrema dreta en un centenar de municipis catalans.

La que te més possibilitats de guanyar regidors, si no fem res per evitar-ho, és Plataforma per Catalunya (PxC).

Aquest no és un partit qualsevol. El seu führer, Josep Anglada, té una llarga trajectòria franquista. Diu que si arribés al poder, imposaria “la pena de mort en una hora”; és a dir, que suspendria les garanties constitucionals. PxC rep diners de grups nazis europeus. A les seves llistes hi ha persones condemnades per estafa, odi racial, i fins i tot atemptats terroristes. És un projecte clarament feixista que, com diu l’Anglada, ha de “disfressar-se de demòcrata” per guanyar vots.

Anglada i la seva PxC són clons de Le Pen i el Front Nacional (FN) de França. Els moviments socials francesos han restat importància a l’FN i mai s’han unit per aturar-lo. La dreta institucional francesa adopta cada vegada més elements del discurs xenòfob, cercant el vot racista. Com a resultat, l’FN avui ja és la tercera força política del país.

França demostra que ignorar un perill no l’elimina. I copiar els feixistes —com fa el PP, entre d’altres— només els reforça.

Avui, davant la crisi i els problemes socials als nostres barris i ciutats, hi ha dues opcions, igual que a la crisi dels anys 30.

L’opció que impulsen els feixistes, la de la xenofòbia, culpa dels problemes els immigrants, els musulmans, els gitanos, els jueus… Així, ens barallem entre nosaltres i perdem. Als anys 30, aquest camí va portar a l’Holocaust.

La unitat fa la força
L’altra opció és veure que la gent normal tenim els mateixos problemes i necessitats, sigui quin sigui el nostre país d’origen, color de pell, llengua o religió. Si passem dels mites racistes, podem fer front als reptes de manera unitària. Les protestes actuals contra les retallades socials en són un bon exemple.

A les eleccions municipals del 22 de maig, hem de decidir. Aquest país ja va patir quatre dècades de franquisme, i ens va costar molt desfer-nos-en. Volem tornar-hi?

No, hem de dir clarament: Mai més! No passaran!

No volem feixistes als ajuntaments!
Volem la convivència en la diversitat
Volem serveis socials dignes per a tothom

Peligro: ¡fascistas!

En las elecciones municipales del 22 de mayo nos jugamos mucho. Se presentan distintas candidaturas de extrema derecha en un centenar de municipios catalanes.

La que más posibilidades tiene de obtener concejales, si no hacemos nada para evitarlo, es Plataforma per Catalunya (PxC).

Éste no es un partido cualquiera. Su führer, Josep Anglada, tiene una larga trayectoria franquista. Dice que si llegara al poder, impondría “la pena de muerte en una hora”; es decir, que suspendería las garantías constitucionales. PxC recibe dinero de grupos nazis europeos. En sus listas hay personas condenadas por estafa, odio racial, e incluso atentados terroristas. Es un proyecto claramente fascista que, tal y como admite el propio Anglada, debe “disfrazarse de demócrata” para ganar votos.

Anglada y su PxC son clones de Le Pen y el Frente Nacional (FN) de Francia. Los movimientos sociales franceses han restado importancia al FN y nunca se han unido para pararlo. La derecha institucional francesa adopta cada vez más elementos del discurso xenófobo, buscando el voto racista. Como resultado, el FN es hoy la tercera fuerza política del país.

Francia demuestra que ignorar un peligro no lo elimina. Y copiar a los fascistas —tal y como hace el PP, entre otros— únicamente los refuerza.

Hoy, ante la crisis y los problemas sociales en nuestros barrios y ciudades, hay dos opciones, igual que ante la crisis de los años 30.

La opción que impulsan los fascistas —la de la xenofobia— culpa de los problemas a los inmigrantes, los musulmanes, los gitanos, los judíos… De este modo, peleamos entre nosotros y perdemos. En los años 30, este camino condujo al Holocausto.

La unidad hace la fuerza
La otra opción es ver que la gente corriente tenemos los mismos problemas y necesidades, sea cual sea nuestro país de origen, color de piel, lengua o religión. Si pasamos de los mitos racistas, podemos hacer frente a los retos de manera unitaria. Las protestas actuales contra los recortes sociales son un buen ejemplo.

En las elecciones municipales del 22 de mayo, debemos decidir. Este país ya sufrió cuatro décadas de franquismo, y nos costó mucho deshacernos de él. ¿Queremos repetir?

No, debemos decir claramente: ¡Nunca más! ¡No pasarán!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s