Arxiu de la categoria: Materials de difusió

Butlletí d’UCFR – novembre 2018

Davant les creixents amenaces de feixisme i racisme, és evident que tenim molta feina per endavant.

Publiquem aquest butlletí per fer arribar notícies i informació a tota la gent d’UCFR: les 2.500 persones a la nostra llista de difusió; les més de 600 entitats adherides; els grups i xarxes locals a diferents comarques i municipis…

Si us plau, doneu-li difusió, tant en format electrònic com (sobretot) en paper. Podeu imprimir-lo i penjar-lo al suro del centre cívic, AAVV, escola, CAP…

Baixar butlletí en PDF

Distribuïm informació com aquesta via la nostra llista de difusió:

Apunta-t’hi aquí

Que no t’enredin amb Tabàrnia… PxC, partit racista!

 

[En castellano]

Plataforma per Catalunya (PxC) fa una bona temporada que encadena fracassos. Fan fora per massa ambigu amb l’independentisme el seu líder, Josep Anglada, i aquest denuncia els seus antics companys de partit per temptativa d’homicidi. A Mataró, Juan Gabriel Ponce acusa la regidora de la ciutat Mónica Lora d’opacitat amb els comptes.

El resultat? Una desfeta electoral arreu de Catalunya. I no semblava que els xenòfobs tinguessin massa perspectives de tornar a l’Ajuntament de la nostra ciutat… Fins que s’han situat al capdavant del moviment per la unitat d’Espanya i per les pensions.

Per què a UCFR creiem que no els hem de deixar cap espai, enlloc? Continua llegint Que no t’enredin amb Tabàrnia… PxC, partit racista!

Que no te líen con Tabarnia: ¡PxC, partido racista!

[En català]

Hace una buena temporada que Plataforma per Catalunya encadena fracasos. Echan por demasiado ambiguo con el independentismo a su líder, Josep Anglada, y este denuncia a sus antiguos compañeros de partido por tentativa de homicidio. En Mataró, Juan Gabriel Ponce, acusa a la edil de la ciudad, Mónica Lora, de opacidad con las cuentas.

¿El resultado? Un batacazo electoral en toda Catalunya. Y no parecía que los xenófobos tuvieran demasiadas perspectivas de volver al Ayuntamiento de nuestra ciudad… Hasta que se han situado al frente del movimiento por la unidad de España y por las pensiones. Continua llegint Que no te líen con Tabarnia: ¡PxC, partido racista!

Democracia Nacional… Feixistes de manual

[En castellano]

Democracia Nacional (DN) és un grup d’inspiració neonazi implicat en recents agressions a casals populars, una mesquita, comerços de persones migrades… a Nou Barris i a altres barris del nord de Barcelona, així com a diversos pobles de Catalunya..

Ara intenta créixer i sortir de la marginalitat a costa de les mobilitzacions pro unitat d’Espanya dels últims mesos, provant de fer forat als Grups de Defensa i Resistència (GDR). I per què això ens hauria de preocupar? Continua llegint Democracia Nacional… Feixistes de manual

Democracia Nacional… Fascistas de manual

[En català]

Democracia Nacional (DN) es un grupo neonazi implicado en agresiones recientes en casals populars, una mezquita, comercios de personas migradas… en Nou Barris y otros distritos del norte de Barcelona, así como en varios pueblos de Catalunya.

Hoy está intentando crecer y salir de la marginalidad a costa de las movilizaciones pro unidad de España de los últimos meses, intentando hacer agujero en los Grupos de Defensa y Resistencia (GDR). ¿Por qué esto debería preocuparnos? Continua llegint Democracia Nacional… Fascistas de manual

#StopIslamofòbia: Protegeix-te contra els rumors racistes

#StopIslamofòbia

Protegeix-te contra els rumors racistes

Avui, la islamofòbia és la forma més estesa de racisme a Europa i arreu del món, i per aquest motiu és l’arma preferida de l’extrema dreta.

S’han utilitzat també els atemptats terroristes dels darrers anys per justificar el discurs islamòfob. De manera injustificable s’intenta culpar tota la població musulmana de les accions d’uns pocs assassins que no la representen. Advertim del greu risc que això suposa per a la convivència als nostres barris i municipis.

Combatre les confusions i els rumors islamòfobs és, per tant, una tasca urgent per tal de defensar la convivència i combatre la xenofòbia. És, doncs, una forma més de lluitar contra l’extrema dreta. Continua llegint #StopIslamofòbia: Protegeix-te contra els rumors racistes

#RefugeesWelcome : Protegeix-te contra els rumors racistes

#RefugeesWelcome

Protegeix-te contra els rumors racistes

Com sabem, moltes persones estan arriscant la vida en el seu intent d’arribar a Europa, per escapar de guerres i pobresa. Davant d’això s’està estenent un brot perillós de racisme. Aquesta octaveta dóna uns consells per protegir-nos del contagi xenòfob.

No bloquegem la porta d’Europa

De vegades se senten comentaris com: “Per què vénen aquí, no poden quedar-se al seu país, o a països propers?” La majoria ho fa.

A Síria, dels 12 milions de persones desplaçades, gairebé 8 milions es queden dins del país, al voltant de 4,5 milions de persones es refugien als països veïns, i fins a finals de 2015, potser mig milió de persones sirianes havien aconseguit arribar a Europa, xifra que representa el 0,1% de la població europea.

Europa no està sobrecarregada; tenint en compte la seva població i nivell econòmic, la seva resposta és totalment inadequada i inhumana. Continua llegint #RefugeesWelcome : Protegeix-te contra els rumors racistes

#RefugeesWelcome #ObriuFronteres

#RefugeesWelcome

Combatem els rumors racistes

Full informatiu de Unitat contra el feixisme i el racisme

Sabem que moltíssimes persones refugiades es troben ara en una situació desesperada. Tràgicament, tant l’extrema dreta com molts polítics responen, no amb humanitat, sinó amb arguments que a més de ser racistes, són falsos.

Aquí responem a algunes de les seves mentides.

Baixar full en PDF per imprimir i difondre

Continua llegint #RefugeesWelcome #ObriuFronteres

¡No votes a los fascistas! #NoVotisPxC

¡No votes a los fascistas!

¡No votes a PxC!!

¡No queremos fascistas en los ayuntamientos!

[català]

En las elecciones municipales de mayo de 2015, la ultraderecha quiere, de nuevo, entrar en los ayuntamientos.

En 2011, obtuvo representación en bastantes municipios de Catalunya. Utiliza su presencia en los ayuntamientos para normalizar el discurso del odio y para construir movimientos fascistas.

Ahora, existe el peligro añadido de que la ultraderecha utilice los recientes y trágicos hechos ocurridos en Europa —y el crecimiento de la islamofòbia— para extenderse aquí. Continua llegint ¡No votes a los fascistas! #NoVotisPxC

No votis feixista! #NoVotisPxC

No votis cap grup feixista! No votis PxC!

No volem feixistes als ajuntaments!

[castellano]

A les eleccions municipals de maig de 2015, la ultradreta vol, de nou, entrar als consistoris.

L’any 2011, va obtenir regidories arreu de Catalunya. Aprofita la seva presència als ajuntaments per normalitzar el discurs de l’odi i per construir moviments feixistes.

Ara, existeix el perill afegit que la ultradreta utilitzi els tràgics recents episodis a Europa —i el creixement de la islamofòbia— per estendre’s a casa nostra. Continua llegint No votis feixista! #NoVotisPxC

¿Qué es UCFR?

PDF del tríptico en color · PDF en blanco y negro, para bajar e imprimir · Text en català

Unidad contra el fascismo y el racismo surgió en el verano de 2010 a raíz del anuncio de que Plataforma per Catalunya (PxC), un partido fascista disfrazado de demócrata, se presentaba a las elecciones autonómicas de noviembre 2010.

Los objetivos de UCFR son frenar las manifestaciones fascistas y xenófobas, así como evitar que los planteamientos fascistas entren en las instituciones políticas.

UCFR reúne sensibilidades muy diversas, funciona mediante asambleas y grupos de trabajo. No suple la labor de las ONG ni de las asociaciones de base. Por el contrario, el papel de UCFR es el de enlazar a todos estos colectivos, de modo que cada uno pueda ser más efectivo en su ámbito y que, juntos, puedan llevar a cabo campañas unitarias. Continua llegint ¿Qué es UCFR?

Tríptic: Què és UCFR?

Versió PDF per baixar i imprimir · Versió PDF en color · Este texto en castellano

Unitat contra el feixisme i el racisme va sorgir l’estiu de 2010 arran de l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista disfressat de demòcrata, es presentava a les eleccions autonòmiques de novembre 2010.

Els objectius d’UCFR són frenar les manifestacions feixistes i xenòfobes i evitar que els plantejaments feixistes entrin en les institucions de representació política.

UCFR aplega sensibilitats molt diverses i treballa en assemblees i grups de treball. No supleix la tasca de les ONG i de les associacions de base. Ben al contrari, el paper d’UCFR és el d’enxarxar tots aquests col·lectius, de manera que cadascun pugui ser més efectiu en el seu àmbit i que, junts, puguin dur a terme campanyes conjuntes.

UCFR compta amb grups locals autogestionats que, alhora, promouen l’enxarxament dels que, en el seu territori, ja estan compromesos en la lluita contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia. Així fem visible l’amplitud d’aquest front unitari i convidem tothom qui ho vulgui a afegir-s’hi.

UCFR du a terme un treball de sensibilització i mobilització. Sensibilització en dos vessants, la refutació dels tòpics xenòfobs i el desemmascarament del veritable caràcter feixista de PxC (ja que la immensa majoria dels seus votants no són realment feixistes i els voten enganyats).

Les mobilitzacions de rebuig es centren en aquells municipis i barris on aquest grup té o pot tenir més incidència. UCFR no comparteix el criteri que parlar dels grups feixistes equival a fer-los propaganda. Just al contrari, per fer front al problema, és imprescindible abordar-lo i fer ben patent el perill que representa.

UCFR es finança amb les aportacions de les entitats i persones adherides.

Context en què treballem

Arreu d’Europa creix el discurs d’extrema dreta, que es beneficia de la crisi econòmica i la retallada de l’estat del benestar. PxC ha aconseguit d’introduir-se en els ajuntaments catalans gràcies a un discurs polític basat únicament en l’atac a la població immigrada i a l’islam, presentant-los com els perills que amenacen el nivell de benestar de la població autòctona.

Aquest discurs està quallant força a causa de les gravíssimes retallades socials i la taxa d’atur que estem patint, i està proporcionant vots a l’extrema dreta. No podem menystenir aquest avenç del discurs feixista perquè així no l’eliminarem.

Alguns partits catalans i espanyols (com arreu d’Europa) han iniciat un camí de seguidisme del discurs xenòfob i racista, per tal de no perdre el vot de certs col·lectius i de guanyar-ne de nous. Aquest camí és perillosíssim perquè legitima els plantejaments feixistes i pot dur a un reforçament del vot cap a formacions netament feixistes, que utilitzen el joc democràtic per guanyar poder polític. Això és el que ha passat a França, on les propostes xenòfobes de Sarkozy han provocat que el Front Nacional es consolidés com a tercera força política.

Vèncer el feixisme en la seva arrel és el pas imprescindible per afeblir desviacions xenòfobes d’altres partits. Per aquesta raó UCFR concentra l’esforç a impedir que PxC i les opcions clarament feixistes o “identitàries” tinguin cap pes en les institucions polítiques. Altres col·lectius estan fent una tasca molt eficient per combatre els trets racistes d’alguns partits parlamentaris.

La situació actual té un precedent nefast. Als anys trenta, una altra crisi econòmica va afavorir l’augment de la ideologia feixista a Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol. Amb les conseqüències que tots coneixem.

Unitat contra el feixisme i el racisme

UCFR és un moviment ampli, format per centenars d’entitats, col·lectius i associacions adherides, amb l’objectiu comú de fer front al creixement del feixisme i el racisme a casa nostra.

Cadascú treballa des de la seva entitat, en àmbits molt diversos (cultural, veïnal, sindical, social, polític, esportiu…), però tots coincidim en la necessitat de construir un espai, amb uns mínims comuns, per divulgar àmpliament la veritable naturalesa del feixisme, un perill que és entre nosaltres i amenaça amb destruir la convivència, fomentant l’odi des de premisses falses i populistes.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) funciona com una xarxa, de manera que tots puguem comunicar-nos amb rapidesa i sense jerarquies, facilitant l’autogestió dels grups de treball que puguin anar sorgint i que cadascú continuï treballant a l’àmbit que li és propi, però en contacte amb qui ho fa en un altre sector.

Tots els fronts són necessaris en la lluita contra el feixisme, tant la feina del dia a dia als barris o a l’educació, com la tasca de sensibilització i divulgació; tant la denúncia com l’acció institucional… Calia, però, un moviment unitari per poder mostrar quan convé que som molts i moltes i que plantem cara amb fermesa al feixisme i al racisme, una xarxa basada en la suma d’esforços per fer possible multiplicar els resultats.

Del local al global

El problema del feixisme existeix a molts nivells, des dels carrers i els barris fins al context internacional.

UCFR també abarca des del local fins al global.

A l’àmbit internacional, UCFR està enxarxada amb moviments diversos arreu d’Europa, i fins i tot més enllà. Tenim relacions solidàries amb Unite Against Fascism a Gran Bretanya, amb el moviment unitari contra el racisme i el feixisme a Grècia, entre d’altres.

Un bon exemple va ser la jornada d’acció contra els neonazis, el 19 de gener de 2013, convocada pels moviments grecs, quan hi va haver accions i protestes, grans i petites, a dotzenes de ciutats, de països molt diversos, des d’Oslo fins a Sydney, i des de Moscú fins a Chicago.

La feina principal, però, és fa molt més a prop de casa. UCFR funciona principalment mitjançant els seus grups locals, que treballen a diferents barris, ciutats o comarques, en conjunció amb altres entitats i en funció de les necessitats locals. Pots veure una llista d’aquests grups a http://unitatcontraelfeixisme.org/comarcals

Si vols participar en un d’ells, només cal posar-te en contacte. I si no hi ha un grup prop d’on vius, et podem ajudar a crear-ne un.

Vols participar-hi?

Per a més informació i per a adhesions:

info@ucfr.cat
Web: ucfr.cat
Facebook: www.facebook.com/unitatcfr
Twitter: twitter.com/UnitatvsRacisme

Suport econòmic:

Noteu: compte nou! Codi IBAN:

ES34 3025 0005 8114 3328 2758

MSR: Nazis disfrazados de revolucionarios

[Versión en PDF para bajar e imprimir] · [Versió en català]

Quizás te suena el nombre de Carmen Martín Padial. Ocupó el número 2 en la lista por Lleida de hartos.org en las últimas elecciones catalanas. Vegetariana y animalista, quizá te fijaste en su discurso rompedor.

Quizás has oído hablar, también, de las recogidas de alimentos y juguetes para gente sin recursos que hace habitualmente un grupo de Igualada. Una buena iniciativa en tiempos de crisis, ¿verdad? Lo que no dicen es que sólo los ‘españoles’ pueden ser beneficiarios de los objetos que recogen.

Tras la iniciativa de Igualada y tras el discurso rompedor de Padial se esconden las mismas siglas: el MSR. Movimiento Social Republicano. Un partido neofascista fundado en 1999. Y tras los hechos y las palabras se esconde el intento de este grupo ultraderechista, que se autoproclama ‘nacionalrevolucionario’ (NR), de capitalizar la crisis con un mensaje que combina elementos racistas y xenófobos con otros sociales.

No es nada nuevo: el MSR utiliza una estrategia que desarrollaron los fascistas italianos y los nazis alemanes cuando, en la Europa de entreguerras marcada por la crisis económica, social y política, combinaron los discursos obreros y rompedores con los nacionalistas y xenófobos.

Vale la pena recordar que Benito Mussolini fue dirigente del Partido Socialista Italiano y del periódico de este partido antes de crear el fascismo. Y que el último reducto de su régimen, una vez su dictadura cayó en 1943, fue la República ‘Social’ de Salò. También, que uno de los primeros dirigentes del partido nazi (‘nacionalsocialista’) alemán, Gregor Strasser, asesinado por orden de Hitler en 1934, destacaba por su discurso obrerista y revolucionario.

Los miembros del MSR tienen vínculos con Fiamma Tricolore, el partido italiano que, hoy en día, todavía utiliza como emblema la llama que servía de escudo a la república de Salò. Y se autoproclaman ‘strasseristas’. De hecho el jefe del MSR, Juan Antonio Llopart, tiene una editorial, Ediciones Nueva República, que edita biografías sobre este nazi. Las conexiones del MSR con el nazismo y fascismo históricos son, así, innegables.

Pero no sólo hay que mirar al pasado para descubrir que, también hoy en día, tras la careta revolucionaria, rompedora y social del MSR se esconde el neofascismo y el discurso del odio. Llopart sigue libre y su editorial sigue funcionando porque el Tribunal Supremo anuló, en 2010, una condena que le había impuesto la Audiencia Provincial de Barcelona. Ésta consideró que sus libros, difundidos en la librería Kalki —cuyos responsables también fueron condenados— difundían ideas genocidas.

Una vez absuelto, Llopart ha continuado organizando actos como las Jornadas de la Disidencia, que el centro de estudios del MSR, el CELE, celebra cada año en Madrid. A su última edición, en noviembre de 2012, asistieron por ejemplo Pedro Varela (éste sí, ha cumplido condena por incitación al odio con los libros que vende en su librería Europa, en Gràcia) y miembros de Alba Dorada, el partido abiertamente nazi que ha crecido, hasta obtener un buen número de diputados, a raíz de la crisis en Grecia.

Menos suerte tuvieron los integrantes del grupo Blood and Honour, una organización que agrupa neonazis paneuropeos a través del llamado Rock Against Communism (RAC), una música con gran contenido ultra. Está prohibida en varios Estados europeos, como el alemán y, también, el español. En este último la proscribió, en 2011, el Tribunal Supremo español, que a su vez condenó a 14 de sus miembros por asociación ilícita y tenencia de armas. De los 19 acusados en aquel proceso, 14 habían aparecido en las listas electorales del MSR en 2004.

Aquella fue una de las pocas ocasiones en las que el MSR se presentó a unas elecciones. Por suerte, cuando lo ha hecho ha sido para recoger unos resultados miserables: sólo tiene un concejal, en un pueblo de la Mancha de 200 habitantes, Heras de Ayuso. Cuando encabezó la lista del MSR en las últimas elecciones europeas, en 2009, Martín Padial consiguió 6.009 votos, un 0,04% del total.

Para garantizar que su mensaje de odio siga siendo ignorado, también en tiempos de crisis, hay que desenmascarar su discurso aparentemente social y rompedor. Al fin y al cabo, el MSR es un grupo nazi.