Arxiu de la categoria: Materials de difusió

Aucune voix pour le fascisme ! Combattons le Front National !

Aucune voix pour le fascisme !

Combattons le Front National !

Marine Le Pen prétend que sa politique n’est pas fasciste et que son parti n’est pas d’extrême droite. Rien n’est moins sûr.

Ses déclarations récentes sur les déportés juifs du Vel d’hiv montre son envie de réécrire l’histoire du nazisme. Jean-François Jalkh, qui avait brièvement assumé la présidence du FN, a dû démissionner pour avoir mis en doute l’Holocauste !

De nombreux élus et militants du FN ont été condamnés ou mis en examen par la justice pour des violences physiques, des incitations à la haine raciale, et des fraudes financières ou électorales. Continua llegint Aucune voix pour le fascisme ! Combattons le Front National !

UCFR a la mani #VolemAcollir, 18F

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme dóna ple suport a les mobilitzacions de Casa Nostra Casa Vostra.

Convidem totes les persones i entitats que vulguin manifestar-se de manera conjunta amb la resta d’UCFR a venir al nostre punt de trobada, Plaça Catalunya a la sortida de Portal de l’Àngel, a les 15:15 h. Continua llegint UCFR a la mani #VolemAcollir, 18F

#StopIslamofòbia: Protegeix-te contra els rumors racistes

#StopIslamofòbia

Protegeix-te contra els rumors racistes

Avui, la islamofòbia és la forma més estesa de racisme a Europa i arreu del món, i per aquest motiu és l’arma preferida de l’extrema dreta.

S’han utilitzat també els atemptats terroristes dels darrers anys per justificar el discurs islamòfob. De manera injustificable s’intenta culpar tota la població musulmana de les accions d’uns pocs assassins que no la representen. Advertim del greu risc que això suposa per a la convivència als nostres barris i municipis.

Combatre les confusions i els rumors islamòfobs és, per tant, una tasca urgent per tal de defensar la convivència i combatre la xenofòbia. És, doncs, una forma més de lluitar contra l’extrema dreta. Continua llegint #StopIslamofòbia: Protegeix-te contra els rumors racistes

#RefugeesWelcome : Protegeix-te contra els rumors racistes

#RefugeesWelcome

Protegeix-te contra els rumors racistes

Com sabem, moltes persones estan arriscant la vida en el seu intent d’arribar a Europa, per escapar de guerres i pobresa. Davant d’això s’està estenent un brot perillós de racisme. Aquesta octaveta dóna uns consells per protegir-nos del contagi xenòfob.

No bloquegem la porta d’Europa

De vegades se senten comentaris com: “Per què vénen aquí, no poden quedar-se al seu país, o a països propers?” La majoria ho fa.

A Síria, dels 12 milions de persones desplaçades, gairebé 8 milions es queden dins del país, al voltant de 4,5 milions de persones es refugien als països veïns, i fins a finals de 2015, potser mig milió de persones sirianes havien aconseguit arribar a Europa, xifra que representa el 0,1% de la població europea.

Europa no està sobrecarregada; tenint en compte la seva població i nivell econòmic, la seva resposta és totalment inadequada i inhumana.

No et fiïs dels acords de despatxos

L’acord de la UE amb Turquia incompleix el dret internacional. Com ha denunciat Amnistia Internacional, Turquia no és un país segur per a la gent refugiada; ha dut a terme expulsions massives i forçoses. En una mostra flagrant de cinisme, la UE pagarà 6.000 milions d’euros al govern turc a canvi de l’acord.

L’acord tampoc aturarà l’arribada de gent, només augmentarà el risc que persones i famílies senceres morin intentant arribar a Europa.

No posis tanques a la solidaritat

El partit feixista Plataforma per Catalunya fa campanya amb el lema “Primer els de casa”. Per als partits de la dreta i de la ultradreta, la nova versió del lema és: “abans d’acollir refugiats, hauríem de atendre la gent de casa.”

Però precisament els partits que promouen aquests arguments tampoc fan res per millorar els serveis socials per a la “gent de casa”, sinó tot el contrari.

Ajuda a crear una societat integradora

Les persones que escapen d’una guerra o de la pobresa no necessiten exigències “d’integrar-se”. Necessiten, com tothom, una societat que els respecti com a persones. L’experiència general és que si una societat realment acull les persones refugiades, aquestes es troben a gust i tenen ganes de formar-ne part. Són les societats excloents les que creen guetos.

No et deixis confondre amb històries de màfies

La UE impossibilita viatges segurs i legals i després es queixa que les persones refugiades fan servir transports il·legals. És pura hipocresia.

Podrien eliminar els traficants de persones i les màfies en un moment; només caldria introduir vies segures per viatjar i ningú arriscaria la vida en una pastera o contenidor.

No oblidis el canvi climàtic, la pobresa, la violència de gènere…

Els dirigents europeus que diuen que “arriben persones que no són refugiades de veritat” no tenen vergonya.

La UE construeix tanques, bloqueja pasteres i envia homes armats per reprimir totes les persones que intenten arribar, sense saber si tindrien l’estatus formal de refugiades. Els estats europeus incompleixen l’obligació de considerar les demandes d’asil.

De totes maneres, cal afegir com a motius d’asil la fam, la pobresa extrema, el col·lapse econòmic, el canvi climàtic, la violació com a arma de guerra…

Recorda: no porten el terror, se n’escapen

La premsa sensacionalista diu que “si acceptem persones refugiades, també vindran terroristes”. És una mentida maliciosa. Els terribles atemptats a París i Brussel·les els van cometre persones nascudes i formades a Europa. I si grups com Al Qaeda o Daesh volguessin enviar agents des de l’Orient Mitjà, aquests es posarien vestit i corbata i viatjarien en avió, no arriscarien la vida en pasteres.

Hem de prioritzar millor les despeses

Mirem les següents xifres de 2015:

  • Pressupost de l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) menys de 15 milions d’euros.
  • Pressupost de Frontex, la agència europea directament responsable de frenar l’arribada de persones, 114 milions d’euros.
  • Despesa militar dels estats europeus: uns 300.000 milions d’euros.

La UE gasta molts diners en mesures de control inhumanes i en guerres; només escatima en l’acollida.

No donis oxigen als feixistes

Existeix l’argument que “si no aturem l’arribada de refugiats, l’extrema dreta creixerà”. Aquest argument és deshonest. És cert que l’extrema dreta està creixent arreu d’Europa, fent bandera del seu rebuig a les persones refugiades.

Per això, hem de combatre els feixistes amb mobilitzacions unitàries, demostrant la falsedat dels seus arguments, i senyalant-los pel que són. Els partits institucionals que donen credibilitat als arguments racistes no resten suport als feixistes, sinó que els alimenten.

No ignoris els fets bàsics

La crisi actual es deu, en part, a les enormes desigualtats socials i a les guerres; no serà fàcil solucionar tot això.

Però el que és molt senzill és que, com a mínim, 20.000 persones han mort al llarg dels últims 5 anys, intentant arribar a Europa. I han mort perquè els estats europeus no els han deixat cap altra opció que la de pujar a pasteres perilloses, ficar-se en contenidors on moren ofegades…

Necessitem —molt i molt urgentment— vies segures perquè les persones que busquen refugi puguin, com qualsevol altra persona, viatjar a Europa sense arriscar la vida, ni haver de donar milers d’euros a intermediaris. Això no és gens complicat ni d’entendre ni d’aplicar.

Unitat contra el feixisme i el racisme

info@unitatcontraelfeixisme.org · http://unitatcontraelfeixisme.org · unitatcfr · @UnitatvsRacisme · Donatius: ES95 3025 0001 1414 3343 9761

#RefugeesWelcome octaveta en PDF

Hem imprès 50.000 exemplars de l’octaveta. Es poden agafar per repartir, des d’Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190. Metro Fontana. Detalls del lloc: http://crajbcn.cat/on-som/
Argumentari més estès: al web · en PDF per imprimir i difondre

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

#RefugeesWelcome #ObriuFronteres

#RefugeesWelcome

Combatem els rumors racistes

Full informatiu de Unitat contra el feixisme i el racisme

Sabem que moltíssimes persones refugiades es troben ara en una situació desesperada. Tràgicament, tant l’extrema dreta com molts polítics responen, no amb humanitat, sinó amb arguments que a més de ser racistes, són falsos.

Aquí responem a algunes de les seves mentides.

Baixar full en PDF per imprimir i difondre

 

Europa té responsabilitats

De vegades se senten comentaris com: “Per què vénen aquí, no poden quedar-se al seu país, o a països propers?” La majoria ho fa.

Les persones refugiades vénen de diferents països, per diferents circumstàncies.

Si mirem el cas de Síria, veiem el següent:

  • Persones desplaçades: més de 12 milions.

D’aquestes:

  • Dins de Síria: 7,6 milions (la majoria)
  • Refugiades, fora de Síria: uns 5 milions.

D’aquestes persones, uns 4,5 milions —la gran majoria— són als països veïns:

  • Turquia: 2,5 milions, més que cap altre país del món.
  • Líban: 1,1 milions, en un país que té una població “pròpia” d’uns 4 milions.
  • Jordània: 635.000, aproximadament el 10% de la població.
  • L’Iraq, que té 3,9 milions de persones internament desplaçades, acull 245.000 refugiades de Síria.

Potser mig milió de persones sirianes havien aconseguit arribar a Europa fins a finals de 2015, xifra que representa el 0,1% de la població europea.

Vergonyosament, alguns països molt rics de l’Orient mitjà —com els ferms aliats d’occident, l’Aràbia Saudita o Qatar— no ofereixen cap lloc d’asil, com tampoc ho fan països com Rússia o Japó.

Els estats europeus es van comprometre a acollir 160.000 persones refugiades; més tard van reduir aquesta xifra a menys de la meitat. En realitat, d’aquest compromís, fins a principis de 2016 tan sols havien acollit uns centenars de persones.

Europa no està sobrecarregada; tenint en compte la seva població i nivell econòmic, la seva resposta és totalment inadequada i inhumana.

Què passa amb l’acord de la UE amb Turquia?

Aquest acord incompleix el dret internacional, com gairebé tota la resposta dels estats europeus davant d’aquest problema. Es basa en el mite que Turquia és un país segur per a persones refugiades, una idea desmentida per Amnistia Internacional. Sense anar més lluny, l’estat turc reprimeix durament la seva població kurda. Amnistia també denuncia que Turquia ha dut a terme expulsions massives de refugiats siris cap a Síria, el país d’on intenten fugir.

En una mostra flagrant de cinisme, la UE pagarà 6.000 milions d’euros al govern turc a canvi de l’acord.

Però no és només il·legal, l’acord no aturarà l’arribada de gent. Les famílies senceres que fugen per salvar la vida no deixaran de fer-ho perquè uns polítics hagin signat un acord; ni tan sols perquè hagin donat llum verda a la policia per apallissar-les. Ja estaven disposades a arriscar la vida per arribar a Europa i encara ho estan: l’efecte de l’acord és augmentar el risc de morir en l’intent.

La solidaritat no ha de tenir fronteres

El partit feixista Plataforma per Catalunya fa campanya amb el lema “Primer els de casa”. Per als partits de la dreta i de la ultradreta, la nova versió del lema és: “abans d’acollir refugiats, hauríem de atendre la gent de casa.”

Segons aquesta lògica tota acció solidària seria irracional. Per què ajudar una persona d’un altre poble? O del següent carrer? O de l’habitació del costat? Sempre pots dir que ho necessites tot per a tu mateix. Per sort, la gran majoria de les persones no pensen així, sinó que actuen guiades per la solidaritat.

Per sort, això no va ser la reacció dominant a l’Amèrica Llatina davant les persones refugiades de la guerra civil als anys 30.

D’altra banda, precisament els partits que promouen aquests arguments tampoc fan res per millorar els serveis socials per a la “gent de casa”, sinó tot el contrari.

Cal una societat integradora

Les persones que escapen d’una guerra o de la pobresa no necessiten exigències “d’integrar-se”. Necessiten, com tothom, una societat que els respecti com a persones, que respecti els drets humans de tothom. L’experiència general és que si una societat realment acull les persones refugiades, aquestes es troben a gust i tenen ganes de formar-ne part. Són les societats excloents les que creen guetos.

Les persones cerquen asil per molts motius

Els dirigents europeus que diuen que “arriben persones que no són refugiades de veritat” no tenen vergonya.

La UE construeix tanques, bloqueja pasteres i envia homes armats per reprimir totes les persones que intenten arribar, sense saber si tindrien l’estatus formal de refugiades. Els estats europeus incompleixen de manera flagrant el dret internacional que els obliga a considerar les demandes d’asil. Les “devolucions en calent” practicades a Ceuta i Melilla són il·legals.

De totes maneres el dret internacional es queda molt curt. Només contempla el dret d’asil en situacions molt específiques. La llei no inclou la fam, la pobresa extrema, el col·lapse econòmic, el canvi climàtic (un aspecte cabdal en un futur proper) com a motius que justifiquin el dret d’asil.

Davant d’això cal exigir l’ampliació dels termes d’asil, en base a les necessitats humanes en un mon globalitzat, més enllà del que es preveia en la Convenció sobre Refugiats de 1951 (una Convenció que tampoc es compleix, no ens oblidem).

És un tema de màfies?

La UE impossibilita viatges segurs i legals i després es queixa que les persones refugiades fan servir transports il·legals. És pura hipocresia.

Podrien eliminar els traficants de persones i les màfies en un moment; només caldria introduir vies segures per viatjar i ningú arriscaria la vida en una pastera o contenidor.

Les persones refugiades no porten el terror, se n’escapen

La premsa sensacionalista diu que “si acceptem persones refugiades, també vindran terroristes”. És una mentida maliciosa. Els terribles atemptats a París i Brussel·les els van cometre persones nascudes i formades a Europa. I si grups com Al Qaeda o Daesh volguessin enviar agents des de l’Orient Mitjà, aquests es posarien vestit i corbata i viatjarien en avió, no arriscarien la vida en pasteres.

Calen recursos per a l’acollida, no per a guerres i tanques

Frontex —l’agència europea directament responsable de frenar l’arribada de persones— va tenir un pressupost de 114 milions d’euros l’any 2015. En comparació, l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) va tenir un pressupost de menys de 15 milions d’euros el mateix any.

Per si això no fos prou, l’última operació assignada a l’OTAN és la de vigilància i devolució a Turquia dels refugiats que intenten arribar a Europa.

Sota l’acord amb Turquia, de sobte, la UE pretén destinar fins a 4.000 experts entre jutges, policies, intèrprets, etc., per dur a terme expulsions. La gran pregunta és: per què no s’han destinat aquests recursos abans per respondre de manera humanitària a les sol·licituds d’asil?

La UE gasta molts diners en mesures de control inhumanes; només escatima en l’acollida.

I si mirem la despesa militar, la diferència és abismal. El conjunt dels estats europeus van gastar, l’any 2015, al voltant de 300 mil milions d’euros en “defensa”, és a dir, 20.000 vegades més que el pressupost de l’EASO.

La comparació amb la despesa bèl·lica no està fora de lloc. Gran part de les persones refugiades fugen de guerres, o dels resultats d’aquestes, en una regió on els països rics intervenen militarment des de fa molts i molts anys.

D’altra banda, si volem ser egoistes, recordem que gairebé tots els diners que es gasten en acollida repercuteixen en la societat —sovint al mateix municipi— d’acollida. Els diners gastats en excloure persones van a les empreses (sovint multinacionals) de seguretat, armes, etc.

Finalment, realment volem viure en una societat on el compliment dels drets civils i els principis bàsics humanitaris estan subordinats a la comptabilitat? Mai sobren recursos, però es podria mirar de destinar una part dels diners amagats a paradisos fiscals a millorar els serveis socials de tothom. (Segur que unes quantes persones de les que insisteixen que no hi ha recursos per a l’acollida consten als “papers de Panamà”, implicades en l’evasió d’impostos.)

Els grups feixistes creixen gràcies al racisme institucional, no a l’arribada de gent refugiada

Existeix l’argument que “si no aturem l’arribada de refugiats, l’extrema dreta creixerà”. Aquest argument és deshonest. És cert que l’extrema dreta està creixent a molts països europeus, fent bandera del seu rebuig a les persones refugiades.

Per això, hem de combatre els feixistes amb mobilitzacions unitàries, demostrant la falsedat dels seus arguments, i senyalant-los pel que són. Els partits institucionals que donen credibilitat als arguments racistes no resten suport als feixistes, sinó que els alimenten.

Els responsables de la situació han d’ajudar

Una frase típica diu: “Els països d’origen són els responsables, ells ho han de solucionar”. Això és cert, en part.

La gent refugiada prové sobretot del que EUA anomena el “Gran Orient Mitjà”. Es tracta de la vasta zona —que s’estén del nord d’Àfrica fins a l’Àsia central— que per la seva importància geoestratègica obsessiona totes les potències mundials des de fa molt de temps. Aquestes potències hi han intervingut mitjançant guerres i préstecs, operacions “humanitàries” i suport a dictadors.

Evidentment hi ha altres factors i ni les potències regionals ni els dirigents locals són innocents.

Tot i això, no és pot argumentar que els governs europeus siguin només uns observadors innocents. Ells són, en part, responsables de la situació, pel que ells ho han d’arreglar, començant amb una acollida digna de refugiats/des.

És massa complicada la situació com per trobar solucions?

És cert que hi ha factors complicats. Una gran part de la crisi actual es deu a la enorme desigualtat que existeix, tant entre països com dins dels mateixos. Les guerres són un altre factor important.

Una solució definitiva passaria per acabar amb les guerres, la injustícia i la falta de democràcia real al món. Això sí que és bastant complicat i cau fora de l’abast d’aquest text.

Però el que és molt senzill és que, com a mínim, 20.000 persones han mort al llarg dels últims 5 anys, intentant arribar a Europa. I han mort perquè els estats europeus no els han deixat cap altra opció que la de pujar a pasteres perilloses, ficar-se en contenidors on moren ofegades, o agafar-se a sota de camions o vagons des d’on cauen per morir a les vies.

Necessitem —molt i molt urgentment— vies segures perquè les persones que busquen refugi puguin, com qualsevol altra persona, viatjar a Europa sense arriscar la vida, ni haver de donar milers d’euros a intermediaris. Això no és gens complicat ni d’entendre ni d’aplicar.

Baixar full en PDF per imprimir i difondre

Per a més informació, consulta el web de Stop Mare Mortum

 

No votis feixista! #NoVotisPxC

 

No votis cap grup feixista! No votis PxC!

No volem feixistes als ajuntaments!

[castellano]

A les eleccions municipals de maig de 2015, la ultradreta vol, de nou, entrar als consistoris.

L’any 2011, va obtenir regidories arreu de Catalunya. Aprofita la seva presència als ajuntaments per normalitzar el discurs de l’odi i per construir moviments feixistes.

Ara, existeix el perill afegit que la ultradreta utilitzi els tràgics recents episodis a Europa —i el creixement de la islamofòbia— per estendre’s a casa nostra.

Qui més llistes presenta és Plataforma per Catalunya (PxC). Utilitza una retòrica anti-sistema (contra la corrupció, contra la banca…) i parla de “primer els de casa”. Sabem, però, que és el feixisme i el racisme de sempre. Els nazis de Hitler deien el mateix, amb els resultats que malauradament coneixem.

També es presenten altres candidatures d’extrema dreta, incloent-hi diverses escissions de PxC. Una d’aquestes, Som Catalans, advoca per la independència de Catalunya, provant d’aprofitar la conjuntura actual. Tanmateix, cal que la ciutadania sàpiga que el seu impulsor, Enrique Ravello, és un nazi que defensa el racisme genètic, i que el partit amb prou feines dissimula la seva orientació xenòfoba i discriminatòria.

Cal tenir en compte que, tristament, alguns partits institucionals fan seguidisme del discurs xenòfob i racista, per tal de no perdre el vot de certs col·lectius i per guanyar-ne de nous. Amb això, legitimen i reforcen els feixistes de veritat.

Hem de desemmascarar els feixistes i mobilitzar-nos de manera unitària contra ells. També hem de denunciar els polítics sense escrúpols que imiten el seu discurs.

Si tenim problemes als nostres barris, el feixisme i el racisme no els resoldran.

No votis PxC ni cap altra candidatura feixista!

No deixem que ens divideixin!

No passaran!

Octaveta en PDF. Hem produït milers d’exemplars. Els grups locals d’UCFR i les entitats adherides poden recollir materials a: Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190 (Metro Fontana, L3). Horari

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jornada de formació i debat, 14f #StopIslamofòbia

Jornada de formació i debat, 14f #StopIslamofòbia

Organitzat per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i altres entitats

Dissabte 14 de febrer de 2015, 10-14h

Espai Jove Fontana
Gran de Gràcia 190

(Metro Fontana/FGC Gràcia)

Dins la campanya #StopIslamofobia que hem endegat de forma unitària amb diferents col·lectius, proposem aquesta Jornada de Formació sobre la islamofòbia, per a activistes de la Unitat contra el feixisme, de les entitats adherides, i gent propera en general, el matí del dissabte 14 de febrer, a les 10-14h.

La situació actual ens planteja reptes al voltant dels atacs a l’islam i la islamofòbia: hem de pensar com els entenem i com hauríem de respondre i armar-nos d’arguments i de coneixement. Plantegem la Jornada en dues parts, una primera d’exposició de persones expertes i una segona de debat en petits grups a partir de preguntes plantejades per acabar fent posada en comú.

Ponències introductòries:
Lola López (Centre d’Estudis Africans)
Dani Ahmed Said (activista musulmà)

Textos bàsics de debat: PDF per imprimir · Versió per llegir en pantalla

Hi ha una selecció de textos més extensos aquí.

¿Qué es UCFR?

PDF del tríptico en color · PDF en blanco y negro, para bajar e imprimir · Text en català

Unidad contra el fascismo y el racismo surgió en el verano de 2010 a raíz del anuncio de que Plataforma per Catalunya (PxC), un partido fascista disfrazado de demócrata, se presentaba a las elecciones autonómicas de noviembre 2010.

Los objetivos de UCFR son frenar las manifestaciones fascistas y xenófobas, así como evitar que los planteamientos fascistas entren en las instituciones políticas.

UCFR reúne sensibilidades muy diversas, funciona mediante asambleas y grupos de trabajo. No suple la labor de las ONG ni de las asociaciones de base. Por el contrario, el papel de UCFR es el de enlazar a todos estos colectivos, de modo que cada uno pueda ser más efectivo en su ámbito y que, juntos, puedan llevar a cabo campañas unitarias.

UCFR cuenta con grupos locales autogestionados que a su vez impulsan redes de los que, en su territorio, ya están comprometidos en la lucha contra el fascismo, el racismo y la xenofobia. Así hacemos visible la amplitud de este frente unitario e invitamos a todo el mundo que quiera a sumarse.

UCFR lleva a cabo un trabajo de sensibilización y movilización. Sensibilización en dos vertientes: por un lado refutando los tópicos xenófobos; por otro desenmascarando el verdadero carácter fascista de PxC (no hay que olvidar que la inmensa mayoría de sus votantes no son realmente fascistas y los votan engañados).

Las movilizaciones de rechazo se centran en aquellos municipios y barrios donde este grupo tiene o puede tener más incidencia. UCFR no comparte el criterio de que hablar de los grupos fascistas equivalga a hacerles propaganda. Justo todo lo contrario: para hacer frente al problema, es imprescindible abordarlo y dejar muy claro el peligro que representa.

UCFR se financia con las aportaciones de las entidades y personas adheridas.

 

Contexto en el que trabajamos

Por toda Europa crece el discurso de extrema derecha,  beneficiado por la crisis económica y los recortes en el Estado del bienestar. PxC ha conseguido introducirse en los ayuntamientos catalanes gracias a un mensaje basado únicamente en el ataque a la población inmigrada y al islam, presentándolos como los peligros que amenazan el nivel de bienestar de la población autóctona.

Este discurso está arraigándose debido a los gravísimos recortes sociales y a la tasa de paro que estamos sufriendo, y está proporcionando votos a la extrema derecha. No podemos menospreciar este avance del discurso fascista porque así no lo eliminaremos.

Algunos partidos catalanes y españoles (como ocurre en el resto de Europa) han iniciado un camino de seguidismo del discurso xenófobo y racista, con el objetivo de no perder el voto de ciertos colectivos y ganar otros nuevos. Este camino es peligrosísimo porque legitima los planteamientos de la extrema derecha y puede llevar a un reforzamiento del voto hacia formaciones netamente fascistas, que utilizan el juego democrático para ganar poder político. Esto es lo que ha pasado en Francia, donde las propuestas xenófobas de Sarkozy han ayudado al Frente Nacional a consolidarse como tercera fuerza política.

Arrancar al fascismo de raíz es el paso imprescindible para debilitar las desviaciones xenófobas de otros partidos. Por esta razón UCFR concentra el esfuerzo en impedir que PxC y otras opciones claramente fascistas o “identitarias” obtengan ningún peso en las instituciones. Otros colectivos están haciendo una labor muy eficiente para combatir los discursos racistas de algunos partidos parlamentarios.

La situación actual tiene un precedente nefasto. En los años treinta, otra crisis económica favoreció el aumento de la ideología fascista en Alemania, Italia y el Estado español. Con las consecuencias que ya todos conocemos.

 

Unidad contra el fascismo y el racismo

UCFR es un movimiento amplio, formado por centenares de entidades, colectivos y asociaciones adheridas, con el objetivo común de hacer frente al crecimiento del fascismo y el racismo en nuestro país.

Cada cual trabaja desde su entidad, en ámbitos muy diversos (cultural, vecinal, sindical, social, político, deportivo…), pero todos coincidimos en la necesidad de construir un espacio, con unos mínimos comunes, para divulgar ampliamente la verdadera naturaleza del fascismo, un peligro que está entre nosotros y amenaza con destruir la convivencia, fomentando el odio desde premisas falsas y populistas.

Unidad contra el fascismo y el racismo funciona como una red, de manera de que todos podamos comunicarnos con rapidez y sin jerarquías, facilitando la autogestión de los grupos de trabajo que puedan ir surgiendo y que cada uno continúe actuando en el ámbito que le es propio, pero en contacto con quien lo hace en otro ámbito.

Todos los frentes son necesarios en la lucha contra el fascismo, tanto el trabajo del día a día en los barrios o en la educación, como la labor de sensibilización y divulgación; tanto la denuncia como la acción institucional… Hacía falta, sin embargo, un movimiento unitario para poder mostrar cuando convenga que somos muchos y muchas, y que plantamos cara con firmeza al fascismo y al racismo; una red basada en la suma de esfuerzos para hacer posible multiplicar los resultados.

 

Del local al global

El problema del fascismo existe a muchos niveles, desde las calles y los barrios hasta el contexto internacional.

UCFR también abarca desde el local hasta el global.

En el ámbito internacional, UCFR está en contacto con movimientos de diversos países europeos, e incluso más allá. Tenemos relaciones solidarias con Unite Against Fascism en Gran Bretaña, con el movimiento unitario contra el racismo y el fascismo en Grecia, entre otros.

Un buen ejemplo fue la jornada de acción contra los neonazis, el 19 de enero de 2013, convocada por los movimientos griegos. Durante ella hubo acciones y protestas, grandes y pequeñas, en docenas de ciudades, de países muy diferentes, desde Oslo hasta Sydney, y desde Moscú hasta Chicago.

El trabajo principal, sin embargo, se lleva a cabo mucho más cerca de casa. UCFR funciona principalmente mediante sus grupos locales, que trabajan en diferentes barrios, pueblos, ciudades o comarcas, en conjunción con otras entidades y en función de las necesidades locales. Puedes ver una lista de estos grupos en http://unitatcontraelfeixisme.org/comarcals

Si quieres participar en uno de ellos, basta con ponerte en contacto. Y si no hay un grupo cerca de donde vives, te podemos ayudar a crear uno.

 

¿Quieres participar?

Para más información y para adhesiones: info@unitatcontraelfeixisme.org

Web: www.unitatcontraelfeixisme.org

Facebook: www.facebook.com/unitatcfr

Twitter: twitter.com/UnitatvsRacisme

Apoyo económico: 3025-0001-14-1433439761

Tríptic: Què és UCFR?

Versió PDF per baixar i imprimir · Versió PDF en color · Este texto en castellano

Unitat contra el feixisme i el racisme va sorgir l’estiu de 2010 arran de l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista disfressat de demòcrata, es presentava a les eleccions autonòmiques de novembre 2010.

Els objectius d’UCFR són frenar les manifestacions feixistes i xenòfobes i evitar que els plantejaments feixistes entrin en les institucions de representació política.

UCFR aplega sensibilitats molt diverses i treballa en assemblees i grups de treball. No supleix la tasca de les ONG i de les associacions de base. Ben al contrari, el paper d’UCFR és el d’enxarxar tots aquests col·lectius, de manera que cadascun pugui ser més efectiu en el seu àmbit i que, junts, puguin dur a terme campanyes conjuntes.

UCFR compta amb grups locals autogestionats que, alhora, promouen l’enxarxament dels que, en el seu territori, ja estan compromesos en la lluita contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia. Així fem visible l’amplitud d’aquest front unitari i convidem tothom qui ho vulgui a afegir-s’hi.

UCFR du a terme un treball de sensibilització i mobilització. Sensibilització en dos vessants, la refutació dels tòpics xenòfobs i el desemmascarament del veritable caràcter feixista de PxC (ja que la immensa majoria dels seus votants no són realment feixistes i els voten enganyats).

Les mobilitzacions de rebuig es centren en aquells municipis i barris on aquest grup té o pot tenir més incidència. UCFR no comparteix el criteri que parlar dels grups feixistes equival a fer-los propaganda. Just al contrari, per fer front al problema, és imprescindible abordar-lo i fer ben patent el perill que representa.

UCFR es finança amb les aportacions de les entitats i persones adherides.

Context en què treballem

Arreu d’Europa creix el discurs d’extrema dreta, que es beneficia de la crisi econòmica i la retallada de l’estat del benestar. PxC ha aconseguit d’introduir-se en els ajuntaments catalans gràcies a un discurs polític basat únicament en l’atac a la població immigrada i a l’islam, presentant-los com els perills que amenacen el nivell de benestar de la població autòctona.

Aquest discurs està quallant força a causa de les gravíssimes retallades socials i la taxa d’atur que estem patint, i està proporcionant vots a l’extrema dreta. No podem menystenir aquest avenç del discurs feixista perquè així no l’eliminarem.

Alguns partits catalans i espanyols (com arreu d’Europa) han iniciat un camí de seguidisme del discurs xenòfob i racista, per tal de no perdre el vot de certs col·lectius i de guanyar-ne de nous. Aquest camí és perillosíssim perquè legitima els plantejaments feixistes i pot dur a un reforçament del vot cap a formacions netament feixistes, que utilitzen el joc democràtic per guanyar poder polític. Això és el que ha passat a França, on les propostes xenòfobes de Sarkozy han provocat que el Front Nacional es consolidés com a tercera força política.

Vèncer el feixisme en la seva arrel és el pas imprescindible per afeblir desviacions xenòfobes d’altres partits. Per aquesta raó UCFR concentra l’esforç a impedir que PxC i les opcions clarament feixistes o “identitàries” tinguin cap pes en les institucions polítiques. Altres col·lectius estan fent una tasca molt eficient per combatre els trets racistes d’alguns partits parlamentaris.

La situació actual té un precedent nefast. Als anys trenta, una altra crisi econòmica va afavorir l’augment de la ideologia feixista a Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol. Amb les conseqüències que tots coneixem.

Unitat contra el feixisme i el racisme

UCFR és un moviment ampli, format per centenars d’entitats, col·lectius i associacions adherides, amb l’objectiu comú de fer front al creixement del feixisme i el racisme a casa nostra.

Cadascú treballa des de la seva entitat, en àmbits molt diversos (cultural, veïnal, sindical, social, polític, esportiu…), però tots coincidim en la necessitat de construir un espai, amb uns mínims comuns, per divulgar àmpliament la veritable naturalesa del feixisme, un perill que és entre nosaltres i amenaça amb destruir la convivència, fomentant l’odi des de premisses falses i populistes.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) funciona com una xarxa, de manera que tots puguem comunicar-nos amb rapidesa i sense jerarquies, facilitant l’autogestió dels grups de treball que puguin anar sorgint i que cadascú continuï treballant a l’àmbit que li és propi, però en contacte amb qui ho fa en un altre sector.

Tots els fronts són necessaris en la lluita contra el feixisme, tant la feina del dia a dia als barris o a l’educació, com la tasca de sensibilització i divulgació; tant la denúncia com l’acció institucional… Calia, però, un moviment unitari per poder mostrar quan convé que som molts i moltes i que plantem cara amb fermesa al feixisme i al racisme, una xarxa basada en la suma d’esforços per fer possible multiplicar els resultats.

Del local al global

El problema del feixisme existeix a molts nivells, des dels carrers i els barris fins al context internacional.

UCFR també abarca des del local fins al global.

A l’àmbit internacional, UCFR està enxarxada amb moviments diversos arreu d’Europa, i fins i tot més enllà. Tenim relacions solidàries amb Unite Against Fascism a Gran Bretanya, amb el moviment unitari contra el racisme i el feixisme a Grècia, entre d’altres.

Un bon exemple va ser la jornada d’acció contra els neonazis, el 19 de gener de 2013, convocada pels moviments grecs, quan hi va haver accions i protestes, grans i petites, a dotzenes de ciutats, de països molt diversos, des d’Oslo fins a Sydney, i des de Moscú fins a Chicago.

La feina principal, però, és fa molt més a prop de casa. UCFR funciona principalment mitjançant els seus grups locals, que treballen a diferents barris, ciutats o comarques, en conjunció amb altres entitats i en funció de les necessitats locals. Pots veure una llista d’aquests grups a http://unitatcontraelfeixisme.org/comarcals

Si vols participar en un d’ells, només cal posar-te en contacte. I si no hi ha un grup prop d’on vius, et podem ajudar a crear-ne un.

Vols participar-hi?

Per a més informació i per a adhesions:

info@unitatcontraelfeixisme.org
Web: www.unitatcontraelfeixisme.org
Facebook: www.facebook.com/unitatcfr
Twitter: twitter.com/UnitatvsRacisme

Suport econòmic: 3025-0001-14-1433439761

MSR: Nazis disfrazados de revolucionarios

[Versión en PDF para bajar e imprimir] · [Versió en català]

Quizás te suena el nombre de Carmen Martín Padial. Ocupó el número 2 en la lista por Lleida de hartos.org en las últimas elecciones catalanas. Vegetariana y animalista, quizá te fijaste en su discurso rompedor.

Quizás has oído hablar, también, de las recogidas de alimentos y juguetes para gente sin recursos que hace habitualmente un grupo de Igualada. Una buena iniciativa en tiempos de crisis, ¿verdad? Lo que no dicen es que sólo los ‘españoles’ pueden ser beneficiarios de los objetos que recogen.

Tras la iniciativa de Igualada y tras el discurso rompedor de Padial se esconden las mismas siglas: el MSR. Movimiento Social Republicano. Un partido neofascista fundado en 1999. Y tras los hechos y las palabras se esconde el intento de este grupo ultraderechista, que se autoproclama ‘nacionalrevolucionario’ (NR), de capitalizar la crisis con un mensaje que combina elementos racistas y xenófobos con otros sociales.

No es nada nuevo: el MSR utiliza una estrategia que desarrollaron los fascistas italianos y los nazis alemanes cuando, en la Europa de entreguerras marcada por la crisis económica, social y política, combinaron los discursos obreros y rompedores con los nacionalistas y xenófobos.

Vale la pena recordar que Benito Mussolini fue dirigente del Partido Socialista Italiano y del periódico de este partido antes de crear el fascismo. Y que el último reducto de su régimen, una vez su dictadura cayó en 1943, fue la República ‘Social’ de Salò. También, que uno de los primeros dirigentes del partido nazi (‘nacionalsocialista’) alemán, Gregor Strasser, asesinado por orden de Hitler en 1934, destacaba por su discurso obrerista y revolucionario.

Los miembros del MSR tienen vínculos con Fiamma Tricolore, el partido italiano que, hoy en día, todavía utiliza como emblema la llama que servía de escudo a la república de Salò. Y se autoproclaman ‘strasseristas’. De hecho el jefe del MSR, Juan Antonio Llopart, tiene una editorial, Ediciones Nueva República, que edita biografías sobre este nazi. Las conexiones del MSR con el nazismo y fascismo históricos son, así, innegables.

Pero no sólo hay que mirar al pasado para descubrir que, también hoy en día, tras la careta revolucionaria, rompedora y social del MSR se esconde el neofascismo y el discurso del odio. Llopart sigue libre y su editorial sigue funcionando porque el Tribunal Supremo anuló, en 2010, una condena que le había impuesto la Audiencia Provincial de Barcelona. Ésta consideró que sus libros, difundidos en la librería Kalki —cuyos responsables también fueron condenados— difundían ideas genocidas.

Una vez absuelto, Llopart ha continuado organizando actos como las Jornadas de la Disidencia, que el centro de estudios del MSR, el CELE, celebra cada año en Madrid. A su última edición, en noviembre de 2012, asistieron por ejemplo Pedro Varela (éste sí, ha cumplido condena por incitación al odio con los libros que vende en su librería Europa, en Gràcia) y miembros de Alba Dorada, el partido abiertamente nazi que ha crecido, hasta obtener un buen número de diputados, a raíz de la crisis en Grecia.

Menos suerte tuvieron los integrantes del grupo Blood and Honour, una organización que agrupa neonazis paneuropeos a través del llamado Rock Against Communism (RAC), una música con gran contenido ultra. Está prohibida en varios Estados europeos, como el alemán y, también, el español. En este último la proscribió, en 2011, el Tribunal Supremo español, que a su vez condenó a 14 de sus miembros por asociación ilícita y tenencia de armas. De los 19 acusados en aquel proceso, 14 habían aparecido en las listas electorales del MSR en 2004.

Aquella fue una de las pocas ocasiones en las que el MSR se presentó a unas elecciones. Por suerte, cuando lo ha hecho ha sido para recoger unos resultados miserables: sólo tiene un concejal, en un pueblo de la Mancha de 200 habitantes, Heras de Ayuso. Cuando encabezó la lista del MSR en las últimas elecciones europeas, en 2009, Martín Padial consiguió 6.009 votos, un 0,04% del total.

Para garantizar que su mensaje de odio siga siendo ignorado, también en tiempos de crisis, hay que desenmascarar su discurso aparentemente social y rompedor. Al fin y al cabo, el MSR es un grupo nazi.

MSR: Nazis disfressats de revolucionaris

Nou full informatiu d’UCFR [Versió PDF per baixar i imprimir] · [Versión en castellano]

Potser et sona el nom de Carmen Martín Padial. Va ocupar el número 2 a la llista per Lleida d’Hartos.org a les darreres eleccions catalanes. Vegetariana i animalista, potser et vas fixar en el seu discurs trencador.

Potser has sentit a parlar, també, de les recollides d’aliments i joguines per a gent sense recursos que fa habitualment un grup d’Igualada. Bona iniciativa en temps de crisi, oi? El que no diuen és que només els ‘espanyols’ poden ser beneficiaris dels objectes que recullen.

Rere la iniciativa d’Igualada i rere el discurs trencador de Padial s’amaguen les mateixes sigles: l’MSR. Movimiento Social Republicano. Un partit neofeixista fundat el 1999. I rere els fets i les paraules s’amaga l’intent d’aquest grup ultradretà, que s’autoproclama ‘nacionalrevolucionari’ (NR), de capitalitzar la crisi amb un missatge que combina elements racistes i xenòfobs amb d’altres de socials.

No és res de nou: l’MSR fa servir una estratègia que van desenvolupar els feixistes italians i els nazis alemanys quan, a l’Europa d’entreguerres marcada per la crisi econòmica, social i política, van combinar els discursos obrers i trencadors amb els nacionalistes i xenòfobs.

Paga la pena recordar que Benito Mussolini va ser dirigent del Partit Socialista Italià i del diari d’aquest partit abans de crear el feixisme. I que el darrer reducte del seu règim, un cop la seva dictadura va caure l’any 1943, va ser la República ‘Social’ de Salò. També, que un dels primers dirigents del partit nazi (‘nacionalsocialista’) alemany, Gregor Strasser, assassinat per ordre de Hitler el 1934, destacava pel seu discurs obrerista i revolucionari.

Els membres de l’MSR tenen vincles amb Fiamma Tricolore, el partit italià que, a dia d’avui, encara utilitza com a emblema la flama que servia d’escut a la república de Saló. I s’autoproclamen ‘strasseristes’. De fet el cap de l’MSR, Juan Antonio Llopart, té una editorial, Ediciones Nueva República, que edita biografies sobre aquest nazi. Les connexions de l’MSR amb el nazisme i feixisme històrics són, doncs, innegables.

Però no només cal mirar al passat per descobrir que, també avui dia, rere la careta revolucionària, trencadora i social de l’MSR s’amaga el neofeixisme i el discurs de l’odi. Llopart segueix lliure i la seva editorial segueix funcionant perquè el Tribunal Suprem va anular, l’any 2010, una condemna que li havia imposat l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta va considerar que els seus llibres, difosos a la llibreria Kalki —els responsables de la qual també van ser condemnats— difonien idees genocides.

Un cop absolt, Llopart ha continuat organitzant actes com les Jornades de la Dissidència, que el centre d’estudis de l’MSR, el CELE, organitza cada any a Madrid. A la seva darrera edició, el novembre de 2012, van assistir per exemple Pedro Varela (aquest sí, ha complert condemna per incitació a l’odi amb els llibres que ven a la seva llibreria Europa, a Gràcia) i membres d’Alba Daurada, el partit obertament nazi que ha crescut, fins a obtenir un bon nombre de diputats, arrel de la crisi a Grècia.

Menys sort van tenir els integrants del grup Blood and Honour, una organització que agrupa neonazis paneuropeus a través de l’anomenat Rock Against Communism (RAC), una música amb continguts ultres. Està prohibida a diversos estats europeus, com l’alemany i, també, l’espanyol. En aquest últim la va proscriure, l’any 2011, el Tribunal Suprem espanyol, que alhora va condemnar a 14 dels seus membres per associació il·lícita i tinença d’armes. Dels 19 acusats en aquell procés, 14 havien aparegut a llistes electorals de l’MSR l’any 2004.

Aquella va ser una de les poques ocasions en què l’MSR es va presentar a unes eleccions. Per sort, quan ho ha fet ha estat per recollir uns miserables resultats: només té un regidor en un poble de la Mancha de 200 habitants, Heras de Ayuso. Quan va encapçalar la llista de l’MSR a les darreres eleccions europees, l’any 2009, Martín Padial va aconseguir 6.009 vots, un 0,04% del total.

Per garantir que el seu missatge d’odi segueixi sent ignorat, també en temps de crisi, cal desemmascarar el seu discurs aparentment social i trencador. A la fi, l’MSR és un grup nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VIDEOS: Acte d’UCFR: Què faran els partits polítics per aturar el feixisme i la xenofòbia?

Acte dimarts 20 de novembre, a les 18h, PREGUNTEM A LES CANDIDATURES: amb David Minoves (ERC); Iolanda Pineda (PSC); Janet Sanz (ICV-EUiA); Xavier Bosch (CiU) i Xevi Safont-Tria (CUP-AE).

Organitzat per: UCFR amb el suport del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Més informació:

https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2012/11/18/que-faran/

Part 1:

Part 2:

Part 3:

Part 4:

¿Verdad que no habrías votado a Hitler o Franco? Pues… No votes PxC

[En català]

Josep Anglada se presenta como candidato de Plataforma per Catalunya (PxC) al Parlamento.

PxC se disfraza de “demócrata”, pero es un partido de extrema derecha.

El propio Anglada se reconoce como un discípulo del histórico franquista Blas Piñar.

Varios candidatos de PxC tienen condenas por actos racistas o historiales de violencia. Uno de ellos era conocido como el “Animal” por su brutalidad como skin nazi. Otro llamó a llevar a cabo otra “noche de los cuchillos largos”, una matanza ordenada por Hitler.

PxC tiene contactos con nazis y fascistas europeos. Especialmente preocupante es que empiezan a imitar al grupo nazi griego, Alba Dorada.

Los tenemos que parar antes de que lleguemos a la situación de Grecia, donde los nazis —financiados por empresarios sin escrúpulos— asesinan inmigrantes, atacan huelguistas y agreden a manifestantes contra los recortes, en la calle.

Tenemos problemas en los barrios y en el país, pero el fascismo no los solucionará.

En los años 30, la “solución final” de Hitler ante la crisis llevó a millones de personas a las cámaras de gas. La “solución” de Franco fue el inicio de 40 años de dictadura. No nos conviene probar la “solución” del Anglada.

Si no quieres volver a la represión, la brutalidad y la pobreza que sufrieron las clases populares bajo el franquismo… ¡No votes PxC!


Els grups locals d’UCFR i les entitats adherides poden recollir octavetes de l’Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190, primera planta. (Metro Fontana; horaris del local) Si en voleu grans quantitats, poseu-vos en contacte amb info@unitatcontraelfeixisme.org.

Hi ha cartells en PDF són per baixar i fotocopiar:
No votis PxC, cartell general · Cartell per a escales, locals…: No volem propaganda feixista