Arxiu de la categoria: Materials de difusió

MSR: Nazis disfressats de revolucionaris

Nou full informatiu d’UCFR [Versió PDF per baixar i imprimir] · [Versión en castellano]

Potser et sona el nom de Carmen Martín Padial. Va ocupar el número 2 a la llista per Lleida d’Hartos.org a les darreres eleccions catalanes. Vegetariana i animalista, potser et vas fixar en el seu discurs trencador.

Potser has sentit a parlar, també, de les recollides d’aliments i joguines per a gent sense recursos que fa habitualment un grup d’Igualada. Bona iniciativa en temps de crisi, oi? El que no diuen és que només els ‘espanyols’ poden ser beneficiaris dels objectes que recullen.

Rere la iniciativa d’Igualada i rere el discurs trencador de Padial s’amaguen les mateixes sigles: l’MSR. Movimiento Social Republicano. Un partit neofeixista fundat el 1999. I rere els fets i les paraules s’amaga l’intent d’aquest grup ultradretà, que s’autoproclama ‘nacionalrevolucionari’ (NR), de capitalitzar la crisi amb un missatge que combina elements racistes i xenòfobs amb d’altres de socials.

No és res de nou: l’MSR fa servir una estratègia que van desenvolupar els feixistes italians i els nazis alemanys quan, a l’Europa d’entreguerres marcada per la crisi econòmica, social i política, van combinar els discursos obrers i trencadors amb els nacionalistes i xenòfobs.

Paga la pena recordar que Benito Mussolini va ser dirigent del Partit Socialista Italià i del diari d’aquest partit abans de crear el feixisme. I que el darrer reducte del seu règim, un cop la seva dictadura va caure l’any 1943, va ser la República ‘Social’ de Salò. També, que un dels primers dirigents del partit nazi (‘nacionalsocialista’) alemany, Gregor Strasser, assassinat per ordre de Hitler el 1934, destacava pel seu discurs obrerista i revolucionari.

Els membres de l’MSR tenen vincles amb Fiamma Tricolore, el partit italià que, a dia d’avui, encara utilitza com a emblema la flama que servia d’escut a la república de Saló. I s’autoproclamen ‘strasseristes’. De fet el cap de l’MSR, Juan Antonio Llopart, té una editorial, Ediciones Nueva República, que edita biografies sobre aquest nazi. Les connexions de l’MSR amb el nazisme i feixisme històrics són, doncs, innegables.

Però no només cal mirar al passat per descobrir que, també avui dia, rere la careta revolucionària, trencadora i social de l’MSR s’amaga el neofeixisme i el discurs de l’odi. Llopart segueix lliure i la seva editorial segueix funcionant perquè el Tribunal Suprem va anular, l’any 2010, una condemna que li havia imposat l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta va considerar que els seus llibres, difosos a la llibreria Kalki —els responsables de la qual també van ser condemnats— difonien idees genocides.

Un cop absolt, Llopart ha continuat organitzant actes com les Jornades de la Dissidència, que el centre d’estudis de l’MSR, el CELE, organitza cada any a Madrid. A la seva darrera edició, el novembre de 2012, van assistir per exemple Pedro Varela (aquest sí, ha complert condemna per incitació a l’odi amb els llibres que ven a la seva llibreria Europa, a Gràcia) i membres d’Alba Daurada, el partit obertament nazi que ha crescut, fins a obtenir un bon nombre de diputats, arrel de la crisi a Grècia.

Menys sort van tenir els integrants del grup Blood and Honour, una organització que agrupa neonazis paneuropeus a través de l’anomenat Rock Against Communism (RAC), una música amb continguts ultres. Està prohibida a diversos estats europeus, com l’alemany i, també, l’espanyol. En aquest últim la va proscriure, l’any 2011, el Tribunal Suprem espanyol, que alhora va condemnar a 14 dels seus membres per associació il·lícita i tinença d’armes. Dels 19 acusats en aquell procés, 14 havien aparegut a llistes electorals de l’MSR l’any 2004.

Aquella va ser una de les poques ocasions en què l’MSR es va presentar a unes eleccions. Per sort, quan ho ha fet ha estat per recollir uns miserables resultats: només té un regidor en un poble de la Mancha de 200 habitants, Heras de Ayuso. Quan va encapçalar la llista de l’MSR a les darreres eleccions europees, l’any 2009, Martín Padial va aconseguir 6.009 vots, un 0,04% del total.

Per garantir que el seu missatge d’odi segueixi sent ignorat, també en temps de crisi, cal desemmascarar el seu discurs aparentment social i trencador. A la fi, l’MSR és un grup nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VIDEOS: Acte d’UCFR: Què faran els partits polítics per aturar el feixisme i la xenofòbia?

Acte dimarts 20 de novembre, a les 18h, PREGUNTEM A LES CANDIDATURES: amb David Minoves (ERC); Iolanda Pineda (PSC); Janet Sanz (ICV-EUiA); Xavier Bosch (CiU) i Xevi Safont-Tria (CUP-AE).

Organitzat per: UCFR amb el suport del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Més informació:

https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2012/11/18/que-faran/

Part 1:

Part 2:

Part 3:

Part 4:

¿Verdad que no habrías votado a Hitler o Franco? Pues… No votes PxC

[En català]

Josep Anglada se presenta como candidato de Plataforma per Catalunya (PxC) al Parlamento.

PxC se disfraza de “demócrata”, pero es un partido de extrema derecha.

El propio Anglada se reconoce como un discípulo del histórico franquista Blas Piñar.

Varios candidatos de PxC tienen condenas por actos racistas o historiales de violencia. Uno de ellos era conocido como el “Animal” por su brutalidad como skin nazi. Otro llamó a llevar a cabo otra “noche de los cuchillos largos”, una matanza ordenada por Hitler.

PxC tiene contactos con nazis y fascistas europeos. Especialmente preocupante es que empiezan a imitar al grupo nazi griego, Alba Dorada.

Los tenemos que parar antes de que lleguemos a la situación de Grecia, donde los nazis —financiados por empresarios sin escrúpulos— asesinan inmigrantes, atacan huelguistas y agreden a manifestantes contra los recortes, en la calle.

Tenemos problemas en los barrios y en el país, pero el fascismo no los solucionará.

En los años 30, la “solución final” de Hitler ante la crisis llevó a millones de personas a las cámaras de gas. La “solución” de Franco fue el inicio de 40 años de dictadura. No nos conviene probar la “solución” del Anglada.

Si no quieres volver a la represión, la brutalidad y la pobreza que sufrieron las clases populares bajo el franquismo… ¡No votes PxC!


Els grups locals d’UCFR i les entitats adherides poden recollir octavetes de l’Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190, primera planta. (Metro Fontana; horaris del local) Si en voleu grans quantitats, poseu-vos en contacte amb info@unitatcontraelfeixisme.org.

Hi ha cartells en PDF són per baixar i fotocopiar:
No votis PxC, cartell general · Cartell per a escales, locals…: No volem propaganda feixista

Oi que no hauries votat a Hitler o Franco? Doncs… No votis PxC

Josep Anglada es presenta com a candidat de Plataforma per Catalunya (PxC) al Parlament.

PxC es disfressa de “demòcrata”, però és un partit d’extrema dreta.

El propi Anglada es reconeix com un deixeble de l’històric franquista Blas Piñar.

Diversos candidats de PxC tenen condemnes per actes racistes o historials de violència. Un d’ells era conegut com “l’Animal” per la seva brutalitat com a skin nazi. Un altre va cridar a dur a terme una altra “nit dels ganivets llargs”, una matança ordenada per Hitler.

PxC té contactes amb nazis i feixistes europeus. Especialment preocupant és que comencen a imitar el grup nazi grec, Alba Daurada.

Els hem d’aturar abans que arribem a la situació de Grècia, on els nazis —finançats per empresaris sense escrúpols— assassinen immigrants, ataquen vaguistes i agradeixen manifestants contra les retallades, al carrer.

Tenim problemes als barris i al país, però el feixisme no els solucionarà.

Als anys 30, la “solució final” de Hitler davant la crisi va portar milions de persones a les càmeres de gas. La “solució” de Franco va ser l’inici de 40 anys de dictadura. No ens convé provar la “solució” de l’Anglada.

Si no vols tornar a la repressió, la brutalitat i la pobresa que van patir les classes populars sota el franquisme… no votis PxC!


[En castellano]

Els grups locals d’UCFR i les entitats adherides poden recollir octavetes de l’Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190, primera planta. (Metro Fontana; horaris del local) Si en voleu grans quantitats, poseu-vos en contacte amb info@unitatcontraelfeixisme.org.

Hi ha cartells en PDF són per baixar i fotocopiar:
No votis PxC, cartell general · Cartell per a escales, locals…: No volem propaganda feixista

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Reportatge de la roda de premsa: Totes i tots som UCFR

Reportatge de la roda de premsa per presentar la crida Totes i tots som Unitat contra el feixisme i el racisme.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) va realitzar una roda de premsa el diumenge, 22 de juliol, a les 12h, a Plaça Espanya per presentar la seva campanya “Totes i tots som Unitat contra el feixisme i el racisme”, amb un ventall de suports molt ampli i representatiu, així com per fer balanç de la seva feina al llarg de l’últim any.

La data escollida, 22 de juliol, el primer aniversari de la matança d’Oslo on un terrorista d’ultradreta va causar una massacre a Oslo i Utoya (Noruega), és una efemèride que vol recordar una vegada més el perill que representa l’auge progressiu de l’extrema dreta a Europa i també a casa nostra.

El lloc triat, Plaça Espanya, coincideix amb l’indret on durant les commemoracions de l’Eurocopa es van produir agressions racistes i exhibicions de símbols feixistes per part de grups vinculats al centre nazi del Clot, així com per regidors electes de PxC.

A la roda de premsa es va presentar la declaració “Totes i tots som Unitat contra el feixisme i el racisme”, on es rebutja l’intent de criminalitzar el moviment per part de l’extrema dreta, així com els atacs personals, agressions o vexacions a diversos membres d’UCFR. La campanya vol visualitzar la pluralitat i diversitat de les persones que donen suport a UCFR.

Les i els signants a la declaració inclouen activistes socials (Arcadi Oliveras; Jordi Bonet de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona; Javier Bonomi de Fedelatina; Ada Colau de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; Javier Couso)… la diricció dels principals sindicats de Catalunya; gent del món de la cultura; diputats/des i regidors/es…

El vídeo recull les intervencions de
David Karvala, un dels portaveus d’UCFR
Dani Celma, membre d’UCFR Sant Martí
Litus, membre de Manresa Antifeixista
Roger Molinas, membre d’UCFR L’Hospitalet

Ferran Carbonell, membre de la CUP
Alfons López Tena, diputat al parlament de Catalunya, SI
Montserrat Torres, responsable d’immigració, ERC
Laia Ortiz, diputada al Congrés, ICV

La crida:
https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2012/07/22/somucfr/

Vídeo realitzada per la Mireia C, activista del Sindicat de Tècnics Audiovisuals i Cinematogràfics de l’Estat espanyol a Catalunya (TACEE), entitat adherida a UCFR.

Jornades d’UCFR, ds 2 de juny

Polítics xenòfobs, ‘centres socials’ nazis, agressions feixistes al carrer…

Com podem aturar l’extrema dreta?

Jornades d’Unitat contra el feixisme i el racisme

dissabte 2 de juny · 11h-24h · Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190 (Metro Fontana L3)

Amb la participació, entre d’altres, de: Weyman Bennett, Unity Against Fascism (GB); Rosa Cañadell, portaveu d’USTEC; Esteban Ibarra, Movimiento Contra la Intolerancia; Miquel Ramos, Obrint Pas; Rosa Toran, Amical Mauthausen; La Xixa Teatre

Programa i informació completa: https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/jornades

Formulari d’inscripció · Baixar el cartell en PDF · PDF del programa, versió pantalla · PDF del programa, versió per imprimir · PDF octaveta breu


Formulari d’inscripció

Què és Casa Pound?

Baixar en PDF · Texto en castellano

Casa Pound és un grup italià d’extrema dreta que porta anys utilitzant activitats de lleure per fomentar el feixisme entre el jovent. Darrerament, han aparegut grups i locals que intenten copiar el seu model aquí. L’exemple més recent és el centre social nazi al barri barceloní del Clot-Camp de l’Arpa; també està Proyecto Impulso, establert a Castelló a finals de l’any passat.

Aquest full explica els orígens i naturalesa d’aquest autodenominat “feixisme del tercer mil·lenni”.

Antecedents

A finals dels 70, el Fronte della Gioventù (organització juvenil i nucli dur de l’històric partit feixista Movimento Sociale Italiano, MSI) va començar a organitzar campaments per captar joves. Es van abordar temes com l’ecologia, l’atur juvenil, el dret a l’habitatge. Gràcies al reclam de la música, l’esport i de les campanyes entorn a l’habitatge social i contra l’especulació bancària, el moviment va créixer i als 90 es van iniciar les primeres ocupacions feixistes de cases a Roma, les ocupazioni non conformi. En aquestes s’organitzaven activitats culturals i esportives.

Història més recent

  • 2003. Desenes d’activistes ocupen l’edifici que pren el nom de Casa Pound. El seu líder és Gianluca Iannone, ex membre del Fronte della Gioventù. A la Casa es van acollir famílies sense sostre, fins i tot d’origen immigrant. Uns anys més tard, Casa Pound comença una campanya cada cop més hostil contra la immigració.
  • 2005. Casa Pound participa a la llista electoral de La Destra, corrent feixista que forma part de la coalició electoral de Berlusconi.
  • 2006. Casa Pound ingressa al Movimento Sociale-Fiamma Tricolore (MS-FT) un partit que reivindica obertament el feixisme de Mussolini, i especialment l’anomenada “República Social Italiana” de 1943-45, que col·labora activament en l’Holocaust. Iannone construeix un corrent intern, que inclou la seva pròpia organització estudiantil, Blocco Studentesco i intenta controlar llocs importants.
  • 2008. Eleccions legislatives. Iannone és candidat a la llista conjunta de l’MS-FT i La Destra. Posteriorment s’expulsa Iannone de l’MS-FT, presumptament per les seves activitats faccionals. Iannone arrossega amb ell una part important de la joventut, especialment del Blocco Studentesco, i alguns grups locals de l’MS-FT. Casa Pound comença a estendre el seu model d’activisme per tot el país, amb força èxit, convertint-se així en Casa Pound Itàlia.
  • 2011. Casa Pound aconsegueix set regidors a les eleccions municipals. Tot i que Casa Pound diu que és ‘anticapitalista’, molts dels seus candidats formen part de les llistes del multimilionari Berlusconi.

Una concentració de Casa Pound a favor del manteniment de monuments feixistes.
Una concentració de Casa Pound a favor del manteniment de monuments feixistes.

Malgrat la seva retòrica antisistema, Iannone no ha trencat amb el feixisme: de fet, es declara obertament feixista. Segons ell, el feixisme “va ser l’experiència més bella de la història d’Itàlia”. El nom de Casa Pound es va prendre del poeta nord-americà Ezra Pound, col•laborador de Mussolini i Hitler a la Itàlia feixista, on va realitzar discursos radiofònics antisemites.

Base ideològica

L’ideòleg és Gabriele Adinolfi, escriptor feixista col·laborador del dirigent nazi Roberto Fiore. Tots dos van ser condemnats per participar a la matança de Bolonya de 1980, encara que van fugir del país per evitar complir la condemna. Promouen el concepte de feixisme revolucionari, “ni capitalista, ni comunista”, en un llibre conjunt titulat Tercera posició (2000). Les arrels ideològiques de Adinolfi es remunten a Julius Evola (1898-1974), simpatitzant del feixisme de Mussolini, però més proper al nazisme i col·laborador actiu a les SS. Les idees de Evola són una barreja de feixisme, sublimació de la ‘raça ària’, esoterisme, homofòbia i obsessió pel sexe. Adinolfi s’inspira molt en Evola.

Adinolfi va jugar un paper clau en la creació de l’espai polític d’on va sorgir Casa Pound, organitzant una ‘Universitat d’Estiu’ on adoctrinava sobre les possibilitats de l’activitat social i cultural —allò que ell anomena ‘metapolítica’— per guanyar adeptes i construir el moviment feixista. Aquestes activitats havien de ser dirigides per un nucli reduït de persones.

Efectivament, a Casa Pound regeix el principi jeràrquic. Un grup reduït envia les seves directrius a una estructura de comandaments regionals, que són els que les apliquen a nivell local.

Casa Pound, avui

Casa Pound ofereix un extens ventall d’activitats esportives, escola de teatre, classes de música… gratuïtes o a preus assequibles, a més d’un club de motoristes.

Tot i que es declara en contra del racisme, al seu programa es manifesta contra la societat multiracial i a favor del bloqueig dels fluxos migratoris; de la repatriació dels ‘clandestins’ i que s’apliquin criteris racials (entre altres) a qualsevol immigració que s’admeti. Acusa la immigració de les males condicions laborals i de l’atur.

Casa Pound col·labora estretament amb grups que no amaguen el seu racisme. Un informe sobre una festa de Casa Pound descriu la participació de grups nacionalsocialistes, la presència de material antisemita, islamòfob i racista en general, salutacions nazis…

Gianluca Casseri, l’assassí racista de Florència, va ser un militant actiu de Casa Pound.
Gianluca Casseri, l’assassí racista de Florència, va ser un militant actiu de Casa Pound.

A 2011, Gianluca Casseri, simpatitzant de Casa Pound, va disparar a persones immigrades. Va matar a dues d’elles i en va ferir a moltes altres. Casa Pound va negar qualsevol relació amb Casseri, al·legant que no era militant. Malgrat això, Casseri apareix en un vídeo d’una manifestació de Casa Pound, portant la bandera del grup. Poc després de l’atemptat, un dirigent de Casa Pound va insistir en el rebuig del seu grup vers la immigració, defensant “la idea de la italianitat, aquesta unió espiritual i mística del nostre poble que va existir durant el feixisme”.

Casa Pound utilitza també el doble llenguatge respecte les dones. D’una banda, afirma defensar els drets de les dones i oposar-se al sexisme i de l’altra “garanteix el dret a la maternitat i a la vida”. Controla la campanya “Temps de ser mare”, que promou l’augment de la taxa de natalitat de les dones italianes.

La sublimació de la violència és un altre dels seus pilars ideològics. Exigeix l’amnistia per als responsables dels atemptats terroristes d’extrema dreta als anys 70 i 80.

Casa Pound ofereix una imatge alternativa (okupa-punki-rockera) que li permet guanyar-se el suport de joves desencantats. No obstant això, només és una aparença que amaga el seu contingut feixista.

Aquesta retòrica radical i anticapitalista no és nova entre l’extrema dreta. El nazisme tenia els seus ‘radicals’, les Tropes d’Assalt, que van servir per reclutar joves, principalment a l’atur, que es reunien als seus locals. En realitat aquests locals i les activitats d’oci estaven sufragats pels grans empresaris que finançaven els nazis. Quan Hitler va arribar al poder, va decapitar literalment les Tropes d’Assalt, a la Nit dels Ganivets Llargs, i va eliminar la seva retòrica anticapitalista.

És evident la similitud entre les Tropes d’Assalt i Casa Pound, la seva retòrica, el seu entorn i la seva manera d’actuar.

Hi ha una simbiosi entre la dreta institucional i la radical. La primera utilitza l’extremisme de Casa Pound per radicalitzar el debat polític i ampliar el seu electorat. Mentre que la segona guanya legitimitat i espai per actuar. El creixement de Casa Pound es deu, en part, a la seva relació amb la dreta parlamentària. Alguns dels regidors electes de Casa Pound formaven part de la coalició electoral de Berlusconi.

Des de bon començament amb el local original de 2003, Casa Pound ha crescut arribant a tenir, segons ells, 5.000 militants i més de cinquanta locals. A l’Estat espanyol, només estan començant. Evitem que arribin a més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

¿Qué es Casa Pound?

Bajar en PDF · Text en català

Casa Pound es un grupo italiano de extrema derecha que lleva años utilizando actividades de ocio para fomentar el fascismo entre la juventud. Últimamente, han aparecido en el Estado español grupos y locales que intentan copiar su modelo. El ejemplo más reciente es el centro social nazi en el barrio barcelonés del Clot; també está Proyecto Impulso, establecido en Castelló a finales del año pasado.

Esta hoja explica los orígenes y naturaleza de este autodenominado “fascismo del tercer milenio”.

Antecedentes

A finales de los 70, el Fronte della Gioventù (organización juvenil del histórico partido fascista Movimento Sociale Italiano, MSI) empezó a organizar campamentos para captar a jóvenes. Se abordaron temas como la ecología, el paro juvenil, el derecho a la vivienda. Gracias al señuelo de la música y el deporte, y a las campañas entorno a la vivienda social y contra la especulación bancaria, el movimiento creció y en los 90 se iniciaron las primeras ocupaciones fascistas de casas en Roma, las ocupazioni non conformi. En éstas se organizaban actividades culturales y deportivas.

Historia más reciente

  • 2003. Decenas de activistas ocupan el edificio que toma el nombre de Casa Pound. Su líder es Gianluca Iannone, ex-miembro del Fronte della Gioventù. En la Casa se acogen a familias sin techo, incluso de origen inmigrante. Unos años más tarde, Casa Pound inicia una campaña cada vez más hostil contra la inmigración.
  • 2005. Casa Pound participa en la lista electoral de La Destra, corriente fascista que forma parte de la coalición electoral de Berlusconi.
  • 2006. Casa Pound ingresa en el Movimento Sociale-Fiamma Tricolore (MS-FT), un partido que reivindica abiertamente el fascismo de Mussolini, y especialmente la llamada “República Social Italiana” de 1943-45, que colabora activamente en el Holocausto. Iannone construye una corriente interna, que incluye a su propia organización estudiantil, Blocco Studentesco e intenta controlar puestos importantes.
  • 2008. Elecciones legislativas. Iannone es candidato en la lista conjunta del MS-FT y La Destra. Posteriormente se expulsa a Iannone del MS-FT, presuntamente por sus actividades faccionales. Iannone arrastra consigo a una parte importante de la juventud, especialmente del Blocco Studentesco, y algunos grupos locales del MS-FT. Casa Pound empieza a extender su modelo de activismo por todo el país, con bastante éxito, convirtiéndose así en Casa Pound Italia.
  • 2011. Casa Pound logra siete concejales en las elecciones municipales. Aunque Casa Pound dice que es ‘anticapitalista’, muchos de sus candidatos forman parte de las listas del multimillonario Berlusconi.
Una concentració de Casa Pound a favor del manteniment de monuments feixistes.
Una concentración de Casa Pound a favor del mantenimiento de monumentos fascistas.

A pesar de su retórica antisistema, Iannone no ha roto con el fascismo: de hecho, se declara abiertamente fascista. Según él, el fascismo “fue la experiencia más bella de la historia de Italia”. El nombre de Casa Pound se tomó del poeta estadounidense Ezra Pound, colaborador de Mussolini y Hitler en la Italia fascista, en la que realizó discursos radiofónicos antisemitas.

Base ideológica

El ideólogo es Gabriele Adinolfi, escritor fascista colaborador del dirigente nazi Roberto Fiore, ambos fueron condenados por participar en la matanza de Bolonia de 1980, aunque huyeron del país para evitar cumplir la condena. Promueven el concepto de fascismo revolucionario, “ni capitalista, ni comunista”, en un libro conjunto titulado Tercera posición (2000). Las raíces ideológicas de Adinolfi se remontan a Julius Evola (1898-1974), simpatizante del fascismo de Mussolini, pero más cercano al nazismo y colaborador activo en las SS. Las ideas de Evola son una mezcla de fascismo, sublimación de la ‘raza aria’, esoterismo, homofobia y obsesión por el sexo. Adinolfi se inspira mucho en Evola.

Adinolfi jugó un papel clave en la creación del espacio político del que surgió Casa Pound, organizando una ‘Universidad de Verano’ donde adoctrinaba acerca de las posibilidades de utilizar la actividad social y cultural —lo que él llama ‘metapolítica’— para ganar adeptos y construir el movimiento fascista. Tales actividades debían ser dirigidas por un núcleo reducido de personas.

Efectivamente, en Casa Pound rige el principio jerárquico. Un grupo reducido envía sus directrices a una estructura de mandos regionales, que son los que las aplican a nivel local.

Casa Pound, hoy

Casa Pound ofrece un extenso abanico de actividades deportivas, escuela de teatro, clases de música… gratuitas o a precios asequibles, además de un club de motoristas.

Aunque se declara en contra del racismo, en su programa se manifiesta contra la sociedad multirracial y a favor del bloqueo de los flujos migratorios; de la repatriación de ‘clandestinos’ y de que se apliquen criterios raciales (entre otros) a cualquier inmigración que se admita. Acusa a la inmigración de las malas condiciones laborales y del paro.

Casa Pound colabora estrechamente con grupos que no esconden su ideología racista. Un informe sobre una fiesta de Casa Pound describe la participación de grupos nacionalsocialistas, la presencia de material antisemita, islamófobo y racista en general, saludos nazis…

Gianluca Casseri, l’assassí racista de Florència, va ser un militant actiu de Casa Pound.
Gianluca Casseri, el asesino racista de Florencia, fue un militante activo de Casa Pound.

En 2011, Gianluca Casseri, simpatizante de Casa Pound, disparó a personas inmigradas. Mató a dos de ellas e hirió a más gente. Casa Pound negó cualquier relación con Casseri, alegando que no era militante. A pesar de ello, Casseri aparece en un vídeo de una manifestación de Casa Pound llevando la bandera del grupo. Poco después del atentado, un dirigente de Casa Pound insistió en el rechazo de su grupo hacia la inmigración, defendiendo “la idea de la italianidad, esa unión espiritual y mística de nuestro pueblo que existió durante el fascismo”.

Casa Pound utiliza el mismo doble lenguaje respecto a las mujeres. Por un lado, afirma defender los derechos de las mujeres y oponerse al sexismo y por otro “garantiza el derecho a la maternidad y a la vida”. Controla la campaña “Tiempo de ser madre”, que promueve el aumento de la tasa de natalidad de las mujeres italianas.

La sublimación de la violencia es otro de sus pilares ideológicos. Exige la amnistía para los responsables de los atentados terroristas de extrema derecha en los años 70 y 80.

Casa Pound ofrece una imagen alternativa (okupa-punki-rockera) que le permite ganarse el apoyo de jóvenes desencantados. Sin embargo, sólo es una apariencia que esconde su contenido fascista.

Esta retórica radical y anticapitalista no es nueva entre la extrema derecha. El nazismo tenía sus ‘radicales’, las Tropas de Asalto, que sirvieron para reclutar a jóvenes, principalmente en paro, que se reunían en sus locales. En realidad, estos locales y las actividades de ocio estaban sufragados por los grandes empresarios que financiaban a los nazis. Cuando Hitler llegó al poder, literalmente decapitó a las Tropas de Asalto, en la Noche de los Cuchillos Largos, y eliminó su retórica anticapitalista.

Queda patente la similitud entre las Tropas de Asalto y Casa Pound, su retórica, su entorno y su manera de actuar.

Hay una simbiosis entre la derecha institucional y la radical. La primera usa el extremismo de Casa Pound para radicalizar el debate político y ampliar su electorado. Mientras que la segunda gana legitimidad y espacio para actuar. El crecimiento de Casa Pound se debe, en parte, a su relación con la derecha parlamentaria. Algunos de los concejales electos de Casa Pound formaban parte de la coalición electoral de Berlusconi.

Desde sus inicios con el local original de 2003, Casa Pound ha crecido llegando a tener, según ellos, 5.000 militantes y más de cincuenta locales. En el Estado español, están en sus inicios. Evitemos que lleguen a más.

Manifiesto: We don’t want fascists in Clot, Barcelona, or anywhere! Shut down the Nazi ‘social centre’

[En català] [En castellano]

We recently discovered a fascist ‘social centre’ in the neighbourhood of Clot, Barcelona. At first the fascists called it ‘Militia’; now they hide behind the name ‘Tramuntana’.

Located at C/ Independencia 333, the centre is directly inspired by Casa Pound Italy (CPI), which belongs to a current in Italian fascism associated with terrorist attacks. CPI focuses on attracting young people by offering music, drink, sporting activities, etc., just like Hitler’s Storm troopers did in the 30’s.

Gianluca Iannone, the public face of CPI, openly describes himself as a fascist. He stated that “Fascism was the most beautiful experience in the history of Italy.”

The thinker behind CPI, Gabrielle Adinolfi, is a historic Italian Fascist who has collaborated with the Hungarian Nazi and anti-Semitic party, Jobbik. Adinolfi has spent years pushing the idea of promoting fascism using what he calls ‘metapolitics’; activities that are not explicitly political but help to create a zone of influence for a controlling fascist group.

CPI openly pays tribute to Mussolini… the same Mussolini that bombed Barcelona during the Spanish Civil War. Iannone and Adinolfi of CPI were to participate in the opening ceremony of the Nazi centre in Clot last January, but it was cancelled thanks to protests.

The centre also has clear links to Platform for Catalonia (PxC), a fascist party which pretends to be democratic. The centre is promoted by Alberto Sanchez, a former soldier and currently a PxC councillor in L’Hospitalet, a town right next to Barcelona. The premises are rented in the name of Rebecca Berenguer, a PxC candidate at the last council elections. And above all, at the opening ceremony, the third speaker, alongside the two fascists from Casa Pound, was to be Enrique Ravello, a longstanding Spanish Nazi, and currently head of international relations for PxC.

With this background, the attempts to argue that the centre is apolitical, and dedicated to innocent leisure and cultural activities, are an insult to our intelligence.

And if during the few weeks that it has been open, we have no evidence of violent acts directly attributable to the centre, all previous experience regarding such places shows they that increase fascist and racist violence in the area. While there was a fascist centre in southeast London, racist attacks in the area rose by 210%. A supporter of CPI, who frequented a centre like that in Clot, committed a racist double murder in Florence last 13 December.

The neo-Nazi attack in the Catalan town of Manresa on the night of 23 March, that left one adolescent in coma and seriously injured two others, shows where fascism leads to. We condemn this aggression, we express our solidarity with the young people who were attacked, and we denounce the apparent impunity enjoyed by the attacks of this kind. This impunity contrasts sharply with the way the authorities pressurise the movements that favour a pluralistic and democratic society, and oppose fascism: for example, the fines adding up to about €30,000 imposed on persons accused of involvement in demonstrations against PxC in Salt (Girona) and in Barcelona, during the summer and autumn of 2011.

If the growth of Casa Pound in Italy has already led to the first murders, among other violent acts, it is obvious that we can not allow fascism take root: neither in Clot, in Barcelona, or anywhere else.

We declare our support for the unified, broad, grass roots campaign, launched by Unitat contra el Feixisme i el Racisme (Unity against Fascism and Racism) —along with many other organisations in the neighbourhood; associations and groups in the Barcelona district of Sant Martí and the surrounding neighbourhoods; and organisations across the whole Barcelona region— to eliminate this fascist threat.

We call for the solidarity of organisations in Catalonia and the Spanish state, and for them to join the campaign to warn of the danger of this Nazi centre.

We support the united demonstration “We don’t want fascists in Clot, Barcelona, or anywhere! Shut down the Nazi centre” on Saturday May 5, at 11am, in the Plaça del Mercat del Clot.

Unitat contra el feixisme i el racisme

31 March, 2012

http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
https://twitter.com/#!/UnitatvsRacisme

Note:
We ask organisations to sign this call, by sending an email to info@unitatcontraelfeixisme.org, citing the name of the organisation, as well as a contact person and a telephone number.

Materials per fer difusió de la manifestació, ds 5 de maig 11h

Manifestació

per un #ClotSenseNazis
i condemnant l’agressió nazi a Manresa del 23 de març
ds 5 de maig · 11h · Mercat del Clot

Cartell · Octaveta

Explicació del canvi de data


No volem feixistes al Clot, a Barcelona, ni enlloc!
Tanquem el centre nazi

Recentment s’ha descobert, al barri del Clot-Camp de l’Arpa, Barcelona, un ‘centre social’ de clara orientació feixista. En un començament es deia ‘Militia’; ara l’amaguen darrere el nom ‘Tramuntana’.

Ubicat al C/ Independència 333, el local s’inspira directament en Casa Pound, part d’un corrent del feixisme italià associat amb atemptats terroristes, i que admira Mussolini, el qual va bombardejar Barcelona durant la guerra civil. Casa Pound es dedica a captar joves mitjançant una oferta de música, beguda, activitats esportives, etc., igual que ho van fer les tropes d’assalt de Hitler als anys 30. Ara aquest local intenta aplicar la mateixa estratègia al barri del Clot.

Aquest centre social nazi l’impulsen dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista que es disfressa de demòcrata.

Tota l’experiència de centres d’aquest tipus demostra que fan augmentar la violència feixista i racista a la zona. Mentre existia un centre feixista en un barri del sud-est de Londres, els atacs racistes a la zona van pujar en un 210%. Un simpatitzant de Casa Pound, que freqüentava un centre com aquest, va cometre un doble assassinat racista a Florència el passat 13 de desembre.

No podem deixar que el feixisme arreli: ni al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc. Cal una mobilització unitària, àmplia i ciutadana per fer fora aquesta amenaça feixista.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

URGENT: Canvi de data de la manifestació: ara és el 5 de maig

Una reunió d’UCFR El Clot del 3 d’abril, amb la participació d’activistes de diverses entitats importants del barri (Federació d’Entitats del Clot, Associació Veïnal, La Farinera, una AMPA, organitzacions sindicals i polítics, moviments socials…) va acordar aplaçar la manifestació contra el centre nazi fins al 5 de maig. (Materials de difusió).

El motiu va ser que quedava poc temps, sobretot amb setmana santa pel mig, per contactar amb totes les entitats que es volen involucrar a la manifestació. L’objectiu és fer una protesta realment veïnal i àmplia, que expressi la veu de la gent del barri, del districte i de la ciutat.

A part del canvi de data de la manifestació, la reunió va acordar un programa de treball per al proper mes, per maximitzar els suports per a la campanya contra la presència d’un local nazi al barri del Clot. Ja s’hi ha posat a treballar: qualsevol ajut serà benvingut: santmartiunitatcfr@gmail.com

Els detalls de les activitats s’estan concretant (les accions al carrer es communicaran a les autoritats amb el suport de la FAVB), però els elements principals són aquests:

Fins a la mani:

Parlar amb les entitats.

Distribució d’octavetes informatives i de cartells (en grups de 4-5 o més, algú amb càmera).

Dijous 12 d’abril

Reunió de UCFR Clot. (Foment Martinenc, a les 19h).

Dissabte 21 d’abril, 11h, Mercat del Clot:

Assemblea social a la plaça.

Repartiment massiu d’octavetes, i de cartells als comerços.

Si es pot, fer també quelcom semblant al Mercat de la Sagrada Família… i en altres llocs?

Entorn al dimecres 25 d’abril:

Acte públic massiu, a La Farinera. (Data segons disponibilitat de l’espai).

Entorn al dijous 3 de maig:

Roda de premsa, amb representants de diverses entitats locals.

Dissabte 5 de maig, 11h:

Manifestació: Mercat del Clot – Rogent – Mallorca – Padilla – Mercat de la Sagrada Família.

Es buscarà la participació de tabalers, grallers, i un pilar casteller al final. Serà una mobilització ciutadana i popular contra l’amenaça nazi, i a favor d’una societat democràtica i plural.

Maig-juny:

Més activitats per concretar.

Cinefòrum al Clot: Catalunya über alles!

Amb la presència i participació del seu director:
Ramon Térmens

Dimecres 28 de març, a les 19h
Local de l’AVV del Clot-Camp de l’Arpa, C/ Sibelius 3
(Metro Clot, L1, L2)

“Catalunya über alles! és una pel·lícula inqüestionable, valent i necessària. És una invitació al diàleg imprescindible, un desafiament a combatre la por i els prejudicis.”
Revista Benzina

Acte organitzat per Unitat contra el feixisme i el racisme
amb la col·laboració de l’AVV del Clot-Camp de l’Arpa

Més informació: santmartiunitatcfr@gmail.com · www.unitatcontraelfeixisme.org · Facebook: unitatcfr · Twitter: @UnitatvsRacisme

PDF del cartell en color · PDF del cartell en blanc i negre