Nou full informatiu d’UCFR [Versió PDF per baixar i imprimir] · [Versión en castellano]

Potser et sona el nom de Carmen Martín Padial. Va ocupar el número 2 a la llista per Lleida d’Hartos.org a les darreres eleccions catalanes. Vegetariana i animalista, potser et vas fixar en el seu discurs trencador.

Potser has sentit a parlar, també, de les recollides d’aliments i joguines per a gent sense recursos que fa habitualment un grup d’Igualada. Bona iniciativa en temps de crisi, oi? El que no diuen és que només els ‘espanyols’ poden ser beneficiaris dels objectes que recullen.

Rere la iniciativa d’Igualada i rere el discurs trencador de Padial s’amaguen les mateixes sigles: l’MSR. Movimiento Social Republicano. Un partit neofeixista fundat el 1999. I rere els fets i les paraules s’amaga l’intent d’aquest grup ultradretà, que s’autoproclama ‘nacionalrevolucionari’ (NR), de capitalitzar la crisi amb un missatge que combina elements racistes i xenòfobs amb d’altres de socials.

No és res de nou: l’MSR fa servir una estratègia que van desenvolupar els feixistes italians i els nazis alemanys quan, a l’Europa d’entreguerres marcada per la crisi econòmica, social i política, van combinar els discursos obrers i trencadors amb els nacionalistes i xenòfobs.

Paga la pena recordar que Benito Mussolini va ser dirigent del Partit Socialista Italià i del diari d’aquest partit abans de crear el feixisme. I que el darrer reducte del seu règim, un cop la seva dictadura va caure l’any 1943, va ser la República ‘Social’ de Salò. També, que un dels primers dirigents del partit nazi (‘nacionalsocialista’) alemany, Gregor Strasser, assassinat per ordre de Hitler el 1934, destacava pel seu discurs obrerista i revolucionari.

Els membres de l’MSR tenen vincles amb Fiamma Tricolore, el partit italià que, a dia d’avui, encara utilitza com a emblema la flama que servia d’escut a la república de Saló. I s’autoproclamen ‘strasseristes’. De fet el cap de l’MSR, Juan Antonio Llopart, té una editorial, Ediciones Nueva República, que edita biografies sobre aquest nazi. Les connexions de l’MSR amb el nazisme i feixisme històrics són, doncs, innegables.

Però no només cal mirar al passat per descobrir que, també avui dia, rere la careta revolucionària, trencadora i social de l’MSR s’amaga el neofeixisme i el discurs de l’odi. Llopart segueix lliure i la seva editorial segueix funcionant perquè el Tribunal Suprem va anular, l’any 2010, una condemna que li havia imposat l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta va considerar que els seus llibres, difosos a la llibreria Kalki —els responsables de la qual també van ser condemnats— difonien idees genocides.

Un cop absolt, Llopart ha continuat organitzant actes com les Jornades de la Dissidència, que el centre d’estudis de l’MSR, el CELE, organitza cada any a Madrid. A la seva darrera edició, el novembre de 2012, van assistir per exemple Pedro Varela (aquest sí, ha complert condemna per incitació a l’odi amb els llibres que ven a la seva llibreria Europa, a Gràcia) i membres d’Alba Daurada, el partit obertament nazi que ha crescut, fins a obtenir un bon nombre de diputats, arrel de la crisi a Grècia.

Menys sort van tenir els integrants del grup Blood and Honour, una organització que agrupa neonazis paneuropeus a través de l’anomenat Rock Against Communism (RAC), una música amb continguts ultres. Està prohibida a diversos estats europeus, com l’alemany i, també, l’espanyol. En aquest últim la va proscriure, l’any 2011, el Tribunal Suprem espanyol, que alhora va condemnar a 14 dels seus membres per associació il·lícita i tinença d’armes. Dels 19 acusats en aquell procés, 14 havien aparegut a llistes electorals de l’MSR l’any 2004.

Aquella va ser una de les poques ocasions en què l’MSR es va presentar a unes eleccions. Per sort, quan ho ha fet ha estat per recollir uns miserables resultats: només té un regidor en un poble de la Mancha de 200 habitants, Heras de Ayuso. Quan va encapçalar la llista de l’MSR a les darreres eleccions europees, l’any 2009, Martín Padial va aconseguir 6.009 vots, un 0,04% del total.

Per garantir que el seu missatge d’odi segueixi sent ignorat, també en temps de crisi, cal desemmascarar el seu discurs aparentment social i trencador. A la fi, l’MSR és un grup nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.