Arxiu de la categoria: Materials de difusió

Desmuntem els tòpics racistes

Argumentari i dades contra els tòpics esgrimits per la xenofòbia

Nova versió PDF per baixar i imprimir

Versión en castellano

Tòpic: Els immigrants ens treuen els ajuts.

L’arribada d’immigració ha posat en evidència les carències de l’estat del benestar, però no n’ha estat la causa. La causa real és la manca d’inversió en despesa pública.

  • Els immigrants també són contribuents de l’estat: el 12,2% del total d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya són immigrants. A l’Estat espanyol aquest percentatge és del 10,6%. Aquesta xifra seria més elevada si es regularitzés la situació dels treballadors de l’economia submergida.
  • Els immigrants no són una càrrega ja que aporten més del que reben: l’any 2007 les seves aportacions a la Seguretat Social representaven el 6,6% del total. Les despeses que van originar van representar el 5,4% del total. (Font: Oficina Econòmica del President del govern, 2007). L’any 2008, la diferència entre les aportacions a la Seguretat Social i les despeses originades per la població immigrada, van suposar un benefici a l’Estat espanyol de 5.000 milions d’euros (Font: Joan Oliver, catedràtic UAB)
  • La població immigrada és majoritàriament jove (entre 20 i 40 anys), en edat de treballar, que contribueix a l’estat, en forma d’impostos i consum (per tant, IVA)…, més del que en rep.
  • L’any 2006, només 9.237 persones dels 250.000 residents estrangers a Barcelona van ser usuaris dels serveis socials
  • A Barcelona, a causa dels requisits que s’exigeixen, només el 6% dels habitatges protegits són adjudicats a població estrangera (que representa el 17,6% de la població de la ciutat)
  • No hi ha cap prestació específica assignada a estrangers. S’accedeix als ajuts segons les condicions com a persona i existeixen unes condicions específiques d’accés com, per exemple, disposar de permís de residència; per això, els sense papers només poden accedir als ajuts d’emergència. A més, cal complir una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi o trobar-se en condicions de vida greus.

Cal remarcar que moltes de les persones immigrades desconeixen els mecanismes i circuits establerts i no acudeixen als centres de serveis socials per manca d’informació.

I que les condicions econòmiques i socials d’alguns immigrants són tan pèssimes que requereixen d’ajuda social.

  • La gran despesa en serveis socials s’aplica en les prestacions on els immigrants estan menys representats, com les vinculades a la Llei de dependència i a la gent gran.
  • Cal tenir en compte que es tracta de població jove i amb pocs problemes de salut.

Segons el Departament de Salut de la Generalitat, l’any 2006, el total de la despesa sanitària de la població estrangera representava el 4,3% del pressupost total, mentre que la població estrangera era quasi el 13% del total dels habitants de Catalunya.

A Catalunya, els immigrants van al metge la meitat que els autòctons i el consum farmacèutic dels pacients de nacionalitat espanyola és un 41% més elevat que els dels estrangers. El cost de l’atenció a urgències dels pacients estrangers és entre el 10 i 17% menor que el de l’atenció a pacients espanyols.

A l’Hospital de Sant Pau l’assistència a urgències de la població estrangera és exactament el 14,2% del total de pacients, que correspon al percentatge de població estrangera que viu a l’àrea d’influència de l’hospital.

S’ha creat la sensació que hem de competir pels recursos socials. Cal enfortir l’estat del benestar, que actualment és del tot insuficient per cobrir les necessitats del conjunt de la població.

En referència a això, presentem dades extretes de dos articles de Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la UPF:

[…] Existeix una interpretació de la crisi econòmica espanyola (molt estesa en els establishments financers, polítics i mediàtics de la UE i de l’Estat espanyol) que atribueix la crisi a l’excessiva despesa pública, que inclou la despesa pública social.

Les dades no abonen aquesta interpretació. Segons les darreres dades de la UE-15 (el grup de països amb nivell de riquesa més similar al nostre), l’Estat espanyol té la despesa pública social per habitant més baixa de la UE-15. En realitat, Espanya gasta en el seu estat del benestar molt menys del que li correspon pel seu nivell de riquesa. El PIB per càpita és ja el 93% del promig de la UE-15, però la seva despesa pública social per càpita és només el 74% del promig de la UE-15.

L’endeutament públic a l’Estat espanyol va baixar durant el període 2000-2007 des del 59,3% del PIB al 36,2% del PIB. El dèficit de l’estat també va baixar i es va arribar a superàvit els anys 2005, 2006 i 2007. Per tant, l’argument que la crisi (que va començar el 2007) la va generar l’excessiva despesa pública, inclosa la social, o l’exuberant deute públic, no té cap validesa.

A nivell europeu, la protecció social en el promig de la UE-15 s’ha anat deteriorant. Això respon al desenvolupament de les polítiques neoliberals promogudes pel Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu i que consisteixen en la desregulació dels mercats laborals, la reducció de la protecció social, les privatitzacions dels serveis de l’estat del benestar, la reducció dels beneficis laborals i socials, etc.[…]

Per completar informació, vegeu “Motius per a la vaga general” a www.vnavarro.org i “L’error de l’austeritat” a Público de 12-8-2010

Tòpic: Els immigrants són uns delinqüents
  • No hi ha correlació entre immigrants i delinqüència: L’any 2006 es va doblar la població immigrada respecte l’any 2002, però la taxa de criminalitat del 2002 va ser 1,5 punts superior a la del 2006. (Font: Secretari d’Estat de Seguretat)
  • La majoria de detencions d’emigrants es deuen a la seva situació administrativa irregular, situació que no és pas sinònim de criminalitat.
  • La gran majoria de condemnats són de nacionalitat espanyola
  • El percentatge d’empresonats estrangers augmenta a causa que els immigrants pateixen amb més rigor la cadena del sistema penal: en proporció, la polícia els deté més, el jutjat no els concedeix la llibertat provisional en espera del judici, sinó que dicta la presó preventiva i el compliment de les penes és més dur perquè no poden pagar la responsabilitat civil del delicte. (Font: Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la UB)

Condemnats a l’Estat espanyol: (dades 2008)

-De nacionalitat espanyola 70,1%

-Estrangers 29,1%

Empresonats a Catalunya: (dades 2008)

-De nacionalitat espanyola 60%

-Estrangers 40%

  • Els immigrants no són una població marginal: la inversió de diners i esforç que demana emigrar als països del Nord, implica una selecció en el país d’origen: emigren els que estan més ben preparats per accedir a oportunitats al país de destinació. Els que emigren per motius econòmics no són sempre ni principalment els més pobres del seu país d’origen.
Tòpic: Els immigrants ens treuen la feina
  • Els immigrants no desplacen els autòctons dels seus llocs de treball

Estadísticament, les persones immigrades tenen més formació que les autòctones, però fan feines menys qualificades. El 42,9% dels immigrants que arriben a Catalunya són treballadors qualificats que ocupen llocs de treball per sota de la seva formació acadèmica i professional.

  • Les tasques que realitzen són essencials per al desenvolupament del país.
  • Sense les seves aportacions al món del treball, al consum i a l’economia en general, no hagués estat possible el desenvolupament econòmic català dels darrers anys. (Font: CTESC 2007)
  • La població immigrada té pitjors condicions de feina, amb els llocs de feina més perillosos, precaris i penosos, pateix horaris abusius i rep salaris més baixos. Això només beneficia els empresaris i perjudica tota la classe treballadora perquè rebaixa les millores laborals assolides. A més, des del món empresarial s’assenyala la població immigrada com a culpable i part sobrera de la societat, amb l’objectiu de fomentar la xenofòbia i la discrimació. La classe treballadora, per tant, no pot seguir aquest joc i veure’s dividida en funció del país d’origen, sinó que d’una forma unitària ha de lluitar per millores les condicions laborals de tots els que la componen.
  • La concentració dels treballadors immigrants en els sectors menys especialitzats ha facilitat el desplaçament dels treballadors autòctons cap a categories més altes. El 35% dels treballadors immigrants són peons.
  • Dintre del conjunt de la classe treballadora, la població immigrada és la més vulnerable a l’evolució del mercat laboral. L’any 2009 el total d’ocupats ha patit un descens del 7,3% en un any, que es tradueix en un 6,9% per als espanyols i un 9,3% per als estrangers.

Segons el nombre d’aturats registrats a les OTG de Barcelona, en el període 2006-2010 s’ha produït un increment de l’atur del 71,5% entre els nacionals i del 236,5% entre les persones estrangeres.

Durant l’any 2009, el 19,6% dels estrangers demandants de feina han tornat al seu país d’origen. S’assenyala la crisi econòmica com la causa principal d’aquesta marxa.

  • El 50,8% dels treballadors immigrants ho són de forma irregular.
  • Els estrangers, per tal de renovar els permisos de treball, han de presentar els certificats d’estar al dia de les cotitzacions a la Seguretat Social i dels pagaments a Hisenda.
Tòpic: Els immigrants no es volen integrar
  • La llei d’estrangeria dificulta a la població nouvinguda l’accés a una situació regular i per tant, a una feina, a l’habitatge, elements bàsics per poder-se integrar en una societat.
  • S’impedeix el vot als immigrants. A Catalunya hi ha més d’un milió de persones que no participen amb el seu vot en l’elecció d’aquells que legislen les lleis que han de complir i que fixen els impostos que han de pagar. Aíxò obstaculitza l’interès d’aquestes persones per integrar-se.
  • Segons dades de gener de l’any 2010, el 28,2% dels matrimonis a Barcelona van ser mixtos (estranger/a amb nacional), una xifra superior a la dels matrimonis formats per dos cònjuges estrangers, que és del 9%.
  • L’increment del nombre d’immigrants als cursos de català del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) demostra l’interès creixent per al català.
Curs Total inscrits Percentatge estrangers inscrits Percentatge llatinoamericans (respecte als estrangers inscrits)
2000-2001 41.950 16,46% 45%
2001-2002 46.650 22,31% 58%
2002-2003 53.770 34,02% 66%
2003-2004 64.350 40,85% 49%
2006-2007 ——- 81,6% 56%

(Font: Memòries del CPNL)

  • Les enquestes entre 2005 i 2007 indiquen que augmenten els casos d’estrangers que es relacionen igual amb gent d’aquí que del seu país d’origen o fins i tot més amb gent d’aquí que del país d’origen, mentre que disminueix el nombre d’estrangers que es relacionen principalment amb gent del seu país d’origen
Tòpic: Els immigrants ens envaeixen
  • Catalunya ha estat de fa milers d’anys un país d’afluència de pobles i cultures diferents. Aquesta realitat és la que ha configurat el nostre país tal com és. La immigració no representa una amenaça, és un fet recurrent en la història del nostre país.
  • El ritme d’arribada de població immigrada s’ha accelerat aquests darrers anys, seguint el ritme de la globalització, ja que les raons són essencialment econòmiques i polítiques. El 20% de la població mundial acapara el 86% de les riqueses del món. (Font: ONU 2005 The inequality predicament). Si els capitals es concentren en una banda del món, és perfectament natural que les persones segueixin aquests capitals. No obstant això, la població migrant només representa el 2,94% de la població mundial.
  • L’any 2006 els immigrants representaven el 8,74% de la població espanyola. Quan l’Estat espanyol era país emigrant (fins a 1970), el percentatge de la població espanyola que emigrava, estava entre el 10 i el 12%. Avui encara hi ha 1.500.000 emigrants espanyols a l’estranger, sobretot a Amèrica Llatina i Europa.
  • És important que es mantingui el ritme de naixements perquè serem una de les poblacions més envellides d’Europa. Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050, els majors de 65 anys seran 16,3 milions, el 33,25% de la població. De fet, la immigració ajuda a rejovenir la població local. Així, la meitat de la població estrangera a Barcelona pertany al grup de 25 a 39 anys, amb una mitjana d’edat de 31,9 anys. Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys, quan, en el conjunt de la ciutat, la població de més de 65 anys és el 21% del total de residents.
  • L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment. El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009
  • La percepció de la quantitat de població immigrada augmenta com més pobre és el país d’origen. Els anglesos i alemanys pertanyen a dues de les cinc nacionalitats més nombroses a l’Estat espanyol, però erròniament existeix la percepció que comunitats menors els superen en nombre, per exemple argelins i bolivians.
  • Els mitjans de comunicació i el discurs polític fomenten aquest error de percepció. Moltes vegades, la informació ens arriba distorsionada. Un exemple, el suposat allau d’immigrants que arriben en pateres.

Arribada d’immigrants

Arribada per avió Arribada per carretera Arribada per mar
80% 15% 5%

(Font: Informes policials 2006)

Tòpic: Els immigrants baixen el nivell de les escoles
  • El nivell educatiu de la població immigrada no difereix gaire del de la població autòctona. No obstant això, en termes generals, ocupen llocs de treball inferiors als que correspondrien a la seva formació

Nivell educatiu de la població espanyola i estrangera

Nivell educatiu Espanyols Estrangers UE Estrangers resta del món
Analfabets 2,1% 0,3% 2,7%
Enseny. primari 31,4% 12,8% 25,1%
Enseny. secundari 44% 48,6% 54,2%
Enseny. superior 22,5% 38,3% 18%
Total 100% 100% 100%

(Font: Enquesta de població activa INE 2006)

  • No tots els alumnes estrangers desconeixen la llengua vehicular, ni s’incorporen en el mateix curs al centre d’acollida, ni han tingut el mateix tipus d’escolarització prèvia.
  • S’està incorporant, majoritàriament, l’alumnat estranger en els centres públics i això accentua la divisió entre l’alumnat autòcton i estranger. Cal promoure la diversificació de l’alumnat immigrant entre els centres d’una mateixa zona, tant públics com privats.
  • La manca d’inversió en despesa pública també afecta els recursos destinats a ensenyament. En els darrers cinc anys, anys d’increment d’alumnes estrangers, lluny d’augmentar la inversió en recursos educatius, la despesa s’ha congelat i queda molt per sota de la dels països europeus. Cal dotar el sistema educatiu dels recursos necessaris.

Percentatge de la despesa en educació respecte el PIB

2000 2002 2004 2005
Catalunya 3,2% 3,2% 3,3% 3,2%
Estat espanyol 4,28% 4,25% 4,25% 4,23%
Mitjana UE 4,71% 5,08% 5,1% 5,06%
Tòpic: Tenen actituds incíviques. Fan mal ús de l’espai públic
  • A Barcelona, durant l’any 2008, només el 9,7% de les sancions (de circulació, ordenances municipals, de convivència, neteja i salut) van ser imposades a persones d’origen estranger.

Desmontemos los mitos racistas

Argumentos y datos contra los tópicos utilizados por la xenofobia
Versión en PDF para bajar y reproducir

Versió en català

Tópico: “Los inmigrantes nos quitan las ayudas”

La llegada de inmigración ha puesto en evidencia las carencias del estado del bienestar, pero no ha sido su causa. La causa real es la falta de inversión en gasto público.

Los inmigrantes también son contribuyentes del estado: el 12,2% del total de afiliados a la Seguridad Social en Catalunya son inmigrantes. En el Estado español este porcentaje es del 10,6%. Esta cifra sería más elevada si se regularizase la situación de los trabajadores de la economía sumergida.

Los inmigrantes no son una carga ya que aportan más de lo que reciben: el año 2007 sus aportaciones a la Seguridad Social representaron el 6,6% del total, mientras que los gastos que originaron representaron el 5,4% del total. (Fuente: Oficina Económica del Presidente del gobierno, 2007). El año 2008, la diferencia entre las aportaciones a la Seguridad Social y los gastos originados por la población inmigrada, supusieron un beneficio para el Estado español de 5.000 millones de euros (Fuente: Joan Oliver, catedrático UAB).

La población inmigrada es mayoritariamente joven (entre 20 y 40 años), en edad de trabajar, que contribuye al estado, en forma de impuestos y consumo (IVA, por lo tanto) en mayor medida de lo que percibe.

Durante el año 2006, tan solo 9.237 personas de los 250.000 residentes extranjeros en Barcelona fueron usuarios de los servicios sociales.

En Barcelona, debido a los requisitos exigidos, tan solo el 6% de las viviendas protegidas son adjudicadas a población extranjera (que representa el 17,6% de la población de la ciudad).

No hay ninguna prestación específica asignada a extranjeros. Se accede a las ayudas según las condiciones personales y existen unas condiciones específicas de acceso como, por ejemplo, disponer del permiso de residencia; así, los sin papeles tan solo pueden acceder a las ayudas de emergencia. Además, es necesario cumplir con una serie de requisitos relativos a la situación económica, la edad, el número de personas a cargo, el tiempo de residencia en el municipio o bien encontrarse en condiciones de vida extremas.

Es necesario remarcar que muchas de las personas inmigradas desconocen los mecanismos y circuitos establecidos y no acuden a los centros de servicios sociales por falta de información.

Y que las condiciones económicas y sociales de algunos inmigrantes son tan pésimas que requieren ayuda social.

El gran gasto en servicios sociales se invierte en aquellas prestaciones en las cuales los inmigrantes están menos representados, como las vinculadas a la Ley de dependencia y a la gente mayor.

Hay que tener en cuenta que se trata de población joven y con pocos problemas de salud.

Según el Departamento de Salud de la Generalitat, el año 2006, el total del gasto sanitario de la población extranjera representaba el 4,3% del presupuesto total, mientras que la población extranjera era casi el 13% del total de habitantes de Catalunya.

En Catalunya, los inmigrantes acuden al médico la mitad que los autóctonos y el consumo farmacéutico de los pacientes de nacionalidad española es un 41% más elevado que el de los extranjeros. El coste de la atención en urgencias de los pacientes extranjeros es entre un 10 y un 17% menor que el de la atención a pacientes españoles.

En el Hospital de San Pau la asistencia a urgencias de la población extranjera es exactamente el 14,2% del total de pacientes, que corresponde al porcentaje de población extranjera que vive en el área de influencia del hospital.

Se ha creado la sensación de que debemos competir por los recursos sociales. Es necesario reforzar el estado del bienestar, que actualmente resulta del todo insuficiente para cubrir las necesidades del conjunto de la población.

En referencia a esto, presentamos datos extraídos de dos artículos de Vicenç Navarro, catedrático de Políticas Públicas de la UPF:

“Existe una interpretación de la crisis económica y financiera española (muy generalizada en los establishments financieros, políticos y mediáticos de la UE (y también de España) que atribuye tal crisis al excesivo gasto público (incluyendo el gasto público social de su Estado del bienestar) (…). Los datos, sin embargo, no apoyan tales tesis.

Según los últimos datos de la UE-15 (el grupo de países de nivel de riqueza más similar al nuestro), España tiene un gasto público social por habitante de 5.526,4 euros (…), la cifra más baja de la UE-15 (cuyo promedio es 7.464,3). En realidad, España se gasta en su estado del bienestar mucho menos de lo que le corresponde por su nivel de riqueza. Su PIB per cápita es ya el 93% del promedio de la UE-15. Pero su gasto público social per cápita es sólo el 74% del promedio de la UE-15. (…)

La deuda pública en España bajó durante el periodo 2000-2007, pasando de ser el equivalente al 59,3% del PIB al 36,2%. El déficit del Estado bajó también, alcanzándose un superávit en los años 2005, 2006 y 2007 (…). De ahí que el argumento de que la crisis (que comenzó en 2007) la generó el excesivo gasto público (incluyendo el social) o la exuberante deuda pública no tenga ninguna validez […]”.

“El error de la austeridad”, Público 12-08-2010

http://blogs.publico.es/dominiopublico/2268/el-error-de-la-austeridad/

“La protección social se ha ido deteriorando (…) en el promedio de la UE-15 desde principios de la década de los noventa (…) [debido] al desarrollo de las políticas neoliberales, promovidas por (…) el Banco Central Europeo, la Comisión Europea y el Consejo Europeo (…). Estas políticas han consistido en la desregulación de los mercados laborales, la reducción de la protección social, (…) las privatizaciones de los servicios del Estado del bienestar, y la reducción de los beneficios laborales y sociales […]”.

“Motivos para la huelga general”, Público 2-09-2010

http://blogs.publico.es/dominiopublico/2362/motivos-para-la-huelga-general/

Para más información ved http://www.vnavarro.org

Tópico: “Los inmigrantes son unos delincuentes”

No hay correlación entre inmigrantes y delincuencia: El año 2006 se dobló la población inmigrada respecto al año 2002, pero la tasa de criminalidad del 2002 fue 1,5 puntos superior a la del 2006 (Fuente: Secretario de Estado de Seguridad).

La mayoría de las detenciones de inmigrantes se deben a su situación administrativa irregular, situación que de ningún modo es sinónimo de criminalidad.

La gran mayoría de condenados son de nacionalidad española.

El porcentaje de encarcelados extranjeros aumenta porque los inmigrantes sufren con más rigor la cadena del sistema penal: en proporción, la policía les detiene más, el juzgado no les concede la libertad provisional en espera del juicio, sino que dicta la prisión preventiva, y el cumplimiento de las penas es más riguroso porque no pueden pagar la responsabilidad civil del delito (Fuente: Iñaki Rivera, director del Observatorio del Sistema Penal y de los Derechos Humanos de la UB).

datos 2008 De nacionalidad española Extranjeros
Condenados en el Estado español 70,1% 29,1%
Encarcelados en Catalunya 60% 40%

Los inmigrantes no son una población marginal: la inversión de dinero y esfuerzo que exige emigrar a los países del Norte, implica una selección en el país de origen: emigran aquellos mejor preparados para acceder a oportunidades en el país de destino. Los que emigran por motivos económicos no son siempre ni principalmente los más pobres de su país de origen.

Tópico: “Los inmigrantes nos quitan el trabajo”

Los inmigrantes no desplazan a los autóctonos de sus puestos de trabajo.

Estadísticamente, las personas inmigradas tienen más formación que las autóctonas, pero realizan trabajos menos cualificados. El 42,9% de los inmigrantes que llegan a Catalunya son trabajadores cualificados que ocupan puestos de trabajo por debajo de su formación académica y profesional.

Las funciones que realizan son esenciales para el desarrollo del país.

Sin sus aportaciones al mundo laboral, al consumo y a la economía en general, no hubiera sido posible el desarrollo económico catalán de los últimos años (Fuente: CTESC 2007).

La población inmigrada tiene peores condiciones laborales, con los puestos de trabajo más peligrosos, precarios y penosos, sufre horarios abusivos y recibe salarios más bajos. Esto beneficia tan solo a los empresarios y perjudica a toda la clase trabajadora porque rebaja las mejoras laborales conseguidas. Además, desde el mundo empresarial se señala la población inmigrada como culpable y parte sobrante de la sociedad, con el objetivo de fomentar la xenofobia y la discriminación. La clase trabajadora, por lo tanto, no debe seguir este juego y encontrarse dividida en función del país de origen, sino que de una forma unitaria ha de luchar por mejorar las condiciones laborales de todos los que la componen.

La concentración de los trabajadores inmigrantes en los sectores menos especializados ha facilitado el desplazamiento de los trabajadores autóctonos hacia categorías más altas. El 35% de los trabajadores inmigrantes son peones.

En el conjunto de la clase trabajadora, la población inmigrada es la más vulnerable a la evolución del mercado laboral. El año 2009 el total de ocupados sufrió un descenso del 7,3% en un año, que se traduce en un 6,9% para los españoles y un 9,3% para los extranjeros.

Según el número de parados registrados en las OTG de Barcelona, en el período 2006-2010 se ha producido un incremento del paro del 71,5% entre los nacionales y del 236,5% entre las personas extranjeras.

Durante el año 2009, el 19,6% de los extranjeros demandantes de empleo regresaron a su país de origen, señalándose la crisis económica como la causa principal de esta marcha.

El 50,8% de los trabajadores inmigrantes lo son de forma irregular.

Los extranjeros, para renovar los permisos de trabajo, han de presentar los certificados de estar al día en las cotizaciones a la Seguridad Social y los pagos a Hacienda.

Tópico: “Los inmigrantes no quieren integrarse”

La ley de extranjería dificulta a la población recién llegada el acceso a una situación regular y, por lo tanto, a un trabajo y a la vivienda, elementos básicos para poder integrarse en una sociedad.

Se impide el voto a los inmigrantes. En Catalunya hay más de un millón de personas que no participan con su voto en la elección de aquellos que legislan las leyes que han de cumplir y que fijan los impuestos que han de pagar. Esto obstaculiza el interés de estas personas para integrarse.

Según datos de enero del año 2010, el 28,2% de los matrimonios en Barcelona fueron mixtos (extranjero/a con nacional), una cifra superior a la de los matrimonios compuestos per dos cónyuges extranjeros, que es del 9%.

El incremento del número de inmigrantes en los cursos de catalán del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) demuestra el interés creciente por el catalán.

Curso Total inscritos Porcentaje extranjeros inscritos Porcentaje latinoamericanos (respecto al total extranjeros inscritos)
2000-2001 41.950 16,46% 45%
2001-2002 46.650 22,31% 58%
2002-2003 53.770 34,02% 66%
2003-2004 64.350 40,85% 49%
2006-2007 ——- 81,6% 56%

(Fuente: Memorias del CPNL)

Las encuestas entre 2005 y 2007 indican que aumentan los casos de extranjeros que se relacionan de igual forma con gente de aquí que de su país de origen, o incluso más con gente de aquí que del país original, mientras que disminuye el número de extranjeros que se relacionan principalmente con gente de su país de origen.

Tópico: “Los inmigrantes nos invaden”

Catalunya ha sido desde hace miles de años un país de afluencia de pueblos y culturas distintas. Esta realidad es la que ha configurado nuestro país tal y como es. La inmigración no representa una amenaza, es un hecho recurrente en la historia de nuestro país.

El ritmo de llegada de población inmigrada se ha acelerado en estos últimos años, siguiendo el ritmo de la globalización, ya que las razones son esencialmente económicas y políticas. El 20% de la población mundial acapara el 86% de las riquezas del mundo. (Fuente: ONU 2005 The inequality predicament). Si los capitales se concentran a un lado del mundo, es perfectamente natural que las personas sigan a estos capitales. A pesar de esto, la población migrante tan solo representa el 2,94% de la población mundial.

El año 2006 los inmigrantes representaban el 8,74% de la población española. Cuando el Estado español fue país emigrante (hasta 1970), el porcentaje de la población española que emigraba se situaba entre el 10 i el 12%. Hoy todavía hay 1.500.000 emigrantes españoles en el extranjero, especialmente en América Latina y Europa.

Es importante que se mantenga el ritmo de nacimientos ya que vamos a ser una de las poblaciones más envejecidas de Europa. Según las proyecciones del Ministerio de Sanidad español, en el año 2050 los mayores de 65 años serán 16,3 millones, el 33,25% de la población. De hecho, la inmigración ayuda a rejuvenecer la población local. Así, la mitad de la población extranjera en Barcelona pertenece al grupo de 25 a 39 años, con una media de edad de 31,9 años. Tan solo el 2,1% de los residentes de origen inmigrante es mayor de 65 años, mientras que, en el conjunto de la ciudad, la población mayor de 65 años es el 21% del total de residentes.

El año 2009 se confirma un importante cambio de tendencia en la evolución de la población extranjera en Barcelona. Tras 10 años de crecimiento continuado, el número de residentes de origen extranjero se redujo sustancialmente durante el año 2009.

La percepción de la cantidad de población inmigrada aumenta cuanto más pobre es el país de origen. Ingleses y alemanes pertenecen a dos de las cinco nacionalidades más numerosas en el Estado español, pero existe la percepción errónea de que comunidades menores en número los superan, por ejemplo argelinos y bolivianos.

Los medios de comunicación y el discurso político fomentan este error de percepción. Con frecuencia, la información nos llega distorsionada. Un ejemplo, el supuesto alud de inmigrantes que llegan en pateras:

Llegada de inmigrantes:

Llegada en avión 80%
Llegada por carretera 15%
Llegada por mar 5%

(Fuente: Informes policiales 2006)

Tópico: “Los inmigrantes bajan el nivel de las escuelas”

El nivel educativo de la población inmigrada no difiere mucho del de la población autóctona. No obstante, en términos generales, ocupan empleos inferiores a los que correspondería a su formación.

Nivel educativo de la población española y extranjera

Nivel educativo Españoles Extranjeros UE Extranjeros resto del mundo
Analfabetos 2,1% 0,3% 2,7%
Enseñanza primaria 31,4% 12,8% 25,1%
Enseña. secundaria 44% 48,6% 54,2%
Enseñanza superior 22,5% 38,3% 18%
Total 100% 100% 100%

(Fuente: Encuesta de población activa INE 2006)

No todos los alumnos extranjeros desconocen la lengua vehicular, ni se incorporan al mismo curso en el centro de acogida, ni han disfrutado del mismo tipo de escolarización previa.

El alumnado extranjero se está incorporando mayoritariamente en los centros públicos: esto acentúa la división entre alumnado autóctono y extranjero. Es necesario promover la diversificación del alumnado inmigrante entre los centros de una misma zona, sean públicos o privados.

La falta de inversión en gasto público también afecta los recursos destinados a enseñanza. En los últimos cinco años, años de incremento de alumnos extranjeros, lejos de aumentar la inversión en recursos educativos, el gasto se ha congelado y se mantiene muy por debajo respecto a los países europeos. Es necesario dotar al sistema educativo de los recursos necesarios.

Porcentaje del gasto en educación respecto al PIB

2000 2002 2004 2005
Catalunya 3,2% 3,2% 3,3% 3,2%
Estado español 4,28% 4,25% 4,25% 4,23%
Media UE 4,71% 5,08% 5,1% 5,06%
Tópico: “Tienen actitudes incívicas. Hacen un mal uso del espacio público”

En Barcelona, durante el año 2008, tan solo el 9,7% de las sanciones (de circulación, ordenanzas municipales, de convivencia, limpieza y salud) fueron impuestas a personas de origen extranjero.

Feixisme mai més!

Versión en castellano
Amb el rerefons de la crisi, arreu d’Europa, els grups feixistes —sovint amagant-se darrera d’una disfressa demòcrata— aprofiten la desesperació de la gent per vendre falses “solucions”, basades en la xenofòbia i la por.

Aquest país no és cap excepció. A les recents eleccions autonòmiques, “Plataforma per Catalunya” —liderada per un home que diu que “porta l’àguila al cor”, un home que col·labora amb nazis europeus— va guanyar més de 75.000 vots.

A la gran depressió dels anys 30, els nazis van fer servir mentides antisemites per pujar al poder, amb el resultat de milions de morts a l’Holocaust i a la segona guerra mundial. Ara, les mentides parlen dels musulmans i dels gitanos, però són igual de perilloses i igual de falses.

“Hi ha una invasió migratòria.” Fals. La població de fora de la UE ha disminuït l’últim any en més de 140.000 persones.

“Els immigrants ens treuen els ajuts.” Fals. Els immigrants aporten més a la Seguretat Social del que en reben.

“La immigració porta la delinqüència.” Fals. Per exemple, entre 2002 i 2006 la població immigrada es va doblar, però la taxa de criminalitat va caure.

“Gran part dels immigrants musulmans són islamistes fonamentalistes.” Fals. Segons un estudi oficial de 2009, el 83% dels immigrants musulmans eren partidaris d’un estat laic; només un 2% en discrepava.

“Els immigrants no s’integren.” Fals. Per exemple, cada vegada més persones immigrades s’apunten a cursos de català.

Molta gent es deixa enganyar amb els mites racistes. Encara pitjor, alguns polítics d’altres partits els difonen, per motius electorals. Així, donen respectabilitat a les tesis dels feixistes i afavoreixen el seu creixement.

Mobilitzem-nos
Hi ha una alternativa. La gran majoria de la societat catalana rebutja el feixisme: per tal de mobilitzar-la, cal desemmascarar la naturalesa feixista dels dirigents de PxC, alguns dels quals tenen condemnes per actes terroristes i crims d’odi. Hem de trencar els mites racistes que difonen. Així podem treure’ls el suport de la població, i fer-los fora de les institucions i dels mitjans de comunicació.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), el nou moviment ampli contra l’extrema dreta i les seves idees, aglutina un ampli ventall d’entitats i sectors de la societat catalana amb aquest únic objectiu.
A les eleccions municipals del 22 de maig, els feixistes volen entrar a consistoris arreu de Catalunya. Per aturar-los, necessitem el suport i la participació de persones i col·lectius de tot el país. Necessitem crear unitat contra el feixisme i el racisme a cada poble i comarca.

PDF, però noteu que hem imprès milers de còpies per repartir.

Les octavetes es poden recollir de l’Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190, Barcelona, en principi de 17h-22h. (Metro Fontana, Tel: 93 237 22 85). Si es volen quantitats importants, o cal anar a altres hores, serà millor trucar abans per confirmar que hi són, i per deixar constància de quin grup les vol.


¡Fascismo nunca más!

Con el trasfondo de la crisis, por toda Europa los grupos fascistas —a menudo escondiéndose tras un disfraz demócrata— aprovechan la desesperación de la gente para vender falsas “soluciones”, basadas en la xenofobia y el miedo.

Este país no es ninguna excepción. En las recientes elecciones autonómicas, “Plataforma per Catalunya” —liderada por un hombre que dice que “lleva el águila en el corazón”, un hombre que colabora con nazis europeos— ganó más de 75.000 votos.

En la gran depresión de los años 30, los nazis utilizaron mentiras antisemitas para llegar al poder, con el resultado de millones de muertos en el Holocausto y en la segunda guerra mundial. Ahora, las mentiras hablan de los musulmanes y los gitanos, pero son igual de peligrosas e igual de falsas.

“Hay una invasión migratoria.” Falso. En el último año la población de fuera de la UE ha disminuido en más de 140.000 personas.

“Los inmigrantes nos quitan las ayudas.” Falso. Los inmigrantes aportan más a la Seguridad Social de lo que reciben.

“La inmigración trae la delincuencia.” Falso. Por ejemplo, entre 2002 y 2006 la población inmigrada se duplicó, pero la tasa de criminalidad cayó.

“Gran parte de los inmigrantes musulmanes son islamistas fundamentalistas.” Falso. Según un estudio oficial de 2009, el 83% de los inmigrantes musulmanes eran partidarios de un estado laico; sólo un 2% discrepaba.

“Los inmigrantes no se integran.” Falso. Por ejemplo, cada vez más personas inmigradas se apuntan a cursos de catalán.

Mucha gente se deja engañar por los mitos racistas. Aún peor, algunos políticos de otros partidos los difunden, por motivos electorales. Así, dan respetabilidad a las tesis de los fascistas y favorecen su crecimiento.

Movilicémonos

Hay una alternativa. La gran mayoría de la sociedad catalana rechaza el fascismo: para movilizarla, hay que desenmascarar la naturaleza fascista de los dirigentes de PxC, algunos de los cuales tienen condenas por actos terroristas y crímenes de odio. Tenemos que romper los mitos racistas que difunden. Así podemos quitarles el apoyo de la población, y echarlos de las instituciones y de los medios de comunicación.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), el nuevo movimiento amplio contra la extrema derecha y sus ideas, aglutina a un amplio abanico de entidades y sectores de la sociedad catalana con este único objetivo.

En las elecciones municipales del 22 de mayo, los fascistas quieren entrar en consistorios de toda Catalunya. Para detenerlos, necesitamos el apoyo y la participación de personas y colectivos de todo el país. Necesitamos crear unidad contra el fascismo y el racismo en cada pueblo y comarca.

Contra la celebració d’un acte feixista a Plaça Espanya

Missatge enviat a
comercial@hoteles-catalonia.es
plaza.convenciones@hoteles-catalonia.es
Si us plau, envieu-los missatges de protesta.


A l’atenció de l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza:

El diumenge, 21 de novembre, a les 12h, el partit polític Plataforma X Catalunya, liderat pel Sr. Josep Anglada, té programat un acte polític a les instal·lacions de l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza, amb la participació anunciada de delegacions de partits feixistes i d’extrema-dreta de diversos països europeus.

Amb aquesta nota, voldríem transmetre’ls el nostre malestar i indignació per la cessió de les instal·lacions de l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza a Plataforma X Catalunya i al Sr. Josep Anglada per la realització de qualsevol tipus d’acte, ja que és de sobres coneguda la política racista, xenòfoba i excloent que practica aquesta organització allà on ha tingut presència. També ens agradaria recordar-los el passat polític del Sr. Anglada com a dirigent del partit franquista Fuerza Nueva, així com la declaració d’intencions que es pot veure en aquest vídeo amb càmera oculta (http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA).

Per aquests motius, i per a conservar el bon nom de l’empresa, els preguem encaridament que retirin la concessió de les seves instal·lacions i que s’anul·li l’acte feixista que té previst realitzar PxC i el Sr. Anglada. La realització d’un acte d’aquestes característiques a les seves instal·lacions, els marcaria d’ara endavant com una empresa de connivència amb les idees del racisme i la xenofòbia.

Atentament,

Octaveta: A les eleccions autonòmiques… Ni feixisme ni racisme!

Baixa l’octaveta per imprimir-la i difondre-la

La campanya per a les eleccions autonòmiques ja es preveu impregnada de racisme, i fins i tot de feixisme.

S’hi presenten diverses candidatures obertament feixistes, que són totalment marginals. Més preocupant és Plataforma per Catalunya, un partit d’extrema dreta que diu tenir possibilitats d’entrar al parlament. No ens podem quedar indiferents davant aquesta amenaça a la nostra convivència.

És tristament conegut que, durant la crisi dels anys 30, els feixistes van fer servir les mentides populistes i el racisme per pujar al poder. El camí va portar a Auschwitz i a les llargues dècades del franquisme.
Avui, arreu d’Europa, creixen grups feixistes amb promeses populistes i racisme, ja no principalment contra els jueus, sinó contra els musulmans, a més dels col·lectius ja habitualment assetjats, com la gent gitana.

Plataforma per Catalunya (PxC), la versió bonsai del Front Nacional de Le Pen, la lidera Josep Anglada. Aquest personatge té un llarg historial feixista, a més d’una condemna per agressions.

Per molt que es camufli, PxC és un partit d’extrema dreta. Evidentment, molta gent que els dóna suport ho fa per altres motius. Però els enganyen.

És clar que tenim problemes als nostres barris, però els partits feixistes no ofereixen cap solució. Només presenten bocs expiatoris per desviar la nostra atenció i dividir-nos. No volen millorar la nostra vida, sinó arribar al poder. El final d’aquesta pel·lícula ja el vam veure amb Hitler i Franco.

Per això és tan vergonyós i inacceptable que altres partits facin el joc a PxC. El pitjor exemple (que no l’únic) és el PP de Badalona, que fa discursos indistingibles dels d’Anglada. Pensen que així rapinyaran més vots, tant dels partits que no presenten arguments racistes com de PxC. En realitat, normalitzen les idees feixistes i racistes. Aquesta lògica ha portat Sarkozy a dur a terme la neteja ètnica a França. Hem de preguntar-nos si l’Alícia Sánchez Camacho hauria respost a l’auge de Hitler amb crits demanant més mà dura contra els jueus? El que fa el PP ara és precisament això.

En aquestes eleccions autonòmiques, ens juguem molt. Un partit feixista pretén entrar al parlament català, i altres partits s’apunten a una subhasta racista encara més intensa. Ho permetrem?

O lluitarem per aturar l’auge del racisme i expulsar el feixisme de la nostra societat? Amb aquest últim objectiu, s’ha creat la nova campanya Unitat contra el feixisme i el racisme.

S’hi estan sumant persones i entitats molt diverses d’arreu de Catalunya, per combatre l’extrema dreta i el feixisme, i per defensar la convivència i el respecte mutu en una societat lliure i plural.

Uneix-t’hi i participa a les nostres activitats!

Coneixem Plataforma x Catalunya

Baixeu full en PDF

La Plataforma per Catalunya (PxC), de caràcter xenòfob i populista, va sorgir el març de 2002 com a continuïtat de la Plataforma Vigatana, la formació creada a principis de 2001 per l’exdirigent de Fuerza Nueva, Josep Anglada, a la capital d’Osona.

La seva posada en escena va tenir lloc el 18 maig d’aquell any, quan Anglada va comparèixer en la manifestació convocada per un grup de veïns de Premià de Mar contra la construcció d’una mesquita al centre del municipi.

Arran de la seva irrupció, la PxC va donar a conèixer el seu programa racista i antiimmigració en altres pobles i ciutats catalanes, fins a concorre a les eleccions municipals de 2003, en les quals va aconseguir quatre regidors. Un d’ells, el mateix Josep Anglada, assolint el 10% dels vots a la ciutat de Vic.

El novembre del mateix any, la Plataforma per Catalunya feia el salt a les eleccions autonòmiques per reunir al voltant de 5.000 sufragis arreu del país, on d’aleshores a ençà ha constituït nuclis locals en aquelles localitats marcades per l’arribada d’immigració de cultura musulmana, si bé també va intentar sense èxit estendre’s per altres comunitats autònomes gràcies a grups dels quals la PxC n’era el referent. Així, en pocs mesos, van entrar en funcionament la Plataforma por Madrid (PxM), la Plataforma por Castilla y León (PxCL) i la Plataforma per la Comunitat Valenciana (PxCV).  En base a la crítica al món islàmic, a qui culpabilitza de la inseguretat ciutadana i de la pèrdua de llocs de treball, el partit d’Anglada ha bastit un programa electoral de tall liberal que planteja l’expulsió de la immigració en situació irregular i que, si bé no qüestiona els fonaments del sistema democràtic, rebutja l’empadronament i l’accés als serveis bàsics als nouvinguts de països extracomunitaris, així com l’exercici públic de les seves creences, tradicions i drets fonamentals.

L’auge de la PxC va cristal·litzar amb les eleccions autonòmiques de 2007, quan va passar de 4 a 17 representants municipals, doblant amb escreix els resultats anteriors, la qual cosa li va permetre entrar a consistoris tan importants com els de Vic, Manlleu, el Vendrell, Roda de Ter, Manresa i Olot. A Cervera i a Tàrrega, els seus regidors van decidir marxar de la formació per discrepàncies amb el propi Anglada, al qual han acusat de mantenir un personalisme malaltís, fins al punt de desviar part de les finances del partit per a usos particulars, aspecte pel qual està denunciat a la fiscalia.

No obstant aquestes controvèrsies, la Plataforma per Catalunya ha continuat estenen el seu missatge xenòfob, afavorit per l’augment de l’extrema dreta i de les mesures racistes que s’apliquen en diversos països de Centreeuropa, com és el cas d’Holanda, Bèlgica, Àustria o l’Estat francès. Una circumstància que li ha permès reforçar els seus vincles amb les principals formacions ultres del continent, entre les quals el FPÖ austríac, del desaparegut Jörg Haider, o el Front Nacional francès, de Jean-Marie Le Pen. Dues forces de les quals Anglada rebrà suport logístic i econòmic per sufragar les seves campanyes per al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre i les municipals, que se celebraran el 24 de maig de 2011.

Igualment, la PxC també rebrà l’ajuda del multimilionari suec Patrik Brinkmann, principal mecenes de la formació Prö-Koln, que des d’Alemanya impulsa la campanya europea ‘Ciutats antiislam’, a la qual el partit d’Anglada també s’hi ha afegit.

D’aquesta manera és com la Plataforma per Catalunya, que ha incorporat antics dirigents de la vella extrema dreta com Esteban Gómez Rovira o Santiago Royuela, ha irromput en política fins a condicionar els partits conservadors, que han assumit alguna de les seves propostes, com ara la prohibició del burca o el niqab o la negativa a empadronar els nouvinguts que es troben al nostre país en situació irregular.


Unitat contra el feixisme
Adheriu-vos!
Per adherir-vos a la crida, envieu un correu electrònic a:
info@unitatcontraelfeixisme.org, citant el nom de l’entitat, a més d’una persona i un telèfon de contacte. Per a més informació:
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr

Josep Anglada: qui és, d’on ve i què pensa

Baixeu full en PDF

Josep Anglada (Vic, 1955) és l’actual president de la Plataforma per Catalunya (PxC), càrrec al qual hi ha arribat després d’un llarg periple militant per l’extrema dreta franquista. La seva entrada en política es remunta al 1979, quan poc després de quedar seduït pel feixista osonenc Ramon Boixeda, va decidir ingressar a Fuerza Nueva. Dins d’aquesta formació, Anglada va començar a destacar per la seva entrega i fidelitat a Blas Piñar, el màxim dirigent i, a partir d’aleshores, el seu mentor ideològic. Això li va permetre ser elegit responsable comarcal d’Osona i figurar a les llistes d’aquest partit per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, en les quals Fuerza Nueva va obtenir els millors resultats de la seva història.

Durant aquells anys, el jove Anglada no va dissimular en cap moment la seva simpatia pel règim de Franco, una adoració que ha tornat a expressar recentment en una conferència a Madrid, quan rodejat d’exfranquistes, va repetir una frase del general: “Sé que Crist no m’abandonarà, perquè Crist és el nostre comandant i amic. I Crist mai perd una guerra, encara que a vegades pugui perdre alguna batalla”.Ja aleshores, Anglada demostrava un gran egolatria i afany per tenir protagonisme en els mitjans de comunicació. Un fet que el va dur primer a enrolar-se a Alianza Popular, la que el va nomenar segon cap de llista per a l’Ajuntament de Vic el 1987, dos anys després a la plataforma de Ruiz Mateos, just quan l’expresident de Rumasa havia assolit dos diputats a Estrasburg, i el 1994 al refundat Partit Popular de Catalunya, presidit en aquella època per l’enginyer Aleix Vidal-Quadras. En el PP, però, va ser apartat pel sector més refrectari a les tesis ultres, la qual cosa va empènyer Anglada a una travessia del desert que el va portar el 2001, veient la força que tenia a França el Front Nacional de Le Pen, a muntar la populista i xenòfoba Plataforma Vigatana, reconvertida l’any següent en Plataforma per Catalunya (PxC). Sense abandonar el seu “adn” franquista i ultracatòlic, Anglada ha fet de la islamofòbia la seva targeta d’identitat, explotada amb un llenguatge directe i un caràcter emminentment provocador i histriònic. Per molts mitjans i partits europeus, el regidor de Vic representa la reencarnació del dirigent austríac Jörg Haider, una figura clau en la irrupció i creixement de l’extrema dreta racista al vell continent.


Unitat contra el feixisme i el racisme
Adheriu-vos! Per adherir-vos a la crida, envieu un correu electrònic a: info@unitatcontraelfeixisme.org, citant el nom de l’entitat, a més d’una persona i un telèfon de contacte. Per a més informació: http://unitatcontraelfeixisme.org · http://www.facebook.com/unitatcfr

 

Unitat contra el feixisme davant la vaga general

La unitat fa la força

Les retallades socials i la vaga general del 29 de setembre mereixen uns comentaris des del punt de vista de la lluita contra el racisme i el feixisme.

Unitat

Davant la crisi, les retallades socials i els intents de dividir-nos, segons el nostre país d’origen, color de pell, llengua o religió, les persones que vivim i treballem a Catalunya necessitem la unitat.

Hauríem d’aprendre de l’exemple de les lluites de la transició als anys 70. Llavors, es va aconseguir la unitat del moviment obrer, i de gran part de la societat catalana, a favor de la justícia social i contra el franquisme, sense importar si un acabava d’arribar d’Andalusia o era català des de feia deu generacions. Continua llegint Unitat contra el feixisme davant la vaga general