Arxiu de la categoria: Materials de difusió

Materials de difusió

Què és Casa Pound?

Deixa un comentari

Baixar en PDF · Texto en castellano

Casa Pound és un grup italià d’extrema dreta que porta anys utilitzant activitats de lleure per fomentar el feixisme entre el jovent. Darrerament, han aparegut grups i locals que intenten copiar el seu model aquí. L’exemple més recent és el centre social nazi al barri barceloní del Clot-Camp de l’Arpa; també està Proyecto Impulso, establert a Castelló a finals de l’any passat.

Aquest full explica els orígens i naturalesa d’aquest autodenominat “feixisme del tercer mil·lenni”.

Antecedents

A finals dels 70, el Fronte della Gioventù (organització juvenil i nucli dur de l’històric partit feixista Movimento Sociale Italiano, MSI) va començar a organitzar campaments per captar joves. Es van abordar temes com l’ecologia, l’atur juvenil, el dret a l’habitatge. Gràcies al reclam de la música, l’esport i de les campanyes entorn a l’habitatge social i contra l’especulació bancària, el moviment va créixer i als 90 es van iniciar les primeres ocupacions feixistes de cases a Roma, les ocupazioni non conformi. En aquestes s’organitzaven activitats culturals i esportives.

Història més recent

  • 2003. Desenes d’activistes ocupen l’edifici que pren el nom de Casa Pound. El seu líder és Gianluca Iannone, ex membre del Fronte della Gioventù. A la Casa es van acollir famílies sense sostre, fins i tot d’origen immigrant. Uns anys més tard, Casa Pound comença una campanya cada cop més hostil contra la immigració.
  • 2005. Casa Pound participa a la llista electoral de La Destra, corrent feixista que forma part de la coalició electoral de Berlusconi.
  • 2006. Casa Pound ingressa al Movimento Sociale-Fiamma Tricolore (MS-FT) un partit que reivindica obertament el feixisme de Mussolini, i especialment l’anomenada “República Social Italiana” de 1943-45, que col·labora activament en l’Holocaust. Iannone construeix un corrent intern, que inclou la seva pròpia organització estudiantil, Blocco Studentesco i intenta controlar llocs importants.
  • 2008. Eleccions legislatives. Iannone és candidat a la llista conjunta de l’MS-FT i La Destra. Posteriorment s’expulsa Iannone de l’MS-FT, presumptament per les seves activitats faccionals. Iannone arrossega amb ell una part important de la joventut, especialment del Blocco Studentesco, i alguns grups locals de l’MS-FT. Casa Pound comença a estendre el seu model d’activisme per tot el país, amb força èxit, convertint-se així en Casa Pound Itàlia.
  • 2011. Casa Pound aconsegueix set regidors a les eleccions municipals. Tot i que Casa Pound diu que és ‘anticapitalista’, molts dels seus candidats formen part de les llistes del multimilionari Berlusconi.

Una concentració de Casa Pound a favor del manteniment de monuments feixistes.
Una concentració de Casa Pound a favor del manteniment de monuments feixistes.

Malgrat la seva retòrica antisistema, Iannone no ha trencat amb el feixisme: de fet, es declara obertament feixista. Segons ell, el feixisme “va ser l’experiència més bella de la història d’Itàlia”. El nom de Casa Pound es va prendre del poeta nord-americà Ezra Pound, col•laborador de Mussolini i Hitler a la Itàlia feixista, on va realitzar discursos radiofònics antisemites.

Base ideològica

L’ideòleg és Gabriele Adinolfi, escriptor feixista col·laborador del dirigent nazi Roberto Fiore. Tots dos van ser condemnats per participar a la matança de Bolonya de 1980, encara que van fugir del país per evitar complir la condemna. Promouen el concepte de feixisme revolucionari, “ni capitalista, ni comunista”, en un llibre conjunt titulat Tercera posició (2000). Les arrels ideològiques de Adinolfi es remunten a Julius Evola (1898-1974), simpatitzant del feixisme de Mussolini, però més proper al nazisme i col·laborador actiu a les SS. Les idees de Evola són una barreja de feixisme, sublimació de la ‘raça ària’, esoterisme, homofòbia i obsessió pel sexe. Adinolfi s’inspira molt en Evola.

Adinolfi va jugar un paper clau en la creació de l’espai polític d’on va sorgir Casa Pound, organitzant una ‘Universitat d’Estiu’ on adoctrinava sobre les possibilitats de l’activitat social i cultural —allò que ell anomena ‘metapolítica’— per guanyar adeptes i construir el moviment feixista. Aquestes activitats havien de ser dirigides per un nucli reduït de persones.

Efectivament, a Casa Pound regeix el principi jeràrquic. Un grup reduït envia les seves directrius a una estructura de comandaments regionals, que són els que les apliquen a nivell local.

Casa Pound, avui

Casa Pound ofereix un extens ventall d’activitats esportives, escola de teatre, classes de música… gratuïtes o a preus assequibles, a més d’un club de motoristes.

Tot i que es declara en contra del racisme, al seu programa es manifesta contra la societat multiracial i a favor del bloqueig dels fluxos migratoris; de la repatriació dels ‘clandestins’ i que s’apliquin criteris racials (entre altres) a qualsevol immigració que s’admeti. Acusa la immigració de les males condicions laborals i de l’atur.

Casa Pound col·labora estretament amb grups que no amaguen el seu racisme. Un informe sobre una festa de Casa Pound descriu la participació de grups nacionalsocialistes, la presència de material antisemita, islamòfob i racista en general, salutacions nazis…

Gianluca Casseri, l’assassí racista de Florència, va ser un militant actiu de Casa Pound.
Gianluca Casseri, l’assassí racista de Florència, va ser un militant actiu de Casa Pound.

A 2011, Gianluca Casseri, simpatitzant de Casa Pound, va disparar a persones immigrades. Va matar a dues d’elles i en va ferir a moltes altres. Casa Pound va negar qualsevol relació amb Casseri, al·legant que no era militant. Malgrat això, Casseri apareix en un vídeo d’una manifestació de Casa Pound, portant la bandera del grup. Poc després de l’atemptat, un dirigent de Casa Pound va insistir en el rebuig del seu grup vers la immigració, defensant “la idea de la italianitat, aquesta unió espiritual i mística del nostre poble que va existir durant el feixisme”.

Casa Pound utilitza també el doble llenguatge respecte les dones. D’una banda, afirma defensar els drets de les dones i oposar-se al sexisme i de l’altra “garanteix el dret a la maternitat i a la vida”. Controla la campanya “Temps de ser mare”, que promou l’augment de la taxa de natalitat de les dones italianes.

La sublimació de la violència és un altre dels seus pilars ideològics. Exigeix l’amnistia per als responsables dels atemptats terroristes d’extrema dreta als anys 70 i 80.

Casa Pound ofereix una imatge alternativa (okupa-punki-rockera) que li permet guanyar-se el suport de joves desencantats. No obstant això, només és una aparença que amaga el seu contingut feixista.

Aquesta retòrica radical i anticapitalista no és nova entre l’extrema dreta. El nazisme tenia els seus ‘radicals’, les Tropes d’Assalt, que van servir per reclutar joves, principalment a l’atur, que es reunien als seus locals. En realitat aquests locals i les activitats d’oci estaven sufragats pels grans empresaris que finançaven els nazis. Quan Hitler va arribar al poder, va decapitar literalment les Tropes d’Assalt, a la Nit dels Ganivets Llargs, i va eliminar la seva retòrica anticapitalista.

És evident la similitud entre les Tropes d’Assalt i Casa Pound, la seva retòrica, el seu entorn i la seva manera d’actuar.

Hi ha una simbiosi entre la dreta institucional i la radical. La primera utilitza l’extremisme de Casa Pound per radicalitzar el debat polític i ampliar el seu electorat. Mentre que la segona guanya legitimitat i espai per actuar. El creixement de Casa Pound es deu, en part, a la seva relació amb la dreta parlamentària. Alguns dels regidors electes de Casa Pound formaven part de la coalició electoral de Berlusconi.

Des de bon començament amb el local original de 2003, Casa Pound ha crescut arribant a tenir, segons ells, 5.000 militants i més de cinquanta locals. A l’Estat espanyol, només estan començant. Evitem que arribin a més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Materials de difusió

¿Qué es Casa Pound?

Deixa un comentari

Bajar en PDF · Text en català

Casa Pound es un grupo italiano de extrema derecha que lleva años utilizando actividades de ocio para fomentar el fascismo entre la juventud. Últimamente, han aparecido en el Estado español grupos y locales que intentan copiar su modelo. El ejemplo más reciente es el centro social nazi en el barrio barcelonés del Clot; també está Proyecto Impulso, establecido en Castelló a finales del año pasado.

Esta hoja explica los orígenes y naturaleza de este autodenominado “fascismo del tercer milenio”.

Antecedentes

A finales de los 70, el Fronte della Gioventù (organización juvenil del histórico partido fascista Movimento Sociale Italiano, MSI) empezó a organizar campamentos para captar a jóvenes. Se abordaron temas como la ecología, el paro juvenil, el derecho a la vivienda. Gracias al señuelo de la música y el deporte, y a las campañas entorno a la vivienda social y contra la especulación bancaria, el movimiento creció y en los 90 se iniciaron las primeras ocupaciones fascistas de casas en Roma, las ocupazioni non conformi. En éstas se organizaban actividades culturales y deportivas.

Historia más reciente

  • 2003. Decenas de activistas ocupan el edificio que toma el nombre de Casa Pound. Su líder es Gianluca Iannone, ex-miembro del Fronte della Gioventù. En la Casa se acogen a familias sin techo, incluso de origen inmigrante. Unos años más tarde, Casa Pound inicia una campaña cada vez más hostil contra la inmigración.
  • 2005. Casa Pound participa en la lista electoral de La Destra, corriente fascista que forma parte de la coalición electoral de Berlusconi.
  • 2006. Casa Pound ingresa en el Movimento Sociale-Fiamma Tricolore (MS-FT), un partido que reivindica abiertamente el fascismo de Mussolini, y especialmente la llamada “República Social Italiana” de 1943-45, que colabora activamente en el Holocausto. Iannone construye una corriente interna, que incluye a su propia organización estudiantil, Blocco Studentesco e intenta controlar puestos importantes.
  • 2008. Elecciones legislativas. Iannone es candidato en la lista conjunta del MS-FT y La Destra. Posteriormente se expulsa a Iannone del MS-FT, presuntamente por sus actividades faccionales. Iannone arrastra consigo a una parte importante de la juventud, especialmente del Blocco Studentesco, y algunos grupos locales del MS-FT. Casa Pound empieza a extender su modelo de activismo por todo el país, con bastante éxito, convirtiéndose así en Casa Pound Italia.
  • 2011. Casa Pound logra siete concejales en las elecciones municipales. Aunque Casa Pound dice que es ‘anticapitalista’, muchos de sus candidatos forman parte de las listas del multimillonario Berlusconi.
Una concentració de Casa Pound a favor del manteniment de monuments feixistes.
Una concentración de Casa Pound a favor del mantenimiento de monumentos fascistas.

A pesar de su retórica antisistema, Iannone no ha roto con el fascismo: de hecho, se declara abiertamente fascista. Según él, el fascismo “fue la experiencia más bella de la historia de Italia”. El nombre de Casa Pound se tomó del poeta estadounidense Ezra Pound, colaborador de Mussolini y Hitler en la Italia fascista, en la que realizó discursos radiofónicos antisemitas.

Base ideológica

El ideólogo es Gabriele Adinolfi, escritor fascista colaborador del dirigente nazi Roberto Fiore, ambos fueron condenados por participar en la matanza de Bolonia de 1980, aunque huyeron del país para evitar cumplir la condena. Promueven el concepto de fascismo revolucionario, “ni capitalista, ni comunista”, en un libro conjunto titulado Tercera posición (2000). Las raíces ideológicas de Adinolfi se remontan a Julius Evola (1898-1974), simpatizante del fascismo de Mussolini, pero más cercano al nazismo y colaborador activo en las SS. Las ideas de Evola son una mezcla de fascismo, sublimación de la ‘raza aria’, esoterismo, homofobia y obsesión por el sexo. Adinolfi se inspira mucho en Evola.

Adinolfi jugó un papel clave en la creación del espacio político del que surgió Casa Pound, organizando una ‘Universidad de Verano’ donde adoctrinaba acerca de las posibilidades de utilizar la actividad social y cultural —lo que él llama ‘metapolítica’— para ganar adeptos y construir el movimiento fascista. Tales actividades debían ser dirigidas por un núcleo reducido de personas.

Efectivamente, en Casa Pound rige el principio jerárquico. Un grupo reducido envía sus directrices a una estructura de mandos regionales, que son los que las aplican a nivel local.

Casa Pound, hoy

Casa Pound ofrece un extenso abanico de actividades deportivas, escuela de teatro, clases de música… gratuitas o a precios asequibles, además de un club de motoristas.

Aunque se declara en contra del racismo, en su programa se manifiesta contra la sociedad multirracial y a favor del bloqueo de los flujos migratorios; de la repatriación de ‘clandestinos’ y de que se apliquen criterios raciales (entre otros) a cualquier inmigración que se admita. Acusa a la inmigración de las malas condiciones laborales y del paro.

Casa Pound colabora estrechamente con grupos que no esconden su ideología racista. Un informe sobre una fiesta de Casa Pound describe la participación de grupos nacionalsocialistas, la presencia de material antisemita, islamófobo y racista en general, saludos nazis…

Gianluca Casseri, l’assassí racista de Florència, va ser un militant actiu de Casa Pound.
Gianluca Casseri, el asesino racista de Florencia, fue un militante activo de Casa Pound.

En 2011, Gianluca Casseri, simpatizante de Casa Pound, disparó a personas inmigradas. Mató a dos de ellas e hirió a más gente. Casa Pound negó cualquier relación con Casseri, alegando que no era militante. A pesar de ello, Casseri aparece en un vídeo de una manifestación de Casa Pound llevando la bandera del grupo. Poco después del atentado, un dirigente de Casa Pound insistió en el rechazo de su grupo hacia la inmigración, defendiendo “la idea de la italianidad, esa unión espiritual y mística de nuestro pueblo que existió durante el fascismo”.

Casa Pound utiliza el mismo doble lenguaje respecto a las mujeres. Por un lado, afirma defender los derechos de las mujeres y oponerse al sexismo y por otro “garantiza el derecho a la maternidad y a la vida”. Controla la campaña “Tiempo de ser madre”, que promueve el aumento de la tasa de natalidad de las mujeres italianas.

La sublimación de la violencia es otro de sus pilares ideológicos. Exige la amnistía para los responsables de los atentados terroristas de extrema derecha en los años 70 y 80.

Casa Pound ofrece una imagen alternativa (okupa-punki-rockera) que le permite ganarse el apoyo de jóvenes desencantados. Sin embargo, sólo es una apariencia que esconde su contenido fascista.

Esta retórica radical y anticapitalista no es nueva entre la extrema derecha. El nazismo tenía sus ‘radicales’, las Tropas de Asalto, que sirvieron para reclutar a jóvenes, principalmente en paro, que se reunían en sus locales. En realidad, estos locales y las actividades de ocio estaban sufragados por los grandes empresarios que financiaban a los nazis. Cuando Hitler llegó al poder, literalmente decapitó a las Tropas de Asalto, en la Noche de los Cuchillos Largos, y eliminó su retórica anticapitalista.

Queda patente la similitud entre las Tropas de Asalto y Casa Pound, su retórica, su entorno y su manera de actuar.

Hay una simbiosis entre la derecha institucional y la radical. La primera usa el extremismo de Casa Pound para radicalizar el debate político y ampliar su electorado. Mientras que la segunda gana legitimidad y espacio para actuar. El crecimiento de Casa Pound se debe, en parte, a su relación con la derecha parlamentaria. Algunos de los concejales electos de Casa Pound formaban parte de la coalición electoral de Berlusconi.

Desde sus inicios con el local original de 2003, Casa Pound ha crecido llegando a tener, según ellos, 5.000 militantes y más de cincuenta locales. En el Estado español, están en sus inicios. Evitemos que lleguen a más.

Declaracions, Materials de difusió

Manifiesto: We don’t want fascists in Clot, Barcelona, or anywhere! Shut down the Nazi ‘social centre’

Deixa un comentari

[En català] [En castellano]

We recently discovered a fascist ‘social centre’ in the neighbourhood of Clot, Barcelona. At first the fascists called it ‘Militia’; now they hide behind the name ‘Tramuntana’.

Located at C/ Independencia 333, the centre is directly inspired by Casa Pound Italy (CPI), which belongs to a current in Italian fascism associated with terrorist attacks. CPI focuses on attracting young people by offering music, drink, sporting activities, etc., just like Hitler’s Storm troopers did in the 30’s.

Gianluca Iannone, the public face of CPI, openly describes himself as a fascist. He stated that “Fascism was the most beautiful experience in the history of Italy.”

The thinker behind CPI, Gabrielle Adinolfi, is a historic Italian Fascist who has collaborated with the Hungarian Nazi and anti-Semitic party, Jobbik. Adinolfi has spent years pushing the idea of promoting fascism using what he calls ‘metapolitics’; activities that are not explicitly political but help to create a zone of influence for a controlling fascist group.

CPI openly pays tribute to Mussolini… the same Mussolini that bombed Barcelona during the Spanish Civil War. Iannone and Adinolfi of CPI were to participate in the opening ceremony of the Nazi centre in Clot last January, but it was cancelled thanks to protests.

The centre also has clear links to Platform for Catalonia (PxC), a fascist party which pretends to be democratic. The centre is promoted by Alberto Sanchez, a former soldier and currently a PxC councillor in L’Hospitalet, a town right next to Barcelona. The premises are rented in the name of Rebecca Berenguer, a PxC candidate at the last council elections. And above all, at the opening ceremony, the third speaker, alongside the two fascists from Casa Pound, was to be Enrique Ravello, a longstanding Spanish Nazi, and currently head of international relations for PxC.

With this background, the attempts to argue that the centre is apolitical, and dedicated to innocent leisure and cultural activities, are an insult to our intelligence.

And if during the few weeks that it has been open, we have no evidence of violent acts directly attributable to the centre, all previous experience regarding such places shows they that increase fascist and racist violence in the area. While there was a fascist centre in southeast London, racist attacks in the area rose by 210%. A supporter of CPI, who frequented a centre like that in Clot, committed a racist double murder in Florence last 13 December.

The neo-Nazi attack in the Catalan town of Manresa on the night of 23 March, that left one adolescent in coma and seriously injured two others, shows where fascism leads to. We condemn this aggression, we express our solidarity with the young people who were attacked, and we denounce the apparent impunity enjoyed by the attacks of this kind. This impunity contrasts sharply with the way the authorities pressurise the movements that favour a pluralistic and democratic society, and oppose fascism: for example, the fines adding up to about €30,000 imposed on persons accused of involvement in demonstrations against PxC in Salt (Girona) and in Barcelona, during the summer and autumn of 2011.

If the growth of Casa Pound in Italy has already led to the first murders, among other violent acts, it is obvious that we can not allow fascism take root: neither in Clot, in Barcelona, or anywhere else.

We declare our support for the unified, broad, grass roots campaign, launched by Unitat contra el Feixisme i el Racisme (Unity against Fascism and Racism) —along with many other organisations in the neighbourhood; associations and groups in the Barcelona district of Sant Martí and the surrounding neighbourhoods; and organisations across the whole Barcelona region— to eliminate this fascist threat.

We call for the solidarity of organisations in Catalonia and the Spanish state, and for them to join the campaign to warn of the danger of this Nazi centre.

We support the united demonstration “We don’t want fascists in Clot, Barcelona, or anywhere! Shut down the Nazi centre” on Saturday May 5, at 11am, in the Plaça del Mercat del Clot.

Unitat contra el feixisme i el racisme

31 March, 2012

http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
https://twitter.com/#!/UnitatvsRacisme

Note:
We ask organisations to sign this call, by sending an email to info@unitatcontraelfeixisme.org, citing the name of the organisation, as well as a contact person and a telephone number.

Materials de difusió

Materials per fer difusió de la manifestació, ds 5 de maig 11h

Deixa un comentari

Manifestació

per un #ClotSenseNazis
i condemnant l’agressió nazi a Manresa del 23 de març
ds 5 de maig · 11h · Mercat del Clot

Cartell · Octaveta

Explicació del canvi de data

No volem feixistes al Clot, a Barcelona, ni enlloc!
Tanquem el centre nazi

Recentment s’ha descobert, al barri del Clot-Camp de l’Arpa, Barcelona, un ‘centre social’ de clara orientació feixista. En un començament es deia ‘Militia’; ara l’amaguen darrere el nom ‘Tramuntana’.

Ubicat al C/ Independència 333, el local s’inspira directament en Casa Pound, part d’un corrent del feixisme italià associat amb atemptats terroristes, i que admira Mussolini, el qual va bombardejar Barcelona durant la guerra civil. Casa Pound es dedica a captar joves mitjançant una oferta de música, beguda, activitats esportives, etc., igual que ho van fer les tropes d’assalt de Hitler als anys 30. Ara aquest local intenta aplicar la mateixa estratègia al barri del Clot.

Aquest centre social nazi l’impulsen dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista que es disfressa de demòcrata.

Tota l’experiència de centres d’aquest tipus demostra que fan augmentar la violència feixista i racista a la zona. Mentre existia un centre feixista en un barri del sud-est de Londres, els atacs racistes a la zona van pujar en un 210%. Un simpatitzant de Casa Pound, que freqüentava un centre com aquest, va cometre un doble assassinat racista a Florència el passat 13 de desembre.

No podem deixar que el feixisme arreli: ni al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc. Cal una mobilització unitària, àmplia i ciutadana per fer fora aquesta amenaça feixista.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Materials de difusió

URGENT: Canvi de data de la manifestació: ara és el 5 de maig

Deixa un comentari

Una reunió d’UCFR El Clot del 3 d’abril, amb la participació d’activistes de diverses entitats importants del barri (Federació d’Entitats del Clot, Associació Veïnal, La Farinera, una AMPA, organitzacions sindicals i polítics, moviments socials…) va acordar aplaçar la manifestació contra el centre nazi fins al 5 de maig. (Materials de difusió).

El motiu va ser que quedava poc temps, sobretot amb setmana santa pel mig, per contactar amb totes les entitats que es volen involucrar a la manifestació. L’objectiu és fer una protesta realment veïnal i àmplia, que expressi la veu de la gent del barri, del districte i de la ciutat.

A part del canvi de data de la manifestació, la reunió va acordar un programa de treball per al proper mes, per maximitzar els suports per a la campanya contra la presència d’un local nazi al barri del Clot. Ja s’hi ha posat a treballar: qualsevol ajut serà benvingut: santmartiunitatcfr@gmail.com

Els detalls de les activitats s’estan concretant (les accions al carrer es communicaran a les autoritats amb el suport de la FAVB), però els elements principals són aquests:

Fins a la mani:

Parlar amb les entitats.

Distribució d’octavetes informatives i de cartells (en grups de 4-5 o més, algú amb càmera).

Dijous 12 d’abril

Reunió de UCFR Clot. (Foment Martinenc, a les 19h).

Dissabte 21 d’abril, 11h, Mercat del Clot:

Assemblea social a la plaça.

Repartiment massiu d’octavetes, i de cartells als comerços.

Si es pot, fer també quelcom semblant al Mercat de la Sagrada Família… i en altres llocs?

Entorn al dimecres 25 d’abril:

Acte públic massiu, a La Farinera. (Data segons disponibilitat de l’espai).

Entorn al dijous 3 de maig:

Roda de premsa, amb representants de diverses entitats locals.

Dissabte 5 de maig, 11h:

Manifestació: Mercat del Clot – Rogent – Mallorca – Padilla – Mercat de la Sagrada Família.

Es buscarà la participació de tabalers, grallers, i un pilar casteller al final. Serà una mobilització ciutadana i popular contra l’amenaça nazi, i a favor d’una societat democràtica i plural.

Maig-juny:

Més activitats per concretar.

Extensió territorial, Materials de difusió

Cinefòrum al Clot: Catalunya über alles!

Deixa un comentari

Amb la presència i participació del seu director:
Ramon Térmens

Dimecres 28 de març, a les 19h
Local de l’AVV del Clot-Camp de l’Arpa, C/ Sibelius 3
(Metro Clot, L1, L2)

“Catalunya über alles! és una pel·lícula inqüestionable, valent i necessària. És una invitació al diàleg imprescindible, un desafiament a combatre la por i els prejudicis.”
Revista Benzina

Acte organitzat per Unitat contra el feixisme i el racisme
amb la col·laboració de l’AVV del Clot-Camp de l’Arpa

Més informació: santmartiunitatcfr@gmail.com · www.unitatcontraelfeixisme.org · Facebook: unitatcfr · Twitter: @UnitatvsRacisme

PDF del cartell en color · PDF del cartell en blanc i negre

Destacat, Materials de difusió

Octaveta i cartell: No volem feixistes al Clot ni enlloc!

Deixa un comentari

No volem feixistes al Clot, a Barcelona, ni enlloc!
Tanquem el centre nazi

Recentment s’ha descobert, al barri del Clot-Camp de l’Arpa, Barcelona, un ‘centre social’ de clara orientació feixista. En un començament es deia ‘Militia’; ara l’amaguen darrere el nom ‘Tramuntana’.

Ubicat al C/ Independència 333, el local s’inspira directament en Casa Pound, que pertany a un corrent del feixisme italià associat amb atemptats terroristes. Casa Pound es dedica a captar joves mitjançant una oferta de música, beguda, activitats esportives, etc., igual que ho van fer les tropes d’assalt de Hitler als anys 30. Ara aquest local intenta aplicar la mateixa estratègia al barri del Clot.

Aquest centre social nazi l’impulsen dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista que es disfressa de demòcrata.

Tota l’experiència de centres d’aquest tipus demostra que fan augmentar la violència feixista i racista a la zona. Mentre existia un centre feixista en un barri del sud-est de Londres, els atacs racistes a la zona van pujar en un 210%. Un simpatitzant de Casa Pound, que freqüentava un centre com aquest, va cometre un doble assassinat racista a Florència el passat 13 de desembre.

No podem deixar que aquest tipus de feixisme s’arreli: ni al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc.

Cal una mobilització unitària, àmplia i ciutadana per fer fora aquesta amenaça feixista.

Cassolada: #ClotSenseNazis
dissabte 31 de març, a les 12h
Cantonada C/ Independència i Rosselló

Unitat contra el feixisme i el racisme: Per a més informació i per adherir-t’hi: info@unitatcontraelfeixisme.org • www.facebook.com/unitatcfr • http://unitatcontraelfeixisme.org • Twitter: @ UnitatvsRacisme • Suport econòmic a UCFR: 3025 0001 14 1433439761
Al Clot: forafeixistesdelclot.wordpress.com • santmartiunitatcfr@gmail.com

Baixar els PDF per imprimir i difondre:
Octaveta · Cartell

Actes, Extensió territorial, Materials de difusió

Vic: Xerrada amb Arcadi Oliveres: “La immigració és un enriquiment i no un motiu de racisme”

Deixa un comentari

Xerrada amb Arcadi Oliveres: “La immigració és un enriquiment i no un motiu de racisme”
dissabte, 11 de febrer, 17h
Casal Independentista Manel Viusà, Carrer St Antoni M Claret 7, Vic

Organitzen:
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d’Osona
Coordinadora Antifeixista d’Osona

Materials de difusió, Notícies

Qui és Filip Dewinter?

1 comentari

[PDF d’aquest text] · [Esta entrada en castellano]

Filip Dewinter, dirigent del partit flamenc d’extrema dreta, Vlaams Belang (VB), és col·laborador íntim (potser millor dir, guru) de Josep Anglada, i serà el convidat de “honor” a l’acte central de Plataforma per Catalunya aquest diumenge, 13 de novembre.

Però, què representen aquest home i el seu partit?

  • Vlaams Belang, que a recents eleccions ha rebut entre el 15 i el 25% del vot a Flandes, és hereu de l’extrema dreta flamenca que va col·laborar amb els nazis a la Segona Guerra Mundial. Encara avui, VB exigeix ​​una amnistia per als criminals de guerra i col·laboracionistes de Flandes.
  • El fundador del VB, Karel Dillen, va dir que estava orgullós que el qualifiquessin de racista i feixista. El partit s’estructura de manera feixista, amb un líder permanent i tot poderós; els seus congressos i tota la resta no tenen poder real. La seva visió de la societat es basa a la ‘raça’ i la família; té polítiques per animar a les dones a quedar-se a casa, en comptes d’anar a treballar fora.
  • Filip Dewinter va iniciar la seva carrera política al moviment estudiantil d’extrema dreta, Nationalistische Studentenvereniging (NSV). Amb un uniforme inspirat al moviment estudiantil alemany de les primeres dècades del s.XX, NSV actua avui com una secció juvenil del VB i organitza manifestacions uniformades, de vegades violentes.
  • El partit de Dewinter abans es deia Vlaams Blok;  va ser il·legalitzat per racista l’any 2004. Es va reformar després de només 5 dies com el Vlaams Belang. Segons Filip Dewinter, era “la mateixa fracció política, amb exactament la mateixa gent” que el partit il·legal.
  • El 2006, un jove militant del partit, Hans Van Themsche, va comprar una escopeta automàtica i va intentar dur a terme una matança a Antwerp. Va assassinar dues persones i va ferir greument una altra. Va declarar davant la fiscalia: “Sóc un cap rapat i busco estrangers per matar-los”. Van Themsche és d’una família molt important del VB: el seu pare és un militant destacat i la seva tia és diputada.
  • El 2009, Filip Dewinter va escriure: “La societat multicultural és com la SIDA; afecta la resistència de la identitat europea”, “Considero la islamofòbia com un deure”, “Estem al començament d’una guerra civil ètnic-religiosa pel futur de Europa “. Aquestes paraules són gairebé idèntiques a les declaracions d’Anders Breivik, l’assassí d’Oslo.
  • Als últims anys, Dewinter ha portat el seu partit encara més cap a la dreta, fins al punt que alguns dels seus col·laboradors més antics l’han abandonat. Un d’ells, Frank Vanhecke, a més de tenir diferències polítiques, va marxar després de sentir com a membres de la facció de Dewinter es mofaven de la mort de la seva dona després de patir un càncer.
  • El diari israelià Haaretz va escriure de Dewinter: “s’ha mogut a l’àmbit antisemita i ha tingut vincles amb partits europeus extremistes i neo-nazis. El 1988, va retre homenatge a les desenes de milers de soldats nazis enterrats a Bèlgica, i el 2001, va iniciar un discurs amb el jurament de les SS.”

L’home que Plataforma per Catalunya acull com a “convidat d’honor” és un nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Materials de difusió, Notícies

¿Quién es Filip Dewinter?

Deixa un comentari

[En català]
Filip Dewinter, dirigente del partido flamenco de extrema derecha, Vlaams Belang (VB), es colaborador íntimo (quizá mejor decir, gurú) de Josep Anglada, y será el invitado de “honor” en el acto central de Plataforma per Catalunya este domingo, 13 de noviembre.

Pero, ¿qué representan este hombre y su partido?

  • Vlaams Belang, que en recientes elecciones ha recibido entre el 15 y el 25% del voto en Flandes, es heredero de la extrema derecha flamenca que colaboró con los nazis en la Segunda Guerra Mundial. Aún hoy, VB exige una amnistía para los criminales de guerra y colaboracionistas de Flandes.
  • El fundador del VB, Karel Dillen, dijo que estaba orgulloso de que lo calificasen de racista y fascista. El partido se estructura de manera fascista, con un líder permanente y todo poderoso; sus congresos y todo lo demás no tienen poder real. Su visión de la sociedad se basa en la ‘raza’ y la familia; tiene políticas para animar a las mujeres a quedarse en casa, en vez de ir a trabajar fuera.
  • Filip Dewinter inició su carrera política en el movimiento estudiantil de extrema derecha, Nationalistische Studentenvereniging (NSV). Con un uniforme inspirado en el movimiento estudiantil alemán de las primeras décadas del s.XX, NSV actúa hoy como una sección juvenil del VB y organiza manifestaciones uniformadas, a veces violentas.
  • El partido de Dewinter antes se llamaba Vlaams Blok; ilegalizado por racista en 2004. Se reformó tras sólo 5 días como el Vlaams Belang. Según Filip Dewinter, era “la misma fracción política, con exactamente la misma gente” que el partido ilegal.
  • En 2006, un joven militante del partido, Hans Van Themsche, compró una escopeta automática e intentó llevar a cabo una matanza en Antwerp. Asesinó a dos personas e hirió gravemente a otra. Declaró ante la fiscalía: “Soy un cabeza rapada y busco a extranjeros para matarlos”. Van Themsche es de una familia muy importante del VB: su padre es un militante destacado y su tía es diputada.
  • En 2009, Filip Dewinter escribió: “La sociedad multicultural es como el SIDA; afecta la resistencia de la identidad europea”; “Considero la islamofobia como un deber”; “Estamos en el comienzo de una guerra civil étnico-religiosa por el futuro de Europa”.  Estas palabras son casi idénticas a las declaraciones de Anders Breivik, el asesino de Oslo.
  • En los últimos años, Dewinter ha llevado a su partido aún más hacia la derecha, hasta el punto de que algunos de sus colaboradores más antiguos lo han abandonado. Uno de ellos, Frank Vanhecke, además de tener diferencias políticas, se marchó tras oír como miembros de la facción de Dewinter se mofaban de la muerte de su mujer tras sufrir un cáncer.
  • El periódico israelí Haaretz escribió de Dewinter: “se ha movido en el ámbito antisemita y ha tenido vínculos con partidos europeos extremistas y neo-nazis. En 1988, rindió homenaje a las decenas de miles de soldados nazis enterrados en Bélgica, y en 2001, inició un discurso con el juramento de las SS.”

El hombre al que Plataforma per Catalunya acoge como “invitado de honor” es un nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Materials de difusió, Multimèdia

El 20-N, no votis a un feixista, no votis PxC

Deixa un comentari

UCFR difon aquest vídeo com a part de la nostra campanya d’informació respecte a la naturalesa real de PxC.

Creadora del vídeo: Marta R.

Recordeu:

Manifestació diumenge 13 de novembre, 13h, Plaça Universitat, Barcelona

El 20-N… no votis a un franquista ni a cap racista
Contra el racisme i el feixisme · Per la convivència en la diversitat

En castellano, Materials de difusió, Notícies

¡No nos dejemos engañar! PxC es un grupo fascista

Deixa un comentari

Bajar archivo en PDF

Josep Anglada, concejal en Vic y presidente de PxC. Fue vicepresidente provincial de Fuerza Nueva y mano derecha de Blas Piñar. Condenado en 2009 a una multa de 3.000 euros  por haber agredido a un menor. Pendiente de juicio como imputado en un delito de incitación al odio racial. Condenado a una multa de 52.000 euros  por haber despedido a tres trabajadores de forma improcedente.

Carlos Francisoud, encabezaba la lista por Badalona. Condenado el 1987 a ocho años y medio de prisión por las bombas contra la clínica Dexeus. Fundador del grupo violento Milicia Catalana, especializado en atentados (17 entre 1985 y 1987) contra centros médicos donde se practicaban abortos, sex-shops, locales regentados por homosexuales, sedes del MDT, etc.

Daniel Ordóñez, concejal de L’Hospitalet de Llobregat, ex militante de la Alianza por la Unidad Nacional del ultraderechista Saenz de Ynestrillas. Detenido en 1999, con ocho skins mas, por ataques racistas, una agresión sexual, coacciones y amenazas de muerte  y robos con violencia. Calificado por el ministro de Interior de entonces como “uno de los skins mas peligrosos”.

Santiago Royuela, miembro de PxC antes de entrar en prisión. Está cumpliendo condena de seis años por un atentado en 2001 contra un concierto en Sants.

Gerard Bellalta, encabezaba la lista por Vilanova i la Geltrú. Condenado el 2001 por la Audiencia Provincial a tres años y medio de prisión por estafa a inmigrantes irregulares y falsificación continuada de documentos. Condenado en 2003 por el Tribunal Supremo a dos años de prisión por un delito de falsedad al tramitar contratos de trabajo a inmigrantes irregulares. Demandado el 2010 por impago del alquiler de un piso, sede de PxC en Barcelona (denuncia admitida a trámite). Acumula a día de hoy 26 denuncias en curso en los Juzgados de Vilanova por estafa, fruto de su nueva dedicación, la gestión de una empresa de reformas de pisos: se queda con el dinero de los clientes y no realiza el trabajo para el cual ha sido contratado.

Ignacio Mulleras, concejal en Olot. Candidato, el 1988, del partido de extrema derecha Juntas Españolas. El 1994 formó una coalición electoral (Alternativa Demócrata Nacional) con la neonazi CEDADE para el Parlamento Europeo. De esta coalición salió el 1995 el partido de extrema derecha Democracia Nacional (DN). Mulleras ha ocupado diferentes cargos en Democracia Nacional, como el de secretario del partido en Catalunya. El 2007, en una manifestación anti-inmigración organizada por Democracia Nacional, fue asesinado en Madrid el joven Carlos Palomino (vinculado al movimiento antifascista), por Josué Estébanez, militar que en el juicio reconoció que iba a una marcha de Democracia Nacional

Alberto Royuela, ex-guardia de Franco, apadrinó el congreso fundacional de PxC. Padre de Santiago Royuela.

Alberto Sánchez López, concejal de L’Hospitalet de Llobregat. Ex-candidato al Parlament catalán por el partido Españoles Bajo el Separatismo (EBS), que prometía “poner punto final a la disgregación de España desde las urnas”.

Albert Pericas Riu, concejal en Manresa, donde era conocido como el Animal. En los años 90 era un cabeza rapada violento que se dedicaba a dar palizas a diestro y siniestro. Antiguo militante de EBS.

Juan Gómez Montero, concejal de Santa Coloma de Gramenet. Antiguo afiliado de Estado Nacional Europeo (ENE), partido del que, en febrero de 2011, la fiscalía pidió la ilegalización porque “defiende una ideología que fomenta la discriminación y el odio racial”.

Ricardo Buñuel Baqué, concejal de Canovelles. Ex-número tres de la lista por Barcelona de Estado Nacional Europeo el 1996.

Raúl Ortiz, concejal de Badia del Vallès. Detenido en junio de 2011 por robo de cheques restaurante por valor de 70.000 euros.

La extrema derecha europea apoya PxC

Le dan apoyo logístico y económico el FPÖ austríaco (partido del desaparecido Jörg Haider), el Frente Nacional francés de Le Pen, el Vlaams Belang flamenco, la Liga Norte italiana, el NPD alemán, la plataforma Pro-Köln (impulsora de la campaña europea Ciudades anti-islam), entre otros.

Contribución económica del industrial sueco Patrik Brinkmann, que también financia Pro-Köln.