#RefugeesWelcome

Combatem els rumors racistes

Full informatiu de Unitat contra el feixisme i el racisme

Sabem que moltíssimes persones refugiades es troben ara en una situació desesperada. Tràgicament, tant l’extrema dreta com molts polítics responen, no amb humanitat, sinó amb arguments que a més de ser racistes, són falsos.

Aquí responem a algunes de les seves mentides.

Baixar full en PDF per imprimir i difondre

Europa té responsabilitats

De vegades se senten comentaris com: “Per què vénen aquí, no poden quedar-se al seu país, o a països propers?” La majoria ho fa.

Les persones refugiades vénen de diferents països, per diferents circumstàncies.

Si mirem el cas de Síria, veiem el següent:

• Persones desplaçades: més de 12 milions.

D’aquestes:

• Dins de Síria: 7,6 milions (la majoria)
• Refugiades, fora de Síria: uns 5 milions.

D’aquestes persones, uns 4,5 milions —la gran majoria— són als països veïns:

• Turquia: 2,5 milions, més que cap altre país del món.
• Líban: 1,1 milions, en un país que té una població “pròpia” d’uns 4 milions.
• Jordània: 635.000, aproximadament el 10% de la població.
• L’Iraq, que té 3,9 milions de persones internament desplaçades, acull 245.000 refugiades de Síria.

Potser mig milió de persones sirianes havien aconseguit arribar a Europa fins a finals de 2015, xifra que representa el 0,1% de la població europea.

Vergonyosament, alguns països molt rics de l’Orient mitjà —com els ferms aliats d’occident, l’Aràbia Saudita o Qatar— no ofereixen cap lloc d’asil, com tampoc ho fan països com Rússia o Japó.

Els estats europeus es van comprometre a acollir 160.000 persones refugiades; més tard van reduir aquesta xifra a menys de la meitat. En realitat, d’aquest compromís, fins a principis de 2016 tan sols havien acollit uns centenars de persones.

Europa no està sobrecarregada; tenint en compte la seva població i nivell econòmic, la seva resposta és totalment inadequada i inhumana.

Què passa amb l’acord de la UE amb Turquia?

Aquest acord incompleix el dret internacional, com gairebé tota la resposta dels estats europeus davant d’aquest problema. Es basa en el mite que Turquia és un país segur per a persones refugiades, una idea desmentida per Amnistia Internacional. Sense anar més lluny, l’estat turc reprimeix durament la seva població kurda. Amnistia també denuncia que Turquia ha dut a terme expulsions massives de refugiats siris cap a Síria, el país d’on intenten fugir.

En una mostra flagrant de cinisme, la UE pagarà 6.000 milions d’euros al govern turc a canvi de l’acord.

Però no és només il·legal, l’acord no aturarà l’arribada de gent. Les famílies senceres que fugen per salvar la vida no deixaran de fer-ho perquè uns polítics hagin signat un acord; ni tan sols perquè hagin donat llum verda a la policia per apallissar-les. Ja estaven disposades a arriscar la vida per arribar a Europa i encara ho estan: l’efecte de l’acord és augmentar el risc de morir en l’intent.

La solidaritat no ha de tenir fronteres

El partit feixista Plataforma per Catalunya fa campanya amb el lema “Primer els de casa”. Per als partits de la dreta i de la ultradreta, la nova versió del lema és: “abans d’acollir refugiats, hauríem de atendre la gent de casa.”

Segons aquesta lògica tota acció solidària seria irracional. Per què ajudar una persona d’un altre poble? O del següent carrer? O de l’habitació del costat? Sempre pots dir que ho necessites tot per a tu mateix. Per sort, la gran majoria de les persones no pensen així, sinó que actuen guiades per la solidaritat.

Per sort, això no va ser la reacció dominant a l’Amèrica Llatina davant les persones refugiades de la guerra civil als anys 30.

D’altra banda, precisament els partits que promouen aquests arguments tampoc fan res per millorar els serveis socials per a la “gent de casa”, sinó tot el contrari.

Cal una societat integradora

Les persones que escapen d’una guerra o de la pobresa no necessiten exigències “d’integrar-se”. Necessiten, com tothom, una societat que els respecti com a persones, que respecti els drets humans de tothom. L’experiència general és que si una societat realment acull les persones refugiades, aquestes es troben a gust i tenen ganes de formar-ne part. Són les societats excloents les que creen guetos.

Les persones cerquen asil per molts motius

Els dirigents europeus que diuen que “arriben persones que no són refugiades de veritat” no tenen vergonya.

La UE construeix tanques, bloqueja pasteres i envia homes armats per reprimir totes les persones que intenten arribar, sense saber si tindrien l’estatus formal de refugiades. Els estats europeus incompleixen de manera flagrant el dret internacional que els obliga a considerar les demandes d’asil. Les “devolucions en calent” practicades a Ceuta i Melilla són il·legals.

De totes maneres el dret internacional es queda molt curt. Només contempla el dret d’asil en situacions molt específiques. La llei no inclou la fam, la pobresa extrema, el col·lapse econòmic, el canvi climàtic (un aspecte cabdal en un futur proper) com a motius que justifiquin el dret d’asil.

Davant d’això cal exigir l’ampliació dels termes d’asil, en base a les necessitats humanes en un mon globalitzat, més enllà del que es preveia en la Convenció sobre Refugiats de 1951 (una Convenció que tampoc es compleix, no ens oblidem).

És un tema de màfies?

La UE impossibilita viatges segurs i legals i després es queixa que les persones refugiades fan servir transports il·legals. És pura hipocresia.

Podrien eliminar els traficants de persones i les màfies en un moment; només caldria introduir vies segures per viatjar i ningú arriscaria la vida en una pastera o contenidor.

Les persones refugiades no porten el terror, se n’escapen

La premsa sensacionalista diu que “si acceptem persones refugiades, també vindran terroristes”. És una mentida maliciosa. Els terribles atemptats a París i Brussel·les els van cometre persones nascudes i formades a Europa. I si grups com Al Qaeda o Daesh volguessin enviar agents des de l’Orient Mitjà, aquests es posarien vestit i corbata i viatjarien en avió, no arriscarien la vida en pasteres.

Calen recursos per a l’acollida, no per a guerres i tanques

Frontex —l’agència europea directament responsable de frenar l’arribada de persones— va tenir un pressupost de 114 milions d’euros l’any 2015. En comparació, l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) va tenir un pressupost de menys de 15 milions d’euros el mateix any.

Per si això no fos prou, l’última operació assignada a l’OTAN és la de vigilància i devolució a Turquia dels refugiats que intenten arribar a Europa.

Sota l’acord amb Turquia, de sobte, la UE pretén destinar fins a 4.000 experts entre jutges, policies, intèrprets, etc., per dur a terme expulsions. La gran pregunta és: per què no s’han destinat aquests recursos abans per respondre de manera humanitària a les sol·licituds d’asil?

La UE gasta molts diners en mesures de control inhumanes; només escatima en l’acollida.

I si mirem la despesa militar, la diferència és abismal. El conjunt dels estats europeus van gastar, l’any 2015, al voltant de 300 mil milions d’euros en “defensa”, és a dir, 20.000 vegades més que el pressupost de l’EASO.

La comparació amb la despesa bèl·lica no està fora de lloc. Gran part de les persones refugiades fugen de guerres, o dels resultats d’aquestes, en una regió on els països rics intervenen militarment des de fa molts i molts anys.

D’altra banda, si volem ser egoistes, recordem que gairebé tots els diners que es gasten en acollida repercuteixen en la societat —sovint al mateix municipi— d’acollida. Els diners gastats en excloure persones van a les empreses (sovint multinacionals) de seguretat, armes, etc.

Finalment, realment volem viure en una societat on el compliment dels drets civils i els principis bàsics humanitaris estan subordinats a la comptabilitat? Mai sobren recursos, però es podria mirar de destinar una part dels diners amagats a paradisos fiscals a millorar els serveis socials de tothom. (Segur que unes quantes persones de les que insisteixen que no hi ha recursos per a l’acollida consten als “papers de Panamà”, implicades en l’evasió d’impostos.)

Els grups feixistes creixen gràcies al racisme institucional, no a l’arribada de gent refugiada

Existeix l’argument que “si no aturem l’arribada de refugiats, l’extrema dreta creixerà”. Aquest argument és deshonest. És cert que l’extrema dreta està creixent a molts països europeus, fent bandera del seu rebuig a les persones refugiades.

Per això, hem de combatre els feixistes amb mobilitzacions unitàries, demostrant la falsedat dels seus arguments, i senyalant-los pel que són. Els partits institucionals que donen credibilitat als arguments racistes no resten suport als feixistes, sinó que els alimenten.

Els responsables de la situació han d’ajudar

Una frase típica diu: “Els països d’origen són els responsables, ells ho han de solucionar”. Això és cert, en part.

La gent refugiada prové sobretot del que EUA anomena el “Gran Orient Mitjà”. Es tracta de la vasta zona —que s’estén del nord d’Àfrica fins a l’Àsia central— que per la seva importància geoestratègica obsessiona totes les potències mundials des de fa molt de temps. Aquestes potències hi han intervingut mitjançant guerres i préstecs, operacions “humanitàries” i suport a dictadors.

Evidentment hi ha altres factors i ni les potències regionals ni els dirigents locals són innocents.

Tot i això, no és pot argumentar que els governs europeus siguin només uns observadors innocents. Ells són, en part, responsables de la situació, pel que ells ho han d’arreglar, començant amb una acollida digna de refugiats/des.

És massa complicada la situació com per trobar solucions?

És cert que hi ha factors complicats. Una gran part de la crisi actual es deu a la enorme desigualtat que existeix, tant entre països com dins dels mateixos. Les guerres són un altre factor important.

Una solució definitiva passaria per acabar amb les guerres, la injustícia i la falta de democràcia real al món. Això sí que és bastant complicat i cau fora de l’abast d’aquest text.

Però el que és molt senzill és que, com a mínim, 20.000 persones han mort al llarg dels últims 5 anys, intentant arribar a Europa. I han mort perquè els estats europeus no els han deixat cap altra opció que la de pujar a pasteres perilloses, ficar-se en contenidors on moren ofegades, o agafar-se a sota de camions o vagons des d’on cauen per morir a les vies.

Necessitem —molt i molt urgentment— vies segures perquè les persones que busquen refugi puguin, com qualsevol altra persona, viatjar a Europa sense arriscar la vida, ni haver de donar milers d’euros a intermediaris. Això no és gens complicat ni d’entendre ni d’aplicar.

Baixar full en PDF per imprimir i difondre

Per a més informació, consulta el web de Stop Mare Mortum