Des d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme – Bages estem molt preocupats per la deriva agressiva que els últims mesos estan prenent grups d’extrema dreta. El que va començar amb accions com treure llaços grocs de nit i encaputxats aprofitant l’anonimat de la nit, s’està convertint en agressions físiques durant el dia, insults i coaccions a veïns que es troben pels carrers i atacs a cotxes i cases particulars. Sense oblidar la presència a les xarxes socials, que els permet encara més impunitat sota el paraigües de la llibertat d’expressió i l’anonimat.
Estem molt preocupats perquè les incidències de grups d’extrema dreta i de feixistes són diàries arreu del territori català, sobretot a les àrees de Tarragona, Maresme, Barcelona, i especialment a la Catalunya Central, on al Bages i el Moianès estem patint continuades agressions físiques i verbals, i atacs a propietats particulars.
Denunciem la poca decència professional i la falta de rigor informatiu de Conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, qui en declaracions a TV3, el dia 25 de juliol, ha negat el que sembla evident per la resta de mortals, especialment per a les persones i col·lectius antifeixistes, que per cert cal recordar-ho avui més que mai, hauríem de ser tots i totes. Miquel Buch defensa que les agressions de caràcter feixista que es registren a Catalunya han anat a la baixa els últims mesos, però que, degut a les xarxes socials i mitjans de comunicació se’n parla més.
Des d’UCFR Bages exigim la presentació de les dades que té la seva Conselleria per afirmar això.. Tot i que nosaltres no disposem d’aquestes dades estem convençuts que aquestes xifres d’agressions feixistes estan augmentant perillosament, especialment els últims mesos. No només atacs de membres feixistes (Democracia Nacional, PxC, Hermanos Cruzados o els motards Rebels), sinó també de l’extrema dreta democratitzada (amb simpatitzants de VOX i Ciutadans) que s’ha apoderat d’alguns GDR’s, com els casos que tenim més comprovats, per propers, com són els GDR Bages i GDR Terrassa.
Considerem que el Conseller Buch está mentint descaradament, i pretenent suavitzar les conseqüències d’aquestes agressions feixistes i ultradretanes en persones concretes que han patit aquesta violència unilateral. A banda de les agressions físiques, cal remarcar les agressions a propietats particulars, pintant esvàstiques a domicilis i impremtes, o trencant retrovisors de cotxes concrets.
Miquel Buch ens recorda que “la seguretat ciutadana depèn de nosaltres”, doncs nosaltres li recordem que trobem a faltar una resposta efectiva dels Mossos d’Esquadra en moltes d’aquestes situacions. Com s’entén sinó, que en manifestacions amb membres feixistes hi hagi una dotació mínima de mossos i acabin havent agressions sense que hagi un sol identificat. De qui es culpa això conseller i govern? Estem pensant en Balsareny on van haver 3 persones ferides.
Sabem que a determinats pobles més allunyats de les seves comissaries, els GDR Bages i Terrassa acudeixen en grups de 25 persones, de matinada, armats amb pals i ben organitzats. Estem pensant en Súria, Callús o en Santa Maria d’Oló, on aquí van haver 2 ferits. De qui es culpa això conseller i govern? Qui coordina i planifica el desplegament policial?
Com pot ser que a la concentració feixista davant la seu de TV3, on va haver una resposta antifeixista, els mossos no ens deixessin passar per un carrer i ens obliguessin a donar tota la volta a TV3, mentre els feixistes encenien bengales tranquil·lament? Per què vam tenir la sensació de ser nosaltres els dolents de la pel·lícula quan ho són els feixistes? Qui és responsable d’això, conseller?
Les seves paraules ens fan més mal del que es pensen, doncs treu ferro a aquests enemics de la democràcia, maquillant i negant la seva quantitat d’agressors i agressions i la seva impunitat.
Compartim una breu, però significativa cronologia d’ALGUNS fets que han succeït a les comarques del Bages, Moianès i Osona, per valorar si és prou greu:
17 de febrer: Grups feixistes es van convocar a Balsareny mostrant simbologia nazi i insultant als veïns. La trobada va acabar amb tres persones ferides que estaven en un bar del poble.
7 d’abril: Un grup de motards, Rebels d’Artés, coneguts històricament per la seva vinculació amb l’extrema dreta, ( presents, per exemple, a la manifestació feixista de Balsareny ), van agredir veïns del poble amb canalla, que estaven decorant carrers amb símbols reivindicatius en motiu de la Fira d’Artés. Hi hagué diversos ferits, que van haver de ser atesos mèdicament.
16 de juny: 25 persones dels GDR de Terrassa i GDR Bages van acudir de matinada al petit poble de Santa Maria d’Oló, on de manera organitzada es van repartir pel poble, amb pals i bats de beisbol, per vigilar moviments de vehicles i de persones al carrer per a poder treure símbols i pancartes independentistes amb impunitat. Un grup de veïns del poble va sortir al carrer espontàniament amb l’objectiu de fer temps i que arribés la policia a identificar-los. Membres dels GDR van agredir 2 veïns a cops de puny.
La sensació al poble era d’impotència general, ja que 15 dies abans un altre GDR, es va presentar al poble, també de manera organitzada, i van retenir dins d’un cotxe un grup de joves, amb amenaces i mostrant pals i bats de beisbol. Sota amenaces, no els deixaven que agafessin els mòbils per evitar que avisessin a veïns del poble mentre altres feixistes treien la simbologia del poble. Això no és feixisme?
3 de juliol: L’agressió més important, per la gravetat de les lesions, va ser a prop de la presó. Els Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada, quan grups independentistes feien un sopar per preparar l’arribada dels presos polítics a la presó. De nit, van arribar una vintena d’espanyolistes a esborrar pintades i treure llaços, quan una persona que es va apropar a gravar-los va ser empentat i colpejat. El pitjor va ser que li van llençar dissolvent a la cara i els ulls, provocant-li que no pogués veure res i que l’irrités els ulls. Va passar dues nits ingressat a l’hospital per la importància de les lesions als ulls i als ronyons. Un dels suposats agressors identificats, i que va anar a declarar a comissaria, va ser Toni Noguera, membre de DUE i de GDR Bages. Als seus comptes socials, a banda de veure la seva simpatia per Ciutadans o VOX, veiem l’enaltiment de símbols franquistes i amor per Primo de Rivera. Això no es feixisme?
22 de juliol: A plena llum del dia i amb molta gent pels voltants, un cotxe entra a la plaça major de Vic arrasant una part de les 2500 creus grogues que hi havien, posant en risc la vida dels vianants que passejaven per la plaça, amb canalla inclosa. L’Ajuntament ha presentat denúncia al propietari del vehicle.
29 de juliol: Aquest passat diumenge un grup format per 4 reconeguts feixistes, mebres destacats del GDR Bages, van apropar-se a la plaça 11 de setembre de Manresa on hi havia un grup de persones que hores abans havien tornat a posar l’estelada treta dies enrera pel presidiari Raul Macia. Sense tallar-se que hi hagués gent van apropar-se i van colpejar les persones que allà hi eren. Cal remarcar que anaven “molt passats”, observant els moviments de mandíbula d’aquests feixistes. El resultat va ser 7 persones ferides que van presentar-se a l’hospital per fer un informe mèdic per a poder presentar denúncia. Denunciem que la policia local i mossos, tot sabent que durant hores aquests feixistes es passejaven en cotxe i que potser farien algo, no van deixar cap dotació per prevenció. I després de l’agressió van acudir titllan-lo de “baralla entre dos grups”. Repetim que no són baralles, són atacs premeditats, amb l’agreujant d’incitació a l’odi. Denunciem que Ciutadans, és l’únic partit de Manresa que no ha condemnat aquestes agressions, mostrant complicitat amb els feixistes. Tolerància zero contra el feixisme!!
El que hem mencionat són exemples d’agressions físiques que hi ha hagut a l’entorn del Bages i el Moianès, però la llista s’amplia molt si mencionem les agressions verbals i intimidacions en forma d’amenaces i escopinades.
Al Pont de Vilomara, a Balsareny o a Artés, aixó succeeix gairebé a diari, on “els de sempre”, o sigui, els feixistes, tracten d’intimidar persones i assenyalar domicilis particulars dels qui creuen que són els seus enemics. Aquests últims dies han aparegut esvàstiques a cases particulars i llocs de feina a Balsareny i Artés.
Escopir a un veí que passa pel carrer; llençar ous a domicilis, treure símbols independentistes de balcons o finestres particulars; insultar a la porta d’un bar; o trencar vidres de cotxes; són exemples més “suaus” de la seva agressivitat gratuïta. Aquests atacs fan que molts veïns se sentin vulnerables i es sentin intimidats en el seu dret de llibertat d’expressió. On queda la llibertat d’una persona quan has de procurar no anar per certs carrers o a certes hores, per por que un eixelebrat feixista d’aquests es fixi en tu? Això no és feixisme?
Deixant de banda la Catalunya Central, cal destacar l’ultima agressió soferta pel fotoperiodista Jordi Borràs, reconegut activista antifeixista, el passat 16 de juliol al centre de Barcelona. Un individu que el va reconèixer passejant pels carrers, se li va encarar i al crit de “Viva España” i “Viva Franco” li va començar a donar cops de puny a la cara.
Degut a això, Jordi Borràs ha patit una fractura nassal, un traumatisme cranial i contusions i cops pel cos. L’agressor, recriminat per dos veïns, va mostrar una placa del CNP (Cos de la Policia Nacional). El CNP ha confirmat la seva pertinença al cos, però no prendrà mesures fins que hi hagi una sentència judicial. Per defensar-se legalment, l’agressor va denunciar també a Jordi Borràs. Investigacions periodístiques sospiten que no es qualsevol agent del CNP, sinó que es tractaria d’un Inspector de la Brigada d’Informació del CNP (herència de Franco per cert), el que si es confirma, encara seria un cas més greu que no prenguessin mesures cautelars dures contra ell.
Finalment, fem menció destacada del que ha passat a Barcelona, a Nou Barris, aquestes últimes setmanes, deixant a part les diverses agressions feixistes que han hagut mesos enrere al barri de Gràcia provinents de mobilitzacions espanyolistes a la Plaça d’Artòs, cau de grupuscles feixistes; i de l’incendi provocat que va destruir per complet l’Ateneu Popular de Sarrià el 29 de març.
23 de juliol: apareixien pintades islamòfobes contra la mesquita del barri del Carmel, i també a Nou Barris pintades a les façanes del Casal Popular 3 Voltes Rebel, l’Ateneu La Bugadera, una escola i un equipament públic. Totes aquestes pintades, que també considerem atacs, van estar signades per Democràcia Nacional i Hermanos Cruzados. Denunciem que és tal la impunitat i lo forts que es creuen sentir, que tenen aquests grupuscles neofeixistes, que es permeten signar els seus atacs sense que aparentment passi res.
24 de juliol: Simpatitzants del Casal Popular i UCFR–Barcelona Nord convoquen una concentració en repulsa pels atacs de la nit anterior. A l’acabament i quan ja quedava poca gent a l’interior del Casal, uns 20 feixistes de Democràcia Nacional amb pals i porres extensibles llençaven maons i cadires sobre la gent que hi era al casal. La policia va intervenir i van detenir 5 feixistes de DN i una persona afí al casal que van detenir arbitràriament, segons ens expliquen companys que hi eren allà. Es coneix la identitat de dos de DN i, efectivament, son vells coneguts pels seus tatuatges d’esvàstiques i l’actitud violenta en totes les manifestacions a les que han anat.
Denunciem que mitjans de comunicació com TV3 va presentar aquesta agressió unilateral com si fos una baralla entre bàndols. I no és la primera vegada que ho fa. A que jugueu amb les paraules?
No parlem de confrontacions entre dues ideologies. Parlem d’atacs unilaterals, d’agressions físiques i verbals que sempre vénen per part dels mateixos feixistes. Feixistes que abans tenien entre cella i cella a la població migrant, persones en risc d’exclusió social, o persones amb una identitat sexual diferent a l’establerta pel sistema patriarcal.
Actualment han canviat el seu objectiu a atacar (exceptuant la mesquita de 9 Barris), ara són els independentistes, però els agressors són els mateixos. I aquesta societat no pot ignorar aquests comportaments: ni per una banda defensar-ho com a defensa de la unitat d’Espanya i la llibertat d’expressió, ni per una altra, dir que la solució és, simplement, la República Catalana.
Ja no es qüestió de defensar la bandera espanyola, que pot ser perfectament legítim, sinó que cada cop més s’està passant a un tarannà feixista. No es pot dir d’una manera més suau quan cada setmana hi ha una agressió física i hi ha gent que acaba hospitalitzada.
Concretament, a DUE, GDR Bages, GDR Balsareny, GDR Pont de Vilomara i GDR Terrassa: predominen molts elements d’extrema dreta, o directament feixistes com Democracia Nacional, PxC, VOX o SOMI. O vincles amb VOX i Ciutadans, els quals han alimentat el concepte inventat i sense sentit de Tabarnia. També s’ha de reconèixer que hi ha gent afiliada a altres partits politics d’esquerres i sindicats, el que ens preocupa encara més, degut a la incompatibilitat moral de ser demòcrata i tenir companys de bandera feixistes.
Denunciem que determinats partits politics i sindicats no es vulguin prendre seriosament aquestes agressions feixistes com a feixistes, sinó que parlen de “confrontació ideològica”. La confrontació ideològica que hi ha en realitat és d’uns grups que abracen el feixisme, l’autoritarisme, la guerra bruta i que decideixen atacar unilateralment a persones i a grups que, es podrà estar d’acord amb ells o no, però com a mínim defensen la democràcia. I aquest valor innegable de democràcia (molt millorable) és el que tothom hauria de defensar, igual que, òbviament, l’antifeixisme. Un valor afegit del que no disposen aquells que defensen el Valle de los Caídos, Franco, Primo de Rivera, el Cara al Sol, l’Himno de la Legión, el Himno del Novio de la Muerte o directament l’esvàstica nazi.
Fent aquest anàlisi breu, pel que podria donar de sí el tema: La solució l’hem de buscar ja!!
Des dels moviments socials, culturals i sindicals: denunciar públicament i apartar-los si tenen elements feixistes dins de les seves associacions; fer xarxa antifeixista a tot el territori, en solidaritat amb els companys i pobles agredits i preventivament fer campanya de sensibilització contra el feixisme i l’autoritarisme. Sabem que cadascú té la seva pròpia lluita al seu col·lectiu.
L’antifeixisme no és una lluita més, hauria de ser un principi inherent de cadascuna de les lluites. Apropiar el discurs antifeixista dins del grup i buscar aliances amb aquest propòsit. El Feixisme avança si no se’l combat!!
Des dels partits polítics i els seus col·lectius afins: Com a denominador comú seria lluitar contra el feixisme. Crear debat intern sobre el tema del feixisme i posicionar-se com a partit/col·lectiu. Donar suport a la xarxa antifeixista que hi hagi a prop i involucrar-se. Màxim suport als ferits d’agressions i participació activa de mobilitzacions que hi poguessin haver. És necessari a vegades deixar aparcada la bandera pròpia per defensar una més amplia com és l’antifeixista.
– Des de l’independentisme: la solució no pot ser simplement crear una República Catalana. Cal donar contingut polític a aquesta República, i necessàriament ha de ser antifeixista. I això vol dir treure del seu espai de lluita als membres del MIC (Moviment Identitari Català), feixistes catalanistes, que van estar presents a la rebuda dels presos politics a la presó de Els Lledoners. Tot i que el feixisme espanyolista és el més nombrós i perillós actualment, cal tallar de soca-rel qualsevol intent de crear grups feixistes catalans.
– Des de l’autonomisme o el federalisme: desenmascarar i apartar als seus simpatitzants i afiliats que estiguin en grups feixistes violents. Si ells no són capaços d’apartar i desemmascarar els feixistes dels seus partits, nosaltres no pararem de denunciar-ho públicament i especialment ho recordarem en període electoral Prou complicitats, que cadascú escombri la brossa que té a la seva família. Feixisme, mai més!!
Des de les institucions locals i territorials: no permetre l’ús d’espais públics per a grups feixistes maquillats en l’espanyolisme. Personar-se com a acusació pública quan les agressions són a la via pública o quan s’assalta per la força un ajuntament. Reforçar la vigilància i aplicar tolerància zero per evitar que grups feixistes campin lliurement per pobles i ciutats.
Des del Govern de la Generalitat i la Conselleria d’Interior: Que es prenguin seriosament els atacs feixistes, ja que això a diferència del que diu el seu Conseller, está anant en augment. O se’ls atura d’alguna manera, o al final la violencia será irremediablement bidireccional, ja que la gent está farta de ser agredida perquè els antifeixistes apostem clarament per la raó i no per la força.
Aquesta escalada de violència no interessaria a ningú. Com tampoc, negar la evidencia de l’augment del feixisme, senyors governants.
Des del Govern, parlar amb la Delegada del Gobierno per evitar autoritzacions de manifestacions organitzades i secundades per grups neofeixistes. Sabem que per molt que diguin els ajuntaments, és Delegació del Govern qui té la última paraula. Aquest punt seria urgent a tractar. Cap espai per al feixisme!
Des dels mitjans de comunicació: denunciar i investigar que passa darrere de cada agressió. Els vincles de feixistes i extrema dreta són fàcils de trobar amb cadascun dels agressors. Només cal voluntat periodística, i no resumir-ho com enfrontaments entre bàndols ideològics.
Tornem a repetir que més que “confrontació” són atacs unilaterals, i com a tals s’han de informar i denunciar. I, veient la cronologia resumida, podem comprovar que no són casos aïllats, si no constants. Estan organitzats i l’únic que volen fer es provocar i fer mal, és el seu modus operandi.
No pot ser que un mitjà públic com TV3 donin veu a Jaime Vizern (portaveu de GDRs), a la Fundación Francisco Franco, a VOX o facin un reportatge sobre extrema dreta entrevistant, entre d’altres neofeixistes, com Albert Bruguera de Democràcia Nacional. La llibertat d’expressió per a qui se la mereixi, que com a mínim defensi la democràcia i els drets socials i polítics de la societat. Quina serà la propera? Entrevistar a Falange Española o David Duke, ex-líder del Ku Klux Klan, amparat en la llibertat d’expressió?
Tot el que s’exposa en aquest text: avanç perillós del feixisme, inacció o resposta insuficient per part de col·lectius, polítics i periodisme en general, sense menystenir el més important ( les agressions ), hauria de ser motiu de debat i mobilització antifeixista urgent i la màxima solidaritat amb les persones i col·lectius que estan sent atacats per aquests grupuscles neofeixistes.
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme – Bages
3 d’agost de 2018
Correu: ucfrbages.moianes@gmail.com | Facebook: UCFRBages | Twitter: @UCFRBages