Construïm un moviment antifeixista ampli i unitari

Per Marina Morante, membre d’UCFR Barcelona Nord

La segona setmana d’octubre de 2018, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme vam participar a la trobada anual del moviment germà grec KEERFA.

Les jornades es van celebrar el dissabte 13 d’octubre, en un context d’auge del feixisme arreu d’Europa, després del 5è aniversari de l’assassinat del raper grec Pavlos Fyssas, i en una situació permanent de violació dels Drets Humans de les persones refugiades i migrants a les fronteres de l’Europa fortalesa. De fet, mentre se celebrava l’esdeveniment, l’activista antirracista Vitali Safarov va ser assassinat per tres neonazis a Georgia, però, alhora, 240.000 persones es manifestaven a Berlín contra el feixisme i el racisme.

Treball de base com a requisit per construir el moviment

Durant els dies previs a la conferència vaig tenir la oportunitat d’anar a encartellar i repartir pamflets sobre l’esdeveniment als barris.

També vaig realitzar diversos announcements a diverses aules de la Facultat de Dret, d’Educació, de Ciències Socials i d’Economia, acompanyada de les corresponents activistes estudiantils de cada universitat.

La construcció d’un moviment ampli i unitari antifeixista passa, necessàriament, per fer feina de base a les aules, als llocs de treball i als barris. Aquest treball, podríem dir “de formiga”, no és oposat a tenir en compte a la resta d’entitats, sindicats i partits polítics que comparteixen, amb diferents anàlisis i metodologies, la lluita antifeixista i l’antirracisme. Teixir l’antifeixisme a cada racó de les nostres ciutats requereix ambdues fórmules.

Una conferència amb refugiades, treballadores pakistaneses i bangladeshis, personal sanitari en vaga…

El dissabte 13 d’octubre començava la conferència. Va ser rica en veus diverses que oferien múltiples aprenentatges, van participar estudiants, artistes, migrants, refugiades, lgbtqi i treballadores en lluita, entre d’altres.

Van ser-hi presents la Comunitat Pakistanesa de Grècia i la Comunitat Bangladeshi. Entre d’altres coses, van denunciar un cas d’abús laboral de caire clarament racista contra un company, i com s’havia articulat una resposta amplia gràcies a la unitat de KEERFA i de la Comunitat Pakistanesa de Grècia.

D’altra banda, també van participar famílies refugiades del camp de Malakasas, que es troben en lluita contra la exclusió que comporta viure en un camp de refugiats, pel seu corresponent tancament i per la reubicació de totes les famílies en habitatges dignes inclosos dins les ciutats i vil·les. Van denunciar la mort de persones ofegades al Mar Egeu, cremades dins de camions o les dones apunyalades a la frontera d’Evros. Van fer palesa la barbàrie que s’executa a les fronteres de l’Europa fortalesa i la necessitat d’organitzar-nos i lluitar per no ser-ne còmplices.

També van participar diverses treballadores del sector públic. Treballadores d’hospitals públics, que actualment es troben immerses en un digne procés de jornades de lluita i vagues, van explicar com han incorporat les demandes antifeixistes i antirracistes en la seva lluita. Van parlar de com, formalment, han d’atendre a les persones migrades i refugiades als hospitals, però com, degut a l’exclusió que comporta viure a centenars de kilòmetres dels hospitals i no gaudir de transport ni mitjans econòmics, es queden excloses del sistema sanitari. També van fer palès com lluiten col·lectivament contra la deriva racista de sectors del personal sanitari.

D’altra banda, també hi van participar professores públiques. Van denunciar l’ús de mots com “il·legals” dins les escoles i la necessitat de teixir comunitats educatives lliures de valors feixistes i de racisme. Per últim, és important mencionar la participació d’advocats que estan portant la causa judicial contra l’organització neonazi Alba Daurada.

A nivell internacional van participar Brian Richardson (Stand Up To Racism), Volkhard Mosler (Aufstehen Gegen Rassismus), David Albricht (Plataforma per una politica humana d’asil, Àustria), Denis Godard (Marche de la solidarité, França) i jo mateixa, Marina Morante (Unitat Contra El Feixisme i El Racisme), exposant les diverses situacions nacionals i les lluites que s’estan teixint en cada territori.

I ara què? Construïm el 16 de març: Obrim fronteres, lluitem contra el racisme i esclafem els feixistes.

Més enllà dels debats fraternals, la productivitat de compartir experiències i d’elaborar un context comú europeu, tenint alhora presents les particularitats de cada territori, la conferència va servir per posar una nova meta als carrers, per traslladar els debats i ponències en línies de treball. Així doncs, podem dir que la materialització d’aquesta conferència ha de ser la construcció de la mobilització internacional del 16 de març. Una mobilització amb dos eixos claus: obrim fronteres (refugiades i migrants benvingudes per igual!) i esclafem l’ultradreta i el feixisme.

Aquesta mobilització ha de ser una meta i una eina alhora. Una meta en el sentit d’organitzar arreu d’Europa una veu comuna i unitària que denunciï les polítiques racistes, la vulneració sistemàtica dels drets més bàsics, la cessió als discursos feixistes i d’extrema dreta i la impunitat que els empara.

Cal visibilitzar que som moltes les qui denunciem l’Europa fortalesa i les qui diem que No passaran, malgrat es presentin a les eleccions i portin corbata.

D’altra banda, i no més important, la mobilització europea del 16 de març ha de ser una eina que ens permeti organitzar-nos entorn una tasca concreta, reagrupar-nos i portar el discurs antifeixista i antirracista a cada racó del territori. Cal que teixim xarxa, fem treball de base i portem les nostres demandes als instituts, universitats, centres de treball, casals, barris, viles i ateneus. Només així podem guanyar. No ho oblidem: nosaltres som més.

Així doncs, ara és tasca de tots i totes construir la mobilització: fem del món un lloc sense racisme i feixisme.