Baixar en PDF · Texto en castellano

Casa Pound és un grup italià d’extrema dreta que porta anys utilitzant activitats de lleure per fomentar el feixisme entre el jovent. Darrerament, han aparegut grups i locals que intenten copiar el seu model aquí. L’exemple més recent és el centre social nazi al barri barceloní del Clot-Camp de l’Arpa; també està Proyecto Impulso, establert a Castelló a finals de l’any passat.

Aquest full explica els orígens i naturalesa d’aquest autodenominat “feixisme del tercer mil·lenni”.

Antecedents

A finals dels 70, el Fronte della Gioventù (organització juvenil i nucli dur de l’històric partit feixista Movimento Sociale Italiano, MSI) va començar a organitzar campaments per captar joves. Es van abordar temes com l’ecologia, l’atur juvenil, el dret a l’habitatge. Gràcies al reclam de la música, l’esport i de les campanyes entorn a l’habitatge social i contra l’especulació bancària, el moviment va créixer i als 90 es van iniciar les primeres ocupacions feixistes de cases a Roma, les ocupazioni non conformi. En aquestes s’organitzaven activitats culturals i esportives.

Història més recent

• 2003. Desenes d’activistes ocupen l’edifici que pren el nom de Casa Pound. El seu líder és Gianluca Iannone, ex membre del Fronte della Gioventù. A la Casa es van acollir famílies sense sostre, fins i tot d’origen immigrant. Uns anys més tard, Casa Pound comença una campanya cada cop més hostil contra la immigració.
• 2005. Casa Pound participa a la llista electoral de La Destra, corrent feixista que forma part de la coalició electoral de Berlusconi.
• 2006. Casa Pound ingressa al Movimento Sociale-Fiamma Tricolore (MS-FT) un partit que reivindica obertament el feixisme de Mussolini, i especialment l’anomenada “República Social Italiana” de 1943-45, que col·labora activament en l’Holocaust. Iannone construeix un corrent intern, que inclou la seva pròpia organització estudiantil, Blocco Studentesco i intenta controlar llocs importants.
• 2008. Eleccions legislatives. Iannone és candidat a la llista conjunta de l’MS-FT i La Destra. Posteriorment s’expulsa Iannone de l’MS-FT, presumptament per les seves activitats faccionals. Iannone arrossega amb ell una part important de la joventut, especialment del Blocco Studentesco, i alguns grups locals de l’MS-FT. Casa Pound comença a estendre el seu model d’activisme per tot el país, amb força èxit, convertint-se així en Casa Pound Itàlia.
• 2011. Casa Pound aconsegueix set regidors a les eleccions municipals. Tot i que Casa Pound diu que és ‘anticapitalista’, molts dels seus candidats formen part de les llistes del multimilionari Berlusconi.

Malgrat la seva retòrica antisistema, Iannone no ha trencat amb el feixisme: de fet, es declara obertament feixista. Segons ell, el feixisme “va ser l’experiència més bella de la història d’Itàlia”. El nom de Casa Pound es va prendre del poeta nord-americà Ezra Pound, col•laborador de Mussolini i Hitler a la Itàlia feixista, on va realitzar discursos radiofònics antisemites.

Base ideològica

L’ideòleg és Gabriele Adinolfi, escriptor feixista col·laborador del dirigent nazi Roberto Fiore. Tots dos van ser condemnats per participar a la matança de Bolonya de 1980, encara que van fugir del país per evitar complir la condemna. Promouen el concepte de feixisme revolucionari, “ni capitalista, ni comunista”, en un llibre conjunt titulat Tercera posició (2000). Les arrels ideològiques de Adinolfi es remunten a Julius Evola (1898-1974), simpatitzant del feixisme de Mussolini, però més proper al nazisme i col·laborador actiu a les SS. Les idees de Evola són una barreja de feixisme, sublimació de la ‘raça ària’, esoterisme, homofòbia i obsessió pel sexe. Adinolfi s’inspira molt en Evola.

Adinolfi va jugar un paper clau en la creació de l’espai polític d’on va sorgir Casa Pound, organitzant una ‘Universitat d’Estiu’ on adoctrinava sobre les possibilitats de l’activitat social i cultural —allò que ell anomena ‘metapolítica’— per guanyar adeptes i construir el moviment feixista. Aquestes activitats havien de ser dirigides per un nucli reduït de persones.

Efectivament, a Casa Pound regeix el principi jeràrquic. Un grup reduït envia les seves directrius a una estructura de comandaments regionals, que són els que les apliquen a nivell local.

Casa Pound, avui

Casa Pound ofereix un extens ventall d’activitats esportives, escola de teatre, classes de música… gratuïtes o a preus assequibles, a més d’un club de motoristes.

Tot i que es declara en contra del racisme, al seu programa es manifesta contra la societat multiracial i a favor del bloqueig dels fluxos migratoris; de la repatriació dels ‘clandestins’ i que s’apliquin criteris racials (entre altres) a qualsevol immigració que s’admeti. Acusa la immigració de les males condicions laborals i de l’atur.

Casa Pound col·labora estretament amb grups que no amaguen el seu racisme. Un informe sobre una festa de Casa Pound descriu la participació de grups nacionalsocialistes, la presència de material antisemita, islamòfob i racista en general, salutacions nazis…

A 2011, Gianluca Casseri, simpatitzant de Casa Pound, va disparar a persones immigrades. Va matar a dues d’elles i en va ferir a moltes altres. Casa Pound va negar qualsevol relació amb Casseri, al·legant que no era militant. Malgrat això, Casseri apareix en un vídeo d’una manifestació de Casa Pound, portant la bandera del grup. Poc després de l’atemptat, un dirigent de Casa Pound va insistir en el rebuig del seu grup vers la immigració, defensant “la idea de la italianitat, aquesta unió espiritual i mística del nostre poble que va existir durant el feixisme”.

Casa Pound utilitza també el doble llenguatge respecte les dones. D’una banda, afirma defensar els drets de les dones i oposar-se al sexisme i de l’altra “garanteix el dret a la maternitat i a la vida”. Controla la campanya “Temps de ser mare”, que promou l’augment de la taxa de natalitat de les dones italianes.

La sublimació de la violència és un altre dels seus pilars ideològics. Exigeix l’amnistia per als responsables dels atemptats terroristes d’extrema dreta als anys 70 i 80.

Casa Pound ofereix una imatge alternativa (okupa-punki-rockera) que li permet guanyar-se el suport de joves desencantats. No obstant això, només és una aparença que amaga el seu contingut feixista.

Aquesta retòrica radical i anticapitalista no és nova entre l’extrema dreta. El nazisme tenia els seus ‘radicals’, les Tropes d’Assalt, que van servir per reclutar joves, principalment a l’atur, que es reunien als seus locals. En realitat aquests locals i les activitats d’oci estaven sufragats pels grans empresaris que finançaven els nazis. Quan Hitler va arribar al poder, va decapitar literalment les Tropes d’Assalt, a la Nit dels Ganivets Llargs, i va eliminar la seva retòrica anticapitalista.

És evident la similitud entre les Tropes d’Assalt i Casa Pound, la seva retòrica, el seu entorn i la seva manera d’actuar.

Hi ha una simbiosi entre la dreta institucional i la radical. La primera utilitza l’extremisme de Casa Pound per radicalitzar el debat polític i ampliar el seu electorat. Mentre que la segona guanya legitimitat i espai per actuar. El creixement de Casa Pound es deu, en part, a la seva relació amb la dreta parlamentària. Alguns dels regidors electes de Casa Pound formaven part de la coalició electoral de Berlusconi.

Des de bon començament amb el local original de 2003, Casa Pound ha crescut arribant a tenir, segons ells, 5.000 militants i més de cinquanta locals. A l’Estat espanyol, només estan començant. Evitem que arribin a més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bajar en PDF · Text en català

Casa Pound es un grupo italiano de extrema derecha que lleva años utilizando actividades de ocio para fomentar el fascismo entre la juventud. Últimamente, han aparecido en el Estado español grupos y locales que intentan copiar su modelo. El ejemplo más reciente es el centro social nazi en el barrio barcelonés del Clot; també está Proyecto Impulso, establecido en Castelló a finales del año pasado.

Esta hoja explica los orígenes y naturaleza de este autodenominado “fascismo del tercer milenio”.

Antecedentes

A finales de los 70, el Fronte della Gioventù (organización juvenil del histórico partido fascista Movimento Sociale Italiano, MSI) empezó a organizar campamentos para captar a jóvenes. Se abordaron temas como la ecología, el paro juvenil, el derecho a la vivienda. Gracias al señuelo de la música y el deporte, y a las campañas entorno a la vivienda social y contra la especulación bancaria, el movimiento creció y en los 90 se iniciaron las primeras ocupaciones fascistas de casas en Roma, las ocupazioni non conformi. En éstas se organizaban actividades culturales y deportivas.

Historia más reciente

• 2003. Decenas de activistas ocupan el edificio que toma el nombre de Casa Pound. Su líder es Gianluca Iannone, ex-miembro del Fronte della Gioventù. En la Casa se acogen a familias sin techo, incluso de origen inmigrante. Unos años más tarde, Casa Pound inicia una campaña cada vez más hostil contra la inmigración.
• 2005. Casa Pound participa en la lista electoral de La Destra, corriente fascista que forma parte de la coalición electoral de Berlusconi.
• 2006. Casa Pound ingresa en el Movimento Sociale-Fiamma Tricolore (MS-FT), un partido que reivindica abiertamente el fascismo de Mussolini, y especialmente la llamada “República Social Italiana” de 1943-45, que colabora activamente en el Holocausto. Iannone construye una corriente interna, que incluye a su propia organización estudiantil, Blocco Studentesco e intenta controlar puestos importantes.
• 2008. Elecciones legislativas. Iannone es candidato en la lista conjunta del MS-FT y La Destra. Posteriormente se expulsa a Iannone del MS-FT, presuntamente por sus actividades faccionales. Iannone arrastra consigo a una parte importante de la juventud, especialmente del Blocco Studentesco, y algunos grupos locales del MS-FT. Casa Pound empieza a extender su modelo de activismo por todo el país, con bastante éxito, convirtiéndose así en Casa Pound Italia.
• 2011. Casa Pound logra siete concejales en las elecciones municipales. Aunque Casa Pound dice que es ‘anticapitalista’, muchos de sus candidatos forman parte de las listas del multimillonario Berlusconi.

A pesar de su retórica antisistema, Iannone no ha roto con el fascismo: de hecho, se declara abiertamente fascista. Según él, el fascismo “fue la experiencia más bella de la historia de Italia”. El nombre de Casa Pound se tomó del poeta estadounidense Ezra Pound, colaborador de Mussolini y Hitler en la Italia fascista, en la que realizó discursos radiofónicos antisemitas.

Base ideológica

El ideólogo es Gabriele Adinolfi, escritor fascista colaborador del dirigente nazi Roberto Fiore, ambos fueron condenados por participar en la matanza de Bolonia de 1980, aunque huyeron del país para evitar cumplir la condena. Promueven el concepto de fascismo revolucionario, “ni capitalista, ni comunista”, en un libro conjunto titulado Tercera posición (2000). Las raíces ideológicas de Adinolfi se remontan a Julius Evola (1898-1974), simpatizante del fascismo de Mussolini, pero más cercano al nazismo y colaborador activo en las SS. Las ideas de Evola son una mezcla de fascismo, sublimación de la ‘raza aria’, esoterismo, homofobia y obsesión por el sexo. Adinolfi se inspira mucho en Evola.

Adinolfi jugó un papel clave en la creación del espacio político del que surgió Casa Pound, organizando una ‘Universidad de Verano’ donde adoctrinaba acerca de las posibilidades de utilizar la actividad social y cultural —lo que él llama ‘metapolítica’— para ganar adeptos y construir el movimiento fascista. Tales actividades debían ser dirigidas por un núcleo reducido de personas.

Efectivamente, en Casa Pound rige el principio jerárquico. Un grupo reducido envía sus directrices a una estructura de mandos regionales, que son los que las aplican a nivel local.

Casa Pound, hoy

Casa Pound ofrece un extenso abanico de actividades deportivas, escuela de teatro, clases de música… gratuitas o a precios asequibles, además de un club de motoristas.

Aunque se declara en contra del racismo, en su programa se manifiesta contra la sociedad multirracial y a favor del bloqueo de los flujos migratorios; de la repatriación de ‘clandestinos’ y de que se apliquen criterios raciales (entre otros) a cualquier inmigración que se admita. Acusa a la inmigración de las malas condiciones laborales y del paro.

Casa Pound colabora estrechamente con grupos que no esconden su ideología racista. Un informe sobre una fiesta de Casa Pound describe la participación de grupos nacionalsocialistas, la presencia de material antisemita, islamófobo y racista en general, saludos nazis…

En 2011, Gianluca Casseri, simpatizante de Casa Pound, disparó a personas inmigradas. Mató a dos de ellas e hirió a más gente. Casa Pound negó cualquier relación con Casseri, alegando que no era militante. A pesar de ello, Casseri aparece en un vídeo de una manifestación de Casa Pound llevando la bandera del grupo. Poco después del atentado, un dirigente de Casa Pound insistió en el rechazo de su grupo hacia la inmigración, defendiendo “la idea de la italianidad, esa unión espiritual y mística de nuestro pueblo que existió durante el fascismo”.

Casa Pound utiliza el mismo doble lenguaje respecto a las mujeres. Por un lado, afirma defender los derechos de las mujeres y oponerse al sexismo y por otro “garantiza el derecho a la maternidad y a la vida”. Controla la campaña “Tiempo de ser madre”, que promueve el aumento de la tasa de natalidad de las mujeres italianas.

La sublimación de la violencia es otro de sus pilares ideológicos. Exige la amnistía para los responsables de los atentados terroristas de extrema derecha en los años 70 y 80.

Casa Pound ofrece una imagen alternativa (okupa-punki-rockera) que le permite ganarse el apoyo de jóvenes desencantados. Sin embargo, sólo es una apariencia que esconde su contenido fascista.

Esta retórica radical y anticapitalista no es nueva entre la extrema derecha. El nazismo tenía sus ‘radicales’, las Tropas de Asalto, que sirvieron para reclutar a jóvenes, principalmente en paro, que se reunían en sus locales. En realidad, estos locales y las actividades de ocio estaban sufragados por los grandes empresarios que financiaban a los nazis. Cuando Hitler llegó al poder, literalmente decapitó a las Tropas de Asalto, en la Noche de los Cuchillos Largos, y eliminó su retórica anticapitalista.

Queda patente la similitud entre las Tropas de Asalto y Casa Pound, su retórica, su entorno y su manera de actuar.

Hay una simbiosis entre la derecha institucional y la radical. La primera usa el extremismo de Casa Pound para radicalizar el debate político y ampliar su electorado. Mientras que la segunda gana legitimidad y espacio para actuar. El crecimiento de Casa Pound se debe, en parte, a su relación con la derecha parlamentaria. Algunos de los concejales electos de Casa Pound formaban parte de la coalición electoral de Berlusconi.

Desde sus inicios con el local original de 2003, Casa Pound ha crecido llegando a tener, según ellos, 5.000 militantes y más de cincuenta locales. En el Estado español, están en sus inicios. Evitemos que lleguen a más.