Totes les entrades de UCFR

Iniciativa per impulsar un moviment ampli i unitari contra el feixisme.

Campanya del col·lectiu “A Reus, primer les persones. Unitat contra el feixisme i el racisme”

El col·lectiu “A Reus, primer les persones. Unitat contra el feixisme i el racisme” fa campanya per tal d’evitar que opcions polítiques de caràcter feixista, racista i xenòfob entrin a l’Ajuntament de Reus
* Comunicat
* Jornada contra el racisme i la xenofòbia el 15-16 d’abril a Reus
* Altres actes previstos

No volem feixistes als Ajuntaments

Davant el seu aterratge a la ciutat de Reus i la presentació de candidatura a les eleccions municipals del 22 de maig del partit de caire xenòfob, racista i ultradretà Plataforma per Catalunya (PxC), que centra els seus missatges en la lluita contra les persones immigrants i, dins d’aquestes, especialment contra les provinents de països de religió musulmana.

Davant el fet que l’extrema dreta espanyola i europea està centrant-se actualment en els missatges contra la immigració i, de forma especial, contra l’islam, ja que veuen que això els dona vots i els obre les portes per entrar a ajuntaments i parlaments, i deixen de banda, de moment, per qüestions d’estratègia, altres temes, però amb la intenció de reprendre’ls quan ocupin espais de poder.

Davant el fet que altres partits polítics, de forma especial el PP, però també sectors d’altres formacions polítiques, estan adoptant plantejaments cada dia més propers a l’extrema dreta en matèria d’immigració, utilitzant els immigrants com a bocs expiatoris de la crisi i fent al joc a partits com PxC, que així veu com els seus missatges van sent legitimats i assumits per altres forces polítiques.

Un grup de persones de la ciutat estem treballant des del passat novembre sota la denominació “A Reus, primer les persones. Unitat contra el feixisme i el racisme”, col·lectiu vinculat a la plataforma que funciona a nivell de Catalunya amb la denominació de “Unitat contra el feixisme i el racisme” ( www.unitatcontraelfeixisme.org ), que compta amb grups locals a diverses ciutats catalanes i l’adhesió de nombroses entitats i organitzacions de tota Catalunya.

Contra l’ús demagògic i populista de la immigració davant les pròximes eleccions municipals

D’un temps a ara estem assistint a Europa a una reculada en la protecció de drets fonamentals de les persones que estan en una situació d’especial vulnerabilitat. Atacar i utilitzar al feble o al diferent com boc expiatori al que assenyalar com responsable de la crisi i dels riscos i inseguretats que genera la societat globalitzada del neoliberalisme, no fa sinó alimentar de manera cada vegada més indisimulada un discurs de l’odi.

En el cas de la població immigrant, aquest discurs de l’odi es manifesta en forma de discriminació, xenofòbia i racisme. El discurs xenòfob és cada vegada més agressiu, i l’ascens de partits polítics clarament xenòfobs en països com Holanda, Hongria, Bèlgica o Suïssa, hauria d’obrir un debat sobre la “qualitat” democràtica d’Europa.

Culpabilitzar a la immigració de tots els problemes i no combatre la desigualtat social és la pitjor manera de sostenir una democràcia feble, i la situació més còmoda per als responsables d’aquesta greu crisi econòmica. Més encara, comptem amb nombrosos exemples en el nostre entorn de com s’han aprofitat prejudicis com que la immigració és una amenaça per a l’Estat del Benestar per a justificar retallades de drets i llibertats que ens afecten al conjunt de la ciutadania.

En un context d’escassesa de recursos, fomentar el temor de la població al diferent pot tenir rèdits electorals, però també conseqüències incalculables. I aquí ens anem a trobar amb un dels problemes que el discurs populista i xenòfob està incubant. Les lleis (encara que siguin d’estrangeria) han de transmetre a les pròximes generacions que existeixen unes fronteres ètiques i de dignitat humana que no poden traspassar-se. Si algú es creu que té algun permís especial per a traspassar aquest límit, que després no es lamenti quan descobreixi que la paciència també és limitada. Sabem com comença el discurs de la por però no com acaba. Recordem si no els disturbis de les barriades franceses, protagonitzats per filles i fills d’immigrants, farts de seguir discriminats i estigmatitzats.

És el moment d’aixecar entre totes i tots un dic ètic que pari aquesta onada d’odi. La regressió en matèria de drets humans i de garanties jurídiques ens està conduint a un punt de no tornada en el qual la irracionalitat ens esquitxarà, siguem d’aquí o d’allà.

Per tot això, exigim a tots els partits polítics i agrupacions electorals que vagin a presentar-se a les pròximes eleccions municipals que facin un exercici de responsabilitat i que no facin demagògia ni populisme amb la immigració. Advoquem per una societat integradora on, per sobre del lloc de procedència, la religió o la cultura, se’ns reconegui com veïnes i veïns iguals en drets; amb diverses inquietuds i sensibilitats, però afectades al cap i a la fi pels mateixos problemes municipals.

No hem de deixar que els feixistes entrin a l’Ajuntament, per això fem una crida a la població de Reus a prendre consciència de la gravetat del tema, a no deixar-se enganyar per la demagògia i les mentides d’aquells que fomenten l’odi i la discriminació com a estratègia electoral per arribar al poder.

>>> L’inici de la campanya serà la:

Jornada contra el racisme i la xenofòbia
Reus, 15-16 d’abril

Divendres 15 d’abril, Racó de La Palma

23:00 h. Concert amb els Llunàtics i Yacine & the Oriental Groove
Bo d’ajut 2 €
Els Llunàtics, el grup nascut al Priorat a la dècada dels 90, amb el seu rock aferrat a la terra i al so de la gralla, tornaran a tocar per primer cop en públic després del concert de Festa Major de Marçà de l’agost passat.. Aleshores, feia vuit anys que no tocàven des del seu comiat dels escenaris al Figarock.

Yacine & the Oriental Groove és la banda barcelonina d’àrab-rock-fusió formada per Yacine Belahcene, ex cantant de Cheb Balowski i del grup Nour, que juntament amb músics provinents de bandes com Color Humano, 08001 o l’Orquestra Àrab, interpreten cançons que formen part de la trajectòria del cantant i temes clàssics magrebins i orientals, una nova sorprenent barreja entre innovació i tradició, més enllà de la buida recerca de l’exòtic. Presenten el seu primer disc, “Parabòlic”, cançons que parlen d’immigració, de mescla de cultures i de la desconfiança a allò desconegut. Temes viscuts en primera persona ja que l’autor és d’origen algerià i català.

Dissabte 16 d’abril, a La Palma

A partir de les 12:00 h. del migdia, sessió de vermut amenitzada pels Game Over Selectors (reggae des del Carme). Taula amb material informatiu i ludoteca per a la canalla.

A les 14:00 h. dinar popular, preu 5€ (100 places).

A les 17:00 h. assemblea – debat obert, per analitzar la situació de Reus i informar de la campanya que portem a terme.

A les 18:30 h. inici del cercavila per la convivència que recorrerà el centre de la ciutat, amb la participació de diversos elements festius.

Altres activitats previstes són:
una xerrada a càrrec de l’economista i activista social Arcadi Oliveres el 28 d’abril sobre “Immigració i crisi econòmica, una xerrada a càrrec de SOS Racisme el 5 de maig presentant la campanya “No volem feixistes als Ajuntaments”, dos tallers de SOS Racisme amb el lema “Trenquem els tòpics per la convivència” el 3 de maig al barri Sant Josep Obrer i el 15 de maig a Mas Iglésies, i altres activitats de les que ja anirem informant.

El 22 de maig, no votem feixisme, no votem PxC.

A Reus primer les persones
www.facebook.com/home.php?sk=group_208801769145805
Unitat contra el feixisme i el racisme
www.unitatcontraelfeixisme.org/

Manifestació i acte públic – 30 d’abril

Activitats centrals

dissabte 30 d’abril · Dia contra el feixisme i la xenofòbia

12h: Manifestació

Av. Josep Tarradellas, L’Hospitalet
Renfe L’Hospitalet / Metro Rambla Just Oliveras L1.

18h: Acte central amb música

Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190.
Metro Fontana L1/FGC Gràcia

Intervindran:

Rosa Cañadell, portaveu, USTEC
Alfredo Cedeño, President, Federació d’Entitats Equatorianes a Catalunya
Alba Cuevas, Directora, SOS Racisme
Membre de Ca la Dona
Esteban Ibarra, President, Movimiento contra la intolerancia
Cristóbal Laso Silva, Vice President Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya
Atta Nimako II (John), Casa dels Treballadors Immigrants
Eugeni Rodríguez, Front d’Alliberament Gai de Catalunya
Neus Salvat, membre de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec

Al final dels parlaments, hi haurà música

Cartell
Octavetes DIN A5

dijous 5 de maig, 20h, concentracions coordinades als municipis

Es proposa que els grups locals organitzin concentracions davant de l’ajuntament, just abans de l’inici de la campanya, als municipis on es presenten candidatures feixistes o xenòfobes.

Santa Coloma de Gramenet

Dijous 5 de maig, 19.30h. Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet.
Convoca la Comissió Antifeixista 27 de Gener-UCFR Gramenet

L’Hospitalet

Dijous 5 de maig, 20h, Plaça de l’Ajuntament de L’Hospitalet

Vilanova i la Geltrú

Dijous 5 de maig, 19h, concentració-cordó davant de l’Ajuntament de Vilanova, seguida per l’assemblea d’UCGR El Garraf.

Santa Perpètua

Dissabte 14 de maig, 20h, concentració a la porta de l’ajuntament.

Actes locals

Salt

Taula rodona: Fem un Salt amb drets per tothom
divendres 29 d’abril, 19,30h, davant de la Coma Cros de Salt
Joan Manuel Cabezas (doctor en antropologia social i cultural)
Hibai Arbide (advocat expert en estrangeria)
Francesc Tubau (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme)
Organitza: Mesa Cívica – Salt Antiracista
http://saltantiracista.wordpress.com

L’Hospitalet

Divendres 6 de maig: propera assemblea/reunió UCFR-L’H. Tindrà lloc al local de WASLALA: c. Pins, 39 baixos, al costat de parada metro La Florida L1
Dissabte 7 de maig: estarem al mercat d’intercanvi a plaça espanyola de la Torrassa. Tindrem taules per difondre informació de les nostres entitats culturals socials, d’UCFR, activitats lúdiques varies
Més informació: ucfrlhospitalet@gmail.com

El Garraf

dissabte, 7 de maig, Ribes, Festa antiracista. Més informació ger.entitat@gmail.com
Més informació sobre UCFR Garraf: garraf@unitatcontraelfeixisme.org

Reus

Dimarts 3 de maig, 15:30h
Lloc: Fundació Pont i Gol. Barri Sant Josep Obrer de Reus
Taller de SOS Racisme: Trenquem tòpics per la convivència.
L’objectiu del taller és convidar a la reflexió, intercanviar opinions i resoldre dubtes que es puguin tenir així com plantejar-se idees preconcebudes sobre el tema donant un punt de vista diferent al que rebem diàriament dels mitjans de comunicació de masses.
Organitza: A Reus primer les persones.
Col·labora: SOS Racisme de Catalunya i Pla Comunitari del Barri Sant Josep Obrer de Reus.

Dijous 5 de maig, 20h.
Lloc: Casal de les Dones de Reus (Plaça Patacada 9)
Xerrada SOS Racisme: L’estat del racisme a Catalunya.
L’informe sobre l’estat del racisme a Catalunya de SOS Racisme vol ser una radiografia sobre l’evolució, els espais i les tipologies del racisme a la societat catalana. Aquest informe independent es nodreix de fonts pròpies de l’associació així com del treball en xarxa amb altres associacions, de la premsa i de fonts governamentals. Com a fonts pròpies es fa constar el treball realitzat pel Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD), així com la tasca i accions realitzades pel conjunt de l’entitat ja sigui a partir de grups de treball, campanyes i comunicats, entre altres.
Organitza: A Reus primer les persones.
Col·labora: SOS Racisme de Catalunya i Regidoria de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Reus

Diumenge 15 de maig, a partir de les 10:00 h i al llarg de tot el matí, SOS Racisme estarà a la plaça del Mas Iglesias de Reus presentant la Campanya “Cap regidor feixista als Ajuntaments”.
Taller de SOS Racisme: Trenquem tòpics per la convivència.
Hora del taller: 11:30 h.
L’objectiu del taller és convidar a la reflexió, intercanviar opinions i resoldre dubtes que es puguin tenir, així com replantejar-se idees preconcebudes sobre el tema. Està dins el programa d’actes del Mercat de les Puces organitzat per l’Associació de Veïns de Mas Iglesias.
Organitza: A Reus primer les persones.
Col·labora: SOS Racisme de Catalunya i AA.VV. del Barri Mas Iglesias de Reus.

A Reus primer les persones. Més informació: a.reus.primer.les.persones@gmail.com
www.facebook.com/home.php?sk=group_208801769145805

Granollers

Més informació: granollers@unitatcontraelfeixisme.org · Tel. 93 860 0789

Ripoll

Es preparen diverses activitats davant la candidatura de PxC. Més informació: ripolles@unitatcontraelfeixisme.org

Ciutat Vella

Es preparen diverses activitats.
Més informació:
unitat.contra.el.feixisme.raval@gmail.com
http://ucfrciutatvella.blogspot.com/
http:// www.facebook.com/ucfrciutatvella

Santa Perpètua

Es preparen diverses activitats.
Més informació:
ucfrsantaperpetua@gmail.com
UCFR Santa Perpètua a Facebook

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Activitats d’UCFR

Activitats locals

Ciutat Vella

Assemblea d’UCFR de Ciutat Vella.
Dilluns 28 de març, 20h, Centre Cívic de Drassanes, C/ Nou de la Rambla

Acte públic, divendres, 1 d’abril. Detalls per concretar.
Més informació: unitat.contra.el.feixisme.raval@gmail.com · http://ucfrciutatvella.blogspot.com
http://www.facebook.com/ucfrciutatvella

L’Hospitalet de Llobregat

Assemblea d’UCFR de l’Hospitalet de Llobregat.
Dijous, 24 de març, 19h, C/ Llobregat 62.
Més informació: ucfrlhospitalet@gmail.com
http://www.facebook.com/event.php?eid=101147666636256

Sabadell

Assemblea d’Unitat contra el feixisme i el racisme – Sabadell
Dijous 24 de març, 19h, l’Ateneu Mika Etxebere, c/ comte de Reus núm. 4 (al costat estació Renfe centre) Sabadell
Més informació: sabadell@unitatcontraelfeixisme.org

Santa Perpètua

Assemblea d’UCFR de Santa Perpètua
Dijous 31 de març, 20.00h, al Centre Cívic Can Folguera: reunió per coordinar activitats al carrer i els actes oberts als Centres cívics
Dissabte dia 2 d’abril, 11h, sortirem a repartir octavetes a la Plaça de la Font.
Més informació: ucfrsantaperpetua@gmail.com

Activitats centrals

Assemblea UCFR

Dimarts, 29 de març, 19.30h. Sodepau, Passatge del Crèdit 7, pral., Barcelona.

UCFR: Calendari d’activitats

Activitats locals

09/03 – Ciutat Vella

Assemblea d’UCFR de Ciutat Vella.

Dimecres 9 de març, 20h, Centre Cívic de Drassanes, C/ Nou de la Rambla

Més informació: unitat.contra.el.feixisme.raval@gmail.com

10/03 i 12/03 – Santa Perpètua

Assemblea associativa d’UCFR de Santa Perpètua.

Dijous 10 de març, 19.45h, Centre Cívic Can Folguera

També, dissabte 12 de març, 10h, sortida al carrer a Santa Perpètua, per repartir octavetes.

Més informació: ucfrsantaperpetua@gmail.com

11/03 – Sabadell

Presentació d’UCFR de Sabadell i del llibre “No pasarán… aunque lleven trajes”.

Divendres, 11 de març, 20h, Espai Àgora, Centre Cívic Sant Oleguer, C/ Sol i Padris 93, Sabadell

Intervindran: Martí Marín, Professor Història Contemporània de la UAB; Txell Bru, activista d’UCFR de Sabadell; David Karvala, coordinador del llibre que es presenta.

17/03 – Cerdanyola

Reunió oberta de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a Cerdanyola

dijous 17 de març, 19h. Ateneu de Cerdanyola (c/ de la Indústria 38, Cerdanyola del Vallès)

Activitats centrals

15/03 – Assemblea ordinària, Barcelona

Dimarts, 15 de març, 19.30h. Sodepau, Passatge del Crèdit 7, pral., Barcelona.
Assemblea d’UCFR: entre els temes per tractar, preparar els actes del 19/03.

19/03, matí – Assemblea oberta, Barcelona

Assemblea oberta: No deixem entrar feixistes o xenòfobs als ajuntaments

Dissabte, 19 de març, 11h

Espai Jove La Fontana, C/ Gran de Gràcia, 190-192, Barcelona

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) convoca aquesta assemblea per a totes les persones i entitats, d’arreu del territori, que vulguin col·laborar en l’esforç d’aturar el feixisme i la xenofòbia, especialment de cara a les properes eleccions municipals. Més informació

19/03, tarda – Gran acte antiracista, Barcelona

Diguem Prou: gran acte antiracista organitzat per SOS Racisme

De 16.30h a 22h, dissabte 19 de març.

Passeig Lluís Companys, Arc de Triomf, Barcelona

Més informació: http://diguemprou.org/

Acte a Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=188954664477328

Desmuntem els tòpics racistes

Argumentari i dades contra els tòpics esgrimits per la xenofòbia

Nova versió PDF per baixar i imprimir

Versión en castellano

Tòpic: Els immigrants ens treuen els ajuts.

L’arribada d’immigració ha posat en evidència les carències de l’estat del benestar, però no n’ha estat la causa. La causa real és la manca d’inversió en despesa pública.

  • Els immigrants també són contribuents de l’estat: el 12,2% del total d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya són immigrants. A l’Estat espanyol aquest percentatge és del 10,6%. Aquesta xifra seria més elevada si es regularitzés la situació dels treballadors de l’economia submergida.
  • Els immigrants no són una càrrega ja que aporten més del que reben: l’any 2007 les seves aportacions a la Seguretat Social representaven el 6,6% del total. Les despeses que van originar van representar el 5,4% del total. (Font: Oficina Econòmica del President del govern, 2007). L’any 2008, la diferència entre les aportacions a la Seguretat Social i les despeses originades per la població immigrada, van suposar un benefici a l’Estat espanyol de 5.000 milions d’euros (Font: Joan Oliver, catedràtic UAB)
  • La població immigrada és majoritàriament jove (entre 20 i 40 anys), en edat de treballar, que contribueix a l’estat, en forma d’impostos i consum (per tant, IVA)…, més del que en rep.
  • L’any 2006, només 9.237 persones dels 250.000 residents estrangers a Barcelona van ser usuaris dels serveis socials
  • A Barcelona, a causa dels requisits que s’exigeixen, només el 6% dels habitatges protegits són adjudicats a població estrangera (que representa el 17,6% de la població de la ciutat)
  • No hi ha cap prestació específica assignada a estrangers. S’accedeix als ajuts segons les condicions com a persona i existeixen unes condicions específiques d’accés com, per exemple, disposar de permís de residència; per això, els sense papers només poden accedir als ajuts d’emergència. A més, cal complir una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi o trobar-se en condicions de vida greus.

Cal remarcar que moltes de les persones immigrades desconeixen els mecanismes i circuits establerts i no acudeixen als centres de serveis socials per manca d’informació.

I que les condicions econòmiques i socials d’alguns immigrants són tan pèssimes que requereixen d’ajuda social.

  • La gran despesa en serveis socials s’aplica en les prestacions on els immigrants estan menys representats, com les vinculades a la Llei de dependència i a la gent gran.
  • Cal tenir en compte que es tracta de població jove i amb pocs problemes de salut.

Segons el Departament de Salut de la Generalitat, l’any 2006, el total de la despesa sanitària de la població estrangera representava el 4,3% del pressupost total, mentre que la població estrangera era quasi el 13% del total dels habitants de Catalunya.

A Catalunya, els immigrants van al metge la meitat que els autòctons i el consum farmacèutic dels pacients de nacionalitat espanyola és un 41% més elevat que els dels estrangers. El cost de l’atenció a urgències dels pacients estrangers és entre el 10 i 17% menor que el de l’atenció a pacients espanyols.

A l’Hospital de Sant Pau l’assistència a urgències de la població estrangera és exactament el 14,2% del total de pacients, que correspon al percentatge de població estrangera que viu a l’àrea d’influència de l’hospital.

S’ha creat la sensació que hem de competir pels recursos socials. Cal enfortir l’estat del benestar, que actualment és del tot insuficient per cobrir les necessitats del conjunt de la població.

En referència a això, presentem dades extretes de dos articles de Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la UPF:

[…] Existeix una interpretació de la crisi econòmica espanyola (molt estesa en els establishments financers, polítics i mediàtics de la UE i de l’Estat espanyol) que atribueix la crisi a l’excessiva despesa pública, que inclou la despesa pública social.

Les dades no abonen aquesta interpretació. Segons les darreres dades de la UE-15 (el grup de països amb nivell de riquesa més similar al nostre), l’Estat espanyol té la despesa pública social per habitant més baixa de la UE-15. En realitat, Espanya gasta en el seu estat del benestar molt menys del que li correspon pel seu nivell de riquesa. El PIB per càpita és ja el 93% del promig de la UE-15, però la seva despesa pública social per càpita és només el 74% del promig de la UE-15.

L’endeutament públic a l’Estat espanyol va baixar durant el període 2000-2007 des del 59,3% del PIB al 36,2% del PIB. El dèficit de l’estat també va baixar i es va arribar a superàvit els anys 2005, 2006 i 2007. Per tant, l’argument que la crisi (que va començar el 2007) la va generar l’excessiva despesa pública, inclosa la social, o l’exuberant deute públic, no té cap validesa.

A nivell europeu, la protecció social en el promig de la UE-15 s’ha anat deteriorant. Això respon al desenvolupament de les polítiques neoliberals promogudes pel Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu i que consisteixen en la desregulació dels mercats laborals, la reducció de la protecció social, les privatitzacions dels serveis de l’estat del benestar, la reducció dels beneficis laborals i socials, etc.[…]

Per completar informació, vegeu “Motius per a la vaga general” a www.vnavarro.org i “L’error de l’austeritat” a Público de 12-8-2010

Tòpic: Els immigrants són uns delinqüents
  • No hi ha correlació entre immigrants i delinqüència: L’any 2006 es va doblar la població immigrada respecte l’any 2002, però la taxa de criminalitat del 2002 va ser 1,5 punts superior a la del 2006. (Font: Secretari d’Estat de Seguretat)
  • La majoria de detencions d’emigrants es deuen a la seva situació administrativa irregular, situació que no és pas sinònim de criminalitat.
  • La gran majoria de condemnats són de nacionalitat espanyola
  • El percentatge d’empresonats estrangers augmenta a causa que els immigrants pateixen amb més rigor la cadena del sistema penal: en proporció, la polícia els deté més, el jutjat no els concedeix la llibertat provisional en espera del judici, sinó que dicta la presó preventiva i el compliment de les penes és més dur perquè no poden pagar la responsabilitat civil del delicte. (Font: Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la UB)

Condemnats a l’Estat espanyol: (dades 2008)

-De nacionalitat espanyola 70,1%

-Estrangers 29,1%

Empresonats a Catalunya: (dades 2008)

-De nacionalitat espanyola 60%

-Estrangers 40%

  • Els immigrants no són una població marginal: la inversió de diners i esforç que demana emigrar als països del Nord, implica una selecció en el país d’origen: emigren els que estan més ben preparats per accedir a oportunitats al país de destinació. Els que emigren per motius econòmics no són sempre ni principalment els més pobres del seu país d’origen.
Tòpic: Els immigrants ens treuen la feina
  • Els immigrants no desplacen els autòctons dels seus llocs de treball

Estadísticament, les persones immigrades tenen més formació que les autòctones, però fan feines menys qualificades. El 42,9% dels immigrants que arriben a Catalunya són treballadors qualificats que ocupen llocs de treball per sota de la seva formació acadèmica i professional.

  • Les tasques que realitzen són essencials per al desenvolupament del país.
  • Sense les seves aportacions al món del treball, al consum i a l’economia en general, no hagués estat possible el desenvolupament econòmic català dels darrers anys. (Font: CTESC 2007)
  • La població immigrada té pitjors condicions de feina, amb els llocs de feina més perillosos, precaris i penosos, pateix horaris abusius i rep salaris més baixos. Això només beneficia els empresaris i perjudica tota la classe treballadora perquè rebaixa les millores laborals assolides. A més, des del món empresarial s’assenyala la població immigrada com a culpable i part sobrera de la societat, amb l’objectiu de fomentar la xenofòbia i la discrimació. La classe treballadora, per tant, no pot seguir aquest joc i veure’s dividida en funció del país d’origen, sinó que d’una forma unitària ha de lluitar per millores les condicions laborals de tots els que la componen.
  • La concentració dels treballadors immigrants en els sectors menys especialitzats ha facilitat el desplaçament dels treballadors autòctons cap a categories més altes. El 35% dels treballadors immigrants són peons.
  • Dintre del conjunt de la classe treballadora, la població immigrada és la més vulnerable a l’evolució del mercat laboral. L’any 2009 el total d’ocupats ha patit un descens del 7,3% en un any, que es tradueix en un 6,9% per als espanyols i un 9,3% per als estrangers.

Segons el nombre d’aturats registrats a les OTG de Barcelona, en el període 2006-2010 s’ha produït un increment de l’atur del 71,5% entre els nacionals i del 236,5% entre les persones estrangeres.

Durant l’any 2009, el 19,6% dels estrangers demandants de feina han tornat al seu país d’origen. S’assenyala la crisi econòmica com la causa principal d’aquesta marxa.

  • El 50,8% dels treballadors immigrants ho són de forma irregular.
  • Els estrangers, per tal de renovar els permisos de treball, han de presentar els certificats d’estar al dia de les cotitzacions a la Seguretat Social i dels pagaments a Hisenda.
Tòpic: Els immigrants no es volen integrar
  • La llei d’estrangeria dificulta a la població nouvinguda l’accés a una situació regular i per tant, a una feina, a l’habitatge, elements bàsics per poder-se integrar en una societat.
  • S’impedeix el vot als immigrants. A Catalunya hi ha més d’un milió de persones que no participen amb el seu vot en l’elecció d’aquells que legislen les lleis que han de complir i que fixen els impostos que han de pagar. Aíxò obstaculitza l’interès d’aquestes persones per integrar-se.
  • Segons dades de gener de l’any 2010, el 28,2% dels matrimonis a Barcelona van ser mixtos (estranger/a amb nacional), una xifra superior a la dels matrimonis formats per dos cònjuges estrangers, que és del 9%.
  • L’increment del nombre d’immigrants als cursos de català del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) demostra l’interès creixent per al català.
Curs Total inscrits Percentatge estrangers inscrits Percentatge llatinoamericans (respecte als estrangers inscrits)
2000-2001 41.950 16,46% 45%
2001-2002 46.650 22,31% 58%
2002-2003 53.770 34,02% 66%
2003-2004 64.350 40,85% 49%
2006-2007 ——- 81,6% 56%

(Font: Memòries del CPNL)

  • Les enquestes entre 2005 i 2007 indiquen que augmenten els casos d’estrangers que es relacionen igual amb gent d’aquí que del seu país d’origen o fins i tot més amb gent d’aquí que del país d’origen, mentre que disminueix el nombre d’estrangers que es relacionen principalment amb gent del seu país d’origen
Tòpic: Els immigrants ens envaeixen
  • Catalunya ha estat de fa milers d’anys un país d’afluència de pobles i cultures diferents. Aquesta realitat és la que ha configurat el nostre país tal com és. La immigració no representa una amenaça, és un fet recurrent en la història del nostre país.
  • El ritme d’arribada de població immigrada s’ha accelerat aquests darrers anys, seguint el ritme de la globalització, ja que les raons són essencialment econòmiques i polítiques. El 20% de la població mundial acapara el 86% de les riqueses del món. (Font: ONU 2005 The inequality predicament). Si els capitals es concentren en una banda del món, és perfectament natural que les persones segueixin aquests capitals. No obstant això, la població migrant només representa el 2,94% de la població mundial.
  • L’any 2006 els immigrants representaven el 8,74% de la població espanyola. Quan l’Estat espanyol era país emigrant (fins a 1970), el percentatge de la població espanyola que emigrava, estava entre el 10 i el 12%. Avui encara hi ha 1.500.000 emigrants espanyols a l’estranger, sobretot a Amèrica Llatina i Europa.
  • És important que es mantingui el ritme de naixements perquè serem una de les poblacions més envellides d’Europa. Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050, els majors de 65 anys seran 16,3 milions, el 33,25% de la població. De fet, la immigració ajuda a rejovenir la població local. Així, la meitat de la població estrangera a Barcelona pertany al grup de 25 a 39 anys, amb una mitjana d’edat de 31,9 anys. Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys, quan, en el conjunt de la ciutat, la població de més de 65 anys és el 21% del total de residents.
  • L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment. El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009
  • La percepció de la quantitat de població immigrada augmenta com més pobre és el país d’origen. Els anglesos i alemanys pertanyen a dues de les cinc nacionalitats més nombroses a l’Estat espanyol, però erròniament existeix la percepció que comunitats menors els superen en nombre, per exemple argelins i bolivians.
  • Els mitjans de comunicació i el discurs polític fomenten aquest error de percepció. Moltes vegades, la informació ens arriba distorsionada. Un exemple, el suposat allau d’immigrants que arriben en pateres.

Arribada d’immigrants

Arribada per avió Arribada per carretera Arribada per mar
80% 15% 5%

(Font: Informes policials 2006)

Tòpic: Els immigrants baixen el nivell de les escoles
  • El nivell educatiu de la població immigrada no difereix gaire del de la població autòctona. No obstant això, en termes generals, ocupen llocs de treball inferiors als que correspondrien a la seva formació

Nivell educatiu de la població espanyola i estrangera

Nivell educatiu Espanyols Estrangers UE Estrangers resta del món
Analfabets 2,1% 0,3% 2,7%
Enseny. primari 31,4% 12,8% 25,1%
Enseny. secundari 44% 48,6% 54,2%
Enseny. superior 22,5% 38,3% 18%
Total 100% 100% 100%

(Font: Enquesta de població activa INE 2006)

  • No tots els alumnes estrangers desconeixen la llengua vehicular, ni s’incorporen en el mateix curs al centre d’acollida, ni han tingut el mateix tipus d’escolarització prèvia.
  • S’està incorporant, majoritàriament, l’alumnat estranger en els centres públics i això accentua la divisió entre l’alumnat autòcton i estranger. Cal promoure la diversificació de l’alumnat immigrant entre els centres d’una mateixa zona, tant públics com privats.
  • La manca d’inversió en despesa pública també afecta els recursos destinats a ensenyament. En els darrers cinc anys, anys d’increment d’alumnes estrangers, lluny d’augmentar la inversió en recursos educatius, la despesa s’ha congelat i queda molt per sota de la dels països europeus. Cal dotar el sistema educatiu dels recursos necessaris.

Percentatge de la despesa en educació respecte el PIB

2000 2002 2004 2005
Catalunya 3,2% 3,2% 3,3% 3,2%
Estat espanyol 4,28% 4,25% 4,25% 4,23%
Mitjana UE 4,71% 5,08% 5,1% 5,06%
Tòpic: Tenen actituds incíviques. Fan mal ús de l’espai públic
  • A Barcelona, durant l’any 2008, només el 9,7% de les sancions (de circulació, ordenances municipals, de convivència, neteja i salut) van ser imposades a persones d’origen estranger.

Assemblea oberta, 19-Mç, 11h: No deixem entrar feixistes o xenòfobs als ajuntaments

Assemblea oberta: No deixem entrar feixistes o xenòfobs als ajuntaments

Dissabte, 19 de març, 11h

Espai Jove La Fontana

C/ Gran de Gràcia, 190-192.

Barcelona

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) convoca aquesta assemblea per a totes les persones i entitats, d’arreu del territori, que vulguin col·laborar en l’esforç d’aturar el feixisme i la xenofòbia, especialment de cara a les properes eleccions municipals.

A les últimes eleccions autonòmiques, més de 75 mil persones van votar per Plataforma per Catalunya, una organització dirigida per un home que diu que “porta l’àguila al cor”, un home que col·labora amb dirigents nazis europeus, hereus dels responsables de l’Holocaust i l’extermini. També va ser preocupant la pujada en més de 1,6 punts del PP, després de la seva campanya obertament racista.

De mantenir la dinàmica actual, les eleccions municipals del 22 de maig instal·laran regidors feixistes i xenòfobs a ajuntaments arreu del país. No volem pensar quin efecte nociu això tindria per a la vida democràtica de Catalunya.

Aquest país ja va patir quatre dècades de franquisme. La majoria de la població de Catalunya no vol que els feixistes tornin a prendre el poder a cap municipi, per molt que menteixin i es disfressin de demòcrates.

Podem aturar-los, però només si actuem de forma unitària i amb urgència, per destapar la naturalesa real dels que promouen l’odi racista per guanyar vots.

UCFR compta ja amb les adhesions d’unes 150 entitats, així com de centenars de persones a títol individual, i s’han anat creant grups locals d’UCFR que treballen a diversos municipis i comarques arreu de Catalunya, però fa falta la participació de molta més gent.

Per això us cridem a aquesta assemblea.

Unitat contra el feixisme i el racisme

http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr

Noteu: el mateix dissabte, 19 de març, a la tarda, se celebra un gran acte contra el racisme, que compta amb el suport d’UCFR: Diguem Prou. Veure http://diguemprou.org/

* * * Si us plau, difoneu aquesta crida. * * *

Desmontemos los mitos racistas

Argumentos y datos contra los tópicos utilizados por la xenofobia
Versión en PDF para bajar y reproducir

Versió en català

Tópico: “Los inmigrantes nos quitan las ayudas”

La llegada de inmigración ha puesto en evidencia las carencias del estado del bienestar, pero no ha sido su causa. La causa real es la falta de inversión en gasto público.

Los inmigrantes también son contribuyentes del estado: el 12,2% del total de afiliados a la Seguridad Social en Catalunya son inmigrantes. En el Estado español este porcentaje es del 10,6%. Esta cifra sería más elevada si se regularizase la situación de los trabajadores de la economía sumergida.

Los inmigrantes no son una carga ya que aportan más de lo que reciben: el año 2007 sus aportaciones a la Seguridad Social representaron el 6,6% del total, mientras que los gastos que originaron representaron el 5,4% del total. (Fuente: Oficina Económica del Presidente del gobierno, 2007). El año 2008, la diferencia entre las aportaciones a la Seguridad Social y los gastos originados por la población inmigrada, supusieron un beneficio para el Estado español de 5.000 millones de euros (Fuente: Joan Oliver, catedrático UAB).

La población inmigrada es mayoritariamente joven (entre 20 y 40 años), en edad de trabajar, que contribuye al estado, en forma de impuestos y consumo (IVA, por lo tanto) en mayor medida de lo que percibe.

Durante el año 2006, tan solo 9.237 personas de los 250.000 residentes extranjeros en Barcelona fueron usuarios de los servicios sociales.

En Barcelona, debido a los requisitos exigidos, tan solo el 6% de las viviendas protegidas son adjudicadas a población extranjera (que representa el 17,6% de la población de la ciudad).

No hay ninguna prestación específica asignada a extranjeros. Se accede a las ayudas según las condiciones personales y existen unas condiciones específicas de acceso como, por ejemplo, disponer del permiso de residencia; así, los sin papeles tan solo pueden acceder a las ayudas de emergencia. Además, es necesario cumplir con una serie de requisitos relativos a la situación económica, la edad, el número de personas a cargo, el tiempo de residencia en el municipio o bien encontrarse en condiciones de vida extremas.

Es necesario remarcar que muchas de las personas inmigradas desconocen los mecanismos y circuitos establecidos y no acuden a los centros de servicios sociales por falta de información.

Y que las condiciones económicas y sociales de algunos inmigrantes son tan pésimas que requieren ayuda social.

El gran gasto en servicios sociales se invierte en aquellas prestaciones en las cuales los inmigrantes están menos representados, como las vinculadas a la Ley de dependencia y a la gente mayor.

Hay que tener en cuenta que se trata de población joven y con pocos problemas de salud.

Según el Departamento de Salud de la Generalitat, el año 2006, el total del gasto sanitario de la población extranjera representaba el 4,3% del presupuesto total, mientras que la población extranjera era casi el 13% del total de habitantes de Catalunya.

En Catalunya, los inmigrantes acuden al médico la mitad que los autóctonos y el consumo farmacéutico de los pacientes de nacionalidad española es un 41% más elevado que el de los extranjeros. El coste de la atención en urgencias de los pacientes extranjeros es entre un 10 y un 17% menor que el de la atención a pacientes españoles.

En el Hospital de San Pau la asistencia a urgencias de la población extranjera es exactamente el 14,2% del total de pacientes, que corresponde al porcentaje de población extranjera que vive en el área de influencia del hospital.

Se ha creado la sensación de que debemos competir por los recursos sociales. Es necesario reforzar el estado del bienestar, que actualmente resulta del todo insuficiente para cubrir las necesidades del conjunto de la población.

En referencia a esto, presentamos datos extraídos de dos artículos de Vicenç Navarro, catedrático de Políticas Públicas de la UPF:

“Existe una interpretación de la crisis económica y financiera española (muy generalizada en los establishments financieros, políticos y mediáticos de la UE (y también de España) que atribuye tal crisis al excesivo gasto público (incluyendo el gasto público social de su Estado del bienestar) (…). Los datos, sin embargo, no apoyan tales tesis.

Según los últimos datos de la UE-15 (el grupo de países de nivel de riqueza más similar al nuestro), España tiene un gasto público social por habitante de 5.526,4 euros (…), la cifra más baja de la UE-15 (cuyo promedio es 7.464,3). En realidad, España se gasta en su estado del bienestar mucho menos de lo que le corresponde por su nivel de riqueza. Su PIB per cápita es ya el 93% del promedio de la UE-15. Pero su gasto público social per cápita es sólo el 74% del promedio de la UE-15. (…)

La deuda pública en España bajó durante el periodo 2000-2007, pasando de ser el equivalente al 59,3% del PIB al 36,2%. El déficit del Estado bajó también, alcanzándose un superávit en los años 2005, 2006 y 2007 (…). De ahí que el argumento de que la crisis (que comenzó en 2007) la generó el excesivo gasto público (incluyendo el social) o la exuberante deuda pública no tenga ninguna validez […]”.

“El error de la austeridad”, Público 12-08-2010

http://blogs.publico.es/dominiopublico/2268/el-error-de-la-austeridad/

“La protección social se ha ido deteriorando (…) en el promedio de la UE-15 desde principios de la década de los noventa (…) [debido] al desarrollo de las políticas neoliberales, promovidas por (…) el Banco Central Europeo, la Comisión Europea y el Consejo Europeo (…). Estas políticas han consistido en la desregulación de los mercados laborales, la reducción de la protección social, (…) las privatizaciones de los servicios del Estado del bienestar, y la reducción de los beneficios laborales y sociales […]”.

“Motivos para la huelga general”, Público 2-09-2010

http://blogs.publico.es/dominiopublico/2362/motivos-para-la-huelga-general/

Para más información ved http://www.vnavarro.org

Tópico: “Los inmigrantes son unos delincuentes”

No hay correlación entre inmigrantes y delincuencia: El año 2006 se dobló la población inmigrada respecto al año 2002, pero la tasa de criminalidad del 2002 fue 1,5 puntos superior a la del 2006 (Fuente: Secretario de Estado de Seguridad).

La mayoría de las detenciones de inmigrantes se deben a su situación administrativa irregular, situación que de ningún modo es sinónimo de criminalidad.

La gran mayoría de condenados son de nacionalidad española.

El porcentaje de encarcelados extranjeros aumenta porque los inmigrantes sufren con más rigor la cadena del sistema penal: en proporción, la policía les detiene más, el juzgado no les concede la libertad provisional en espera del juicio, sino que dicta la prisión preventiva, y el cumplimiento de las penas es más riguroso porque no pueden pagar la responsabilidad civil del delito (Fuente: Iñaki Rivera, director del Observatorio del Sistema Penal y de los Derechos Humanos de la UB).

datos 2008 De nacionalidad española Extranjeros
Condenados en el Estado español 70,1% 29,1%
Encarcelados en Catalunya 60% 40%

Los inmigrantes no son una población marginal: la inversión de dinero y esfuerzo que exige emigrar a los países del Norte, implica una selección en el país de origen: emigran aquellos mejor preparados para acceder a oportunidades en el país de destino. Los que emigran por motivos económicos no son siempre ni principalmente los más pobres de su país de origen.

Tópico: “Los inmigrantes nos quitan el trabajo”

Los inmigrantes no desplazan a los autóctonos de sus puestos de trabajo.

Estadísticamente, las personas inmigradas tienen más formación que las autóctonas, pero realizan trabajos menos cualificados. El 42,9% de los inmigrantes que llegan a Catalunya son trabajadores cualificados que ocupan puestos de trabajo por debajo de su formación académica y profesional.

Las funciones que realizan son esenciales para el desarrollo del país.

Sin sus aportaciones al mundo laboral, al consumo y a la economía en general, no hubiera sido posible el desarrollo económico catalán de los últimos años (Fuente: CTESC 2007).

La población inmigrada tiene peores condiciones laborales, con los puestos de trabajo más peligrosos, precarios y penosos, sufre horarios abusivos y recibe salarios más bajos. Esto beneficia tan solo a los empresarios y perjudica a toda la clase trabajadora porque rebaja las mejoras laborales conseguidas. Además, desde el mundo empresarial se señala la población inmigrada como culpable y parte sobrante de la sociedad, con el objetivo de fomentar la xenofobia y la discriminación. La clase trabajadora, por lo tanto, no debe seguir este juego y encontrarse dividida en función del país de origen, sino que de una forma unitaria ha de luchar por mejorar las condiciones laborales de todos los que la componen.

La concentración de los trabajadores inmigrantes en los sectores menos especializados ha facilitado el desplazamiento de los trabajadores autóctonos hacia categorías más altas. El 35% de los trabajadores inmigrantes son peones.

En el conjunto de la clase trabajadora, la población inmigrada es la más vulnerable a la evolución del mercado laboral. El año 2009 el total de ocupados sufrió un descenso del 7,3% en un año, que se traduce en un 6,9% para los españoles y un 9,3% para los extranjeros.

Según el número de parados registrados en las OTG de Barcelona, en el período 2006-2010 se ha producido un incremento del paro del 71,5% entre los nacionales y del 236,5% entre las personas extranjeras.

Durante el año 2009, el 19,6% de los extranjeros demandantes de empleo regresaron a su país de origen, señalándose la crisis económica como la causa principal de esta marcha.

El 50,8% de los trabajadores inmigrantes lo son de forma irregular.

Los extranjeros, para renovar los permisos de trabajo, han de presentar los certificados de estar al día en las cotizaciones a la Seguridad Social y los pagos a Hacienda.

Tópico: “Los inmigrantes no quieren integrarse”

La ley de extranjería dificulta a la población recién llegada el acceso a una situación regular y, por lo tanto, a un trabajo y a la vivienda, elementos básicos para poder integrarse en una sociedad.

Se impide el voto a los inmigrantes. En Catalunya hay más de un millón de personas que no participan con su voto en la elección de aquellos que legislan las leyes que han de cumplir y que fijan los impuestos que han de pagar. Esto obstaculiza el interés de estas personas para integrarse.

Según datos de enero del año 2010, el 28,2% de los matrimonios en Barcelona fueron mixtos (extranjero/a con nacional), una cifra superior a la de los matrimonios compuestos per dos cónyuges extranjeros, que es del 9%.

El incremento del número de inmigrantes en los cursos de catalán del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) demuestra el interés creciente por el catalán.

Curso Total inscritos Porcentaje extranjeros inscritos Porcentaje latinoamericanos (respecto al total extranjeros inscritos)
2000-2001 41.950 16,46% 45%
2001-2002 46.650 22,31% 58%
2002-2003 53.770 34,02% 66%
2003-2004 64.350 40,85% 49%
2006-2007 ——- 81,6% 56%

(Fuente: Memorias del CPNL)

Las encuestas entre 2005 y 2007 indican que aumentan los casos de extranjeros que se relacionan de igual forma con gente de aquí que de su país de origen, o incluso más con gente de aquí que del país original, mientras que disminuye el número de extranjeros que se relacionan principalmente con gente de su país de origen.

Tópico: “Los inmigrantes nos invaden”

Catalunya ha sido desde hace miles de años un país de afluencia de pueblos y culturas distintas. Esta realidad es la que ha configurado nuestro país tal y como es. La inmigración no representa una amenaza, es un hecho recurrente en la historia de nuestro país.

El ritmo de llegada de población inmigrada se ha acelerado en estos últimos años, siguiendo el ritmo de la globalización, ya que las razones son esencialmente económicas y políticas. El 20% de la población mundial acapara el 86% de las riquezas del mundo. (Fuente: ONU 2005 The inequality predicament). Si los capitales se concentran a un lado del mundo, es perfectamente natural que las personas sigan a estos capitales. A pesar de esto, la población migrante tan solo representa el 2,94% de la población mundial.

El año 2006 los inmigrantes representaban el 8,74% de la población española. Cuando el Estado español fue país emigrante (hasta 1970), el porcentaje de la población española que emigraba se situaba entre el 10 i el 12%. Hoy todavía hay 1.500.000 emigrantes españoles en el extranjero, especialmente en América Latina y Europa.

Es importante que se mantenga el ritmo de nacimientos ya que vamos a ser una de las poblaciones más envejecidas de Europa. Según las proyecciones del Ministerio de Sanidad español, en el año 2050 los mayores de 65 años serán 16,3 millones, el 33,25% de la población. De hecho, la inmigración ayuda a rejuvenecer la población local. Así, la mitad de la población extranjera en Barcelona pertenece al grupo de 25 a 39 años, con una media de edad de 31,9 años. Tan solo el 2,1% de los residentes de origen inmigrante es mayor de 65 años, mientras que, en el conjunto de la ciudad, la población mayor de 65 años es el 21% del total de residentes.

El año 2009 se confirma un importante cambio de tendencia en la evolución de la población extranjera en Barcelona. Tras 10 años de crecimiento continuado, el número de residentes de origen extranjero se redujo sustancialmente durante el año 2009.

La percepción de la cantidad de población inmigrada aumenta cuanto más pobre es el país de origen. Ingleses y alemanes pertenecen a dos de las cinco nacionalidades más numerosas en el Estado español, pero existe la percepción errónea de que comunidades menores en número los superan, por ejemplo argelinos y bolivianos.

Los medios de comunicación y el discurso político fomentan este error de percepción. Con frecuencia, la información nos llega distorsionada. Un ejemplo, el supuesto alud de inmigrantes que llegan en pateras:

Llegada de inmigrantes:

Llegada en avión 80%
Llegada por carretera 15%
Llegada por mar 5%

(Fuente: Informes policiales 2006)

Tópico: “Los inmigrantes bajan el nivel de las escuelas”

El nivel educativo de la población inmigrada no difiere mucho del de la población autóctona. No obstante, en términos generales, ocupan empleos inferiores a los que correspondería a su formación.

Nivel educativo de la población española y extranjera

Nivel educativo Españoles Extranjeros UE Extranjeros resto del mundo
Analfabetos 2,1% 0,3% 2,7%
Enseñanza primaria 31,4% 12,8% 25,1%
Enseña. secundaria 44% 48,6% 54,2%
Enseñanza superior 22,5% 38,3% 18%
Total 100% 100% 100%

(Fuente: Encuesta de población activa INE 2006)

No todos los alumnos extranjeros desconocen la lengua vehicular, ni se incorporan al mismo curso en el centro de acogida, ni han disfrutado del mismo tipo de escolarización previa.

El alumnado extranjero se está incorporando mayoritariamente en los centros públicos: esto acentúa la división entre alumnado autóctono y extranjero. Es necesario promover la diversificación del alumnado inmigrante entre los centros de una misma zona, sean públicos o privados.

La falta de inversión en gasto público también afecta los recursos destinados a enseñanza. En los últimos cinco años, años de incremento de alumnos extranjeros, lejos de aumentar la inversión en recursos educativos, el gasto se ha congelado y se mantiene muy por debajo respecto a los países europeos. Es necesario dotar al sistema educativo de los recursos necesarios.

Porcentaje del gasto en educación respecto al PIB

2000 2002 2004 2005
Catalunya 3,2% 3,2% 3,3% 3,2%
Estado español 4,28% 4,25% 4,25% 4,23%
Media UE 4,71% 5,08% 5,1% 5,06%
Tópico: “Tienen actitudes incívicas. Hacen un mal uso del espacio público”

En Barcelona, durante el año 2008, tan solo el 9,7% de las sanciones (de circulación, ordenanzas municipales, de convivencia, limpieza y salud) fueron impuestas a personas de origen extranjero.

Feixisme mai més!

Versión en castellano
Amb el rerefons de la crisi, arreu d’Europa, els grups feixistes —sovint amagant-se darrera d’una disfressa demòcrata— aprofiten la desesperació de la gent per vendre falses “solucions”, basades en la xenofòbia i la por.

Aquest país no és cap excepció. A les recents eleccions autonòmiques, “Plataforma per Catalunya” —liderada per un home que diu que “porta l’àguila al cor”, un home que col·labora amb nazis europeus— va guanyar més de 75.000 vots.

A la gran depressió dels anys 30, els nazis van fer servir mentides antisemites per pujar al poder, amb el resultat de milions de morts a l’Holocaust i a la segona guerra mundial. Ara, les mentides parlen dels musulmans i dels gitanos, però són igual de perilloses i igual de falses.

“Hi ha una invasió migratòria.” Fals. La població de fora de la UE ha disminuït l’últim any en més de 140.000 persones.

“Els immigrants ens treuen els ajuts.” Fals. Els immigrants aporten més a la Seguretat Social del que en reben.

“La immigració porta la delinqüència.” Fals. Per exemple, entre 2002 i 2006 la població immigrada es va doblar, però la taxa de criminalitat va caure.

“Gran part dels immigrants musulmans són islamistes fonamentalistes.” Fals. Segons un estudi oficial de 2009, el 83% dels immigrants musulmans eren partidaris d’un estat laic; només un 2% en discrepava.

“Els immigrants no s’integren.” Fals. Per exemple, cada vegada més persones immigrades s’apunten a cursos de català.

Molta gent es deixa enganyar amb els mites racistes. Encara pitjor, alguns polítics d’altres partits els difonen, per motius electorals. Així, donen respectabilitat a les tesis dels feixistes i afavoreixen el seu creixement.

Mobilitzem-nos
Hi ha una alternativa. La gran majoria de la societat catalana rebutja el feixisme: per tal de mobilitzar-la, cal desemmascarar la naturalesa feixista dels dirigents de PxC, alguns dels quals tenen condemnes per actes terroristes i crims d’odi. Hem de trencar els mites racistes que difonen. Així podem treure’ls el suport de la població, i fer-los fora de les institucions i dels mitjans de comunicació.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), el nou moviment ampli contra l’extrema dreta i les seves idees, aglutina un ampli ventall d’entitats i sectors de la societat catalana amb aquest únic objectiu.
A les eleccions municipals del 22 de maig, els feixistes volen entrar a consistoris arreu de Catalunya. Per aturar-los, necessitem el suport i la participació de persones i col·lectius de tot el país. Necessitem crear unitat contra el feixisme i el racisme a cada poble i comarca.

PDF, però noteu que hem imprès milers de còpies per repartir.

Les octavetes es poden recollir de l’Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190, Barcelona, en principi de 17h-22h. (Metro Fontana, Tel: 93 237 22 85). Si es volen quantitats importants, o cal anar a altres hores, serà millor trucar abans per confirmar que hi són, i per deixar constància de quin grup les vol.


¡Fascismo nunca más!

Con el trasfondo de la crisis, por toda Europa los grupos fascistas —a menudo escondiéndose tras un disfraz demócrata— aprovechan la desesperación de la gente para vender falsas “soluciones”, basadas en la xenofobia y el miedo.

Este país no es ninguna excepción. En las recientes elecciones autonómicas, “Plataforma per Catalunya” —liderada por un hombre que dice que “lleva el águila en el corazón”, un hombre que colabora con nazis europeos— ganó más de 75.000 votos.

En la gran depresión de los años 30, los nazis utilizaron mentiras antisemitas para llegar al poder, con el resultado de millones de muertos en el Holocausto y en la segunda guerra mundial. Ahora, las mentiras hablan de los musulmanes y los gitanos, pero son igual de peligrosas e igual de falsas.

“Hay una invasión migratoria.” Falso. En el último año la población de fuera de la UE ha disminuido en más de 140.000 personas.

“Los inmigrantes nos quitan las ayudas.” Falso. Los inmigrantes aportan más a la Seguridad Social de lo que reciben.

“La inmigración trae la delincuencia.” Falso. Por ejemplo, entre 2002 y 2006 la población inmigrada se duplicó, pero la tasa de criminalidad cayó.

“Gran parte de los inmigrantes musulmanes son islamistas fundamentalistas.” Falso. Según un estudio oficial de 2009, el 83% de los inmigrantes musulmanes eran partidarios de un estado laico; sólo un 2% discrepaba.

“Los inmigrantes no se integran.” Falso. Por ejemplo, cada vez más personas inmigradas se apuntan a cursos de catalán.

Mucha gente se deja engañar por los mitos racistas. Aún peor, algunos políticos de otros partidos los difunden, por motivos electorales. Así, dan respetabilidad a las tesis de los fascistas y favorecen su crecimiento.

Movilicémonos

Hay una alternativa. La gran mayoría de la sociedad catalana rechaza el fascismo: para movilizarla, hay que desenmascarar la naturaleza fascista de los dirigentes de PxC, algunos de los cuales tienen condenas por actos terroristas y crímenes de odio. Tenemos que romper los mitos racistas que difunden. Así podemos quitarles el apoyo de la población, y echarlos de las instituciones y de los medios de comunicación.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), el nuevo movimiento amplio contra la extrema derecha y sus ideas, aglutina a un amplio abanico de entidades y sectores de la sociedad catalana con este único objetivo.

En las elecciones municipales del 22 de mayo, los fascistas quieren entrar en consistorios de toda Catalunya. Para detenerlos, necesitamos el apoyo y la participación de personas y colectivos de todo el país. Necesitamos crear unidad contra el fascismo y el racismo en cada pueblo y comarca.

Sortim al carrer per repartir octavetes

Aquí va una llista parcial de taules informatives d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme on es repartiran octavetes de la campanya i es donarà informació sobre la mateixa.

Tot ajut serà benvingut, així que si pots, vine per participar.

Taula central d’UCFR: Badalona
Dissabte 26 de febrer, 12h, Metro Badalona-Pompeu Fabra L2, sortida Avinguda Martí Pujol.

Ciutat Vella, Barcelona
Diumenge 27 de febrer, 17h, Rambla del Raval (davant de la Plaça Montalban).
Contacte: unitat.contra.el.feixisme.raval@gmail.com

Vilanova i la Geltrú
Dissabte 26 de febrer, al mercat, hora per avisar.
Contacte: unitat.contra.el.feixisme.garraf@gmail.com

L’Hospitalet
Dissabte 26 de febrer, 11.30h, Metro La Florida L1, sortida Los Bloques.

Horta
Dissabte 26 de febrer, 11h, C/ Tajo, davant del Mercat d’Horta, Metro Horta L5.

Sabadell
Diumenge 27 de febrer, 12h, Plaça del Mercat central.

Cerdanyola
Dilluns 28 de febrer, 18h, Plaça de la Biblioteca (davant de la RENFE, Av. Primavera 2).

Aquesta és la informació rebuda fins ara. Si us plau, envieu detalls d’altres llocs urgentment a info@unitatcontraelfeixisme.org

Les octavetes es poden recollir de l’Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190, Barcelona, en principi de 17h-22h. (Metro Fontana, Tel: 93 237 22 85). Si es volen quantitats importants, o cal anar a altres hores, serà millor trucar abans per confirmar que hi són, i per deixar constància de quin grup les vol.

Full per recollir noms, telèfons etc.

Repartiment de l’octaveta per part d’altres entitats

Clot
Taula informativa de la CUP del Clot on també repartiran octavetes d’Unitat contra el feixisme i el racisme.
Dijous 24 de febrer, 19,15h, Plaça del Mercat del Clot, Metro Clot L1.

Lleida
Col·lectiu A les Trinxeres: “En repartirem durant un concert al CSO la Chispa el 4 de març i a d’altres llocs de ponent.”

Perill: feixistes i racistes! Construïm Unitat contra el feixisme i el racisme

Perill: feixistes i racistes!

La nit electoral del 28N va provocar un ensurt a molta gent. Semblava que el partit feixista, Plataforma per Catalunya, entraria al Parlament. Al final, en Josep Anglada es va quedar fora, però el balanç dels comicis no deixa de ser alarmant.

Més de 75 mil persones han votat una candidatura liderada per un home que diu que “porta l’àguila al cor”, un home que col·labora amb dirigents nazis europeus, hereus dels responsables de l’Holocaust i l’extermini. Per descomptat que enganya els seus votants; el propi Anglada reconeix que no pot dir “hay que matar a los moros”, i que per guanyar vots s’ha de disfressar de demòcrata. Els escassos vots rebuts per les opcions declaradament feixistes demostren que en això té raó. El problema és que, fins ara, les mentides li han sortit efecte. De mantenir la dinàmica actual, les eleccions municipals del maig vinent instal·laran regidors feixistes a ajuntaments arreu del país. No volem pensar quin efecte nociu això tindria per a la vida democràtica de Catalunya.

També és preocupant la pujada en més de 1,6 punts del PP, després de la seva campanya obertament racista. Aquest partit sempre ha comptat amb feixistes i racistes a les seves files, però el nivell de racisme que ha demostrat als últims comicis és inèdit. L’ús electoral d’idees xenòfobes per part del PP —i també d’altres partits institucionals—és totalment irresponsable. Amenacen amb trencar la convivència en una societat plural a la que encara vivim a Catalunya. D’altra banda, mentre és evident que ho fan per guanyar vots, l’efecte a llarg o mig termini és augmentar la respectabilitat —i les possibilitats electorals— del feixisme.

La interrelació entre un partit feixista com PxC i els polítics “respectables” que juguen amb el racisme és complexa. Els petits grups de feixistes obren nous camps de discurs racista, que més endavant s’omplen amb les forces molt més grans dels partits institucionals, a la cerca de vots. Això dóna confiança als feixistes per endinsar-se encara més al camp del racisme… i al final tenim Sarkozy portant a terme una neteja ètnica.

Per als moviments socials, el moviment obrer, i el conjunt de l’esquerra, aquesta situació ens planteja un repte. A França, s’ha permès que el Front National de Le Pen creixés sense oposició clara i directa. La idea d’ignorar-los per “no fer-los publicitat”, i esperar que així desapareixerien, s’ha demostrat un fracàs; aquesta estratègia d’estruç mai ha funcionat. La idea d’una lluita antifeixista formada per petites minories radicals també s’ha mostrat insuficient.

Cal un moviment ampli i dinàmic que s’oposi a tot el creixement del feixisme i el racisme. Però és una batalla molt dura i per guanyar necessitarem crear estratègies i establir prioritats. El punt més feble del procés d’extensió del racisme són els grups petits de feixistes que obren el camí a la resta. Si els aturem, augmentarà molt el cost polític d’assumir arguments xenòfobs per als altres partits. I precisament perquè els feixistes són una minoria petita, i perquè depenen de l’engany per guanyar vots, són vulnerables.

Això ha quedat palès a les recents eleccions amb la forta caiguda en vots que ha sofert PxC a la seva ciutat d’origen, Vic. A les municipals de 2007, van rebre 2.847 vots (més del 18,5%); el 28N van baixar a 1.006 vots (el 5,8%). Es veu l’efectivitat de la campanya contra PxC duta a terme per activistes d’Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) a Osona —que van repartir moltíssimes octavetes i van organitzar diversos actes públics—així com per part d’altres grups, com Tots fem Vic 28N.

Cal fer molt més treball d’aquest tipus a tots els municipis on els feixistes amenacen amb entrar al consistori el maig vinent. Cal involucrar tota la gent, totes les entitats, que vulguin actuar perquè l’onada feixista que s’estén per Europa no s’obri camí a Catalunya.

Per això fem una crida. A les entitats que ja s’han adherit, els demanem que ajudin a establir arreu del territori aquest moviment unitari contra el feixisme i el racisme, i en defensa de la convivència a la diversitat. A les entitats que encara no que s’hi han sumat, els demanem que ho facin i que també participin en aquesta activitat essencial.

Adjuntem al final d’aquest missatge una llista de poblacions on PxC va guanyar més del 3% del vot el 28N. Proposem que al menys en aquests municipis—als que afegim, per raons òbvies, Badalona— es formin grups locals d’UCFR. Aquests hauran de començar immediatament a treballar als barris —al carrer, als llocs de feina, a les associacions— per combatre les idees racistes i les mentides respecte a la immigració, així com per desemmascarar els partits feixistes i els que cerquin vots amb discursos xenòfobs. UCFR produirà, massivament, octavetes i materials necessaris per fer una difusió massiva.

No ens sobra temps, però si comencem a treballar ara, podem impedir que la petita minoria de feixistes pugui abusar de les institucions per difondre el seu missatge d’odi.

L’any 1936, l’enorme majoria de la població de Catalunya es va aixecar contra el feixisme. Com sabem, aquest es va imposar i el país va patir una dictadura durant gairebé quatre dècades. Finalment, un moviment popular que unia catalans de moltes generacions amb gent nouvinguda —els “altres catalans” de llavors— va aconseguir desfer-se d’ells. No deixem que els feixistes tornin, aquesta vegada no amb uniformes per la Diagonal, sinó per la porta del darrera i disfressats de demòcrates.

Podem aturar-los, però només si actuem de forma unitària i amb urgència.

Unitat contra el feixisme i el racisme
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr

Alerta !!!

Plataforma per Catalunya ha obtingut més del 3% dels vots a diversos municipis catalans. Si superen el 5% a les properes eleccions municipals, podrien obtenir algun regidor. Aquí són les xifres (excloent els municipis més petits).

Barcelona
Municipi PxC vots PxC %
Abrera 239 4,87%
Badalona 2225 2,66%
Badia del Vallès 198 4,10%
Barberà del Vallès 472 3,54%
Calella 223 3,10%
Canovelles 440 7,71%
Esparreguera 379 4,32%
Franqueses del Vallès 334 4,51%
Granollers 801 3,19%
Hospitalet de Llobregat 3796 4,05%
La Llagosta 209 4,01%
Lliçà d`Amunt 206 3,50%
Malgrat de Mar 227 3,06%
Manlleu 636 7,67%
Manresa 1318 4,11%
Martorell 436 4,27%
Masquefa 104 3,19%
Mataró 1710 3,40%
Mollet del Vallès 658 3,31%
Montornès del Vallès 237 3,84%
Olesa de Montserrat 408 4,24%
Parets del Vallès 229 3,02%
Piera 227 4,07%
Pineda de Mar 389 3,80%
Ripollet 452 3,29%
Sant Adrià de Besòs 418 3,52%
Sant Andreu de la Barca 396 4,00%
Sant Boi de Llobregat 1027 3,10%
Sant Joan de Vilatorrada 227 5,02%
Sant Vicenç dels Horts 465 4,16%
Santa Coloma de Gramenet 1372 3,43%
Santa Margarida de Montbui 181 4,91%
Santa Perpètua de Mogoda 505 5,23%
Terrassa 2883 3,34%
Torelló 334 5,11%
Vic 1006 5,82%
Viladecans 803 3,15%
Vilanova del Camí 303 6,32%
Total circumscripció 57569 2,47%
Girona
Municipi PxC vots PxC %
Anglès 85 3,83%
Arbúcies 92 3,55%
Castelló d`Empúries 82 3,31%
Figueres 435 3,15%
Ripoll 183 3,41%
Roses 163 3,00%
Salt 383 4,91%
Sant Hilari Sacalm 91 3,56%
Sant Joan de les Abadesses 93 4,81%
Sils 63 3,10%
Torroella de Montgrí 127 3,19%
Vilafant 82 3,34%
Total circumscripció 6445 2,21%
Lleida
Municipi PxC vots PxC %
Agramunt 67 3,01%
Bellpuig 74 3,54%
Cervera 109 3,06%
Linyola 56 4,67%
Mollerussa 211 4,19%
Torregrossa 58 5,04%
Total circumscripció 3291 1,79%

Tarragona
Municipi PxC vots PxC %
Aldea 53 3,25%
Amposta 310 3,76%
Arboç 72 3,67%
Banyeres del Penedès 51 4,11%
Bellvei 73 8,45%
Calafell 294 3,56%
Cunit 138 3,03%
Roquetes 198 6,17%
Santa Bàrbara 99 5,98%
Santa Oliva 96 6,98%
Tortosa 681 5,04%
Vendrell, el 898 7,02%
Total circumscripció 8016 2,59%

Assemblea d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, dt 22-F · Activitats a barris, pobles i comarques

Assemblea d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme

dimarts, 22 de febrer, a les 19,30h. Sodepau, Passatge del Crèdit 7, pral, Barcelona 08001.
Recordeu: Proposem que a cada poble es reparteixin les octavetes, Feixisme mai més!, en principi entre el 23 de febrer (!) i el 2 de març. https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2011/02/02/feixisme-mai-mes/

No és gens complicat; només cal acordar un dia i lloc, i cridar la gent a participar. L’activitat pot servir, a part de combatre les idees xenòfobes, com a eina per conèixer gent nova: persones “normals” que no estan ficades a mil coses i poden tenir ganes d’ajudar a tirar endavant la feina d’UCFR a la comarca o municipi.

Nota: Hem imprès 50 mil octavetes. Es poden recollir de l’Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190, Barcelona. (Metro Fontana, Tel: 93 237 22 85). Si es volen quantitats importants, serà millor trucar abans per confirmar que hi són, i per deixar constància de quin grup les vol.

Activitats a barris, pobles i comarques

El Garraf, 19 de febrer

“A la presentació d’Unitat la setmana passada a Garraf van participar 60 persones, de moltes organitzacions diverses, entre elles els ponents de USTEC, CCOO, Garraf Plural i SOS Racisme, que van animar, amb discursos emotius, la unió i la mobilització de tots i totes les antifeixistes. Per tant, hem convocat aquesta assemblea per tal d’organitzar-nos i planificar activitats: la part més important!!”
Assemblea d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme Garraf
dissabte 19 febrer, 18h. Ateneu Vilanoví, Plaça Llarga, 19
Contacte: unitat.contra.el.feixisme.garraf@gmail.com

Badalona, 19 de febrer

Assemblea i Jornada de Treball Badalona som totes i tots
dissabte, 19 de febrer · 09:30 – 13:30, Centre Cívic La Salut, Av. Marquès de Sant Mori (cantonada c. de Quevedo), Badalona
Ordre del dia:
9.30h Balanç d’actuació 2009-2010, Proposta organitzativa, Prioritats de treball 2011
12.00h Pausa
12.30h Grups de treball: reflexió i propostes per àmbits d’actuació
13.30 Cloenda
http://www.facebook.com/event.php?eid=177266595651224&ref=mf
Contacte: badalonasomtots@gmail.com

Ciutat Vella, Barcelona, 21 de febrer

Unes persones de Ciutat Vella, Barcelona, que participen a UCFR, han convocat una primera reunió per impulsar el moviment en aquest districte. Volen que hi participin el màxim d’entitats i persones interessades:
Dilluns, 21 de febrer, 20h. Centre Cívic de Drassanes, C/ Nou de la Rambla 43.
Contacte: unitat.contra.el.feixisme.raval@gmail.com

Cerdanyola, Vallès occidental, 24 de febrer

Diversa gent d’aquest municipi ha organitzat  una reunió: “Convoquem a tots els col·lectiu i persones interessades en impulsar la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a Cerdanyola a reunir-nos.”
dijous 24 de febrer, 19.30h, Casal Popular i Cultural La Clau (C/Mare de déu del Pilar 43, Cerdanyola).
Contacte: Diego Mendoza, 664 707 155

Conca de Barberà

Una gent ha començat a impulsar Unitat contra el Feixisme i el Racisme a Conca de Barberà: “volem fer difusió per a veure si la gent s’anima”. Així que conquenques i conquencs, endavant!
Contacte: ucfr.concadebarbera@gmail.com

 

Crida a les i els estudiants per lluitar contra el feixisme i el racisme

La crisi econòmica que estem patint propicia l’increment del feixisme i la xenofòbia. En moments de retallada de l’estat del benestar, els pot resultar molt útil a alguns fer creure que la població immigrada n’és la causa. Els grups feixistes i xenòfobs fomenten la culpabilització i el rebuig cap a la població immigrada per tal de guanyar espai polític i vots. De manera vergonyosa, també ho fan cada vegada més polítics dels partits institucionals.

Aquest increment del feixisme i xenofòbia ha quedat reflectit en els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya. D’una banda, el grup feixista Plataforma per Catalunya (PxC) ha obtingut més de 75.000 vots i li ha faltat ben poc per entrar al Parlament. De l’altra, el Partit Popular, decantant-se cap a un discurs clarament xenòfob, ha obtingut un dels millors resultats de la seva història a Catalunya.
La situació actual té un precedent nefast. Als anys trenta, una altra crisi econòmica va afavorir l’augment del feixisme a Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol. Amb les conseqüències que tots coneixem.

Ara som a temps de frenar aquest increment. Fa uns mesos es va crear la plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), amb l’objectiu de combatre aquesta situació. Aplega més d’un centenar d’entitats i grups polítics diversos, a més de centenars de persones a títol individual. Ha dut a terme un treball de sensibilització i mobilització abans de les darreres eleccions autonòmiques. Ara enfoca aquest treball amb la perspectiva de les eleccions municipals del 22 de maig, a les quals PxC vol enfortir la seva incidència als ajuntaments.

Aquest treball de sensibilització i mobilització requereix la implicació unitària de tots els sectors socials. A UCFR pensem essencial que hi participin plenament les i els estudiants. És per això que us proposem una trobada on puguem abordar de quina manera podríem treballar plegats i plegades. Esperem les vostres respostes.

Podeu escriure’ns a: info@unitatcontraelfeixisme.org

Trobareu més informació sobre les nostres activitats a:
www.unitatcontraelfeixisme.org
www.facebook.com/unitatcfr

Acte de presentació d’Unitat contra el feixisme i el racisme al Garraf

Acte de presentació d’Unitat contra el feixisme i el racisme al Garraf

No al racisme! Aturem Plataforma per Catalunya!

Divendres 11 febrer, 19h

Ateneu Vilanoví, Vilanova i la Geltrú
Plaça Llarga, 19

Intervindran:

Rosa Cañadell, portaveu de l’USTEC
Mehdi, Associació Cultural Garraf Plural
Alberto Rodríguez, secretari general de CC.OO. Alt Penedès-Garraf
David Karvala, coordinador del llibre “No pasarán… aunque lleven trajes.”
Activista de SOS Racisme Catalunya

La unitat fa la força!

Participa en aquest acte on es presentarà Unitat contra el feixisme i el racisme, un nou moviment unitari per plantar cara davant el creixement de la nova extrema dreta i el racisme.

Per a més informació: garraf@unitatcontraelfeixisme.org
Per a adhesions, recursos, etc.: http://unitatcontraelfeixisme.org · http://www.facebook.com/unitatcfr

Missatge al restaurant “La Barca del Salamanca”: no accepteu un acte feixista

Hem enviat aquest missatge al restaurant. Si us plau, feu el mateix, a salamanca@gruposilvestre.com, amb còpia a info@unitatcontraelfeixisme.org


Senyors,

Per al dissabte 5 de febrer, Plataforma per Catalunya (PxC) convoca els simpatitzants i afiliats del partit a un dinar en el restaurant que vostès dirigeixen. S’anuncia aquest dinar com un homenatge a Josep Anglada, president del partit.

Probablement vostès ignoren qui es aquest personatge i què significa aquest partit. Si no fos així, no s’explicaria que hagin compromès el seu establiment per allotjar aquesta organització.

Ens adrecem a vostès per demanar-los que cancel·lin el seu compromís per a aquest acte ja que és coneguda la política racista, xenòfoba i excloent que practica aquest partit. També ens agradaria recordar-los el passat polític de Josep Anglada com a dirigent del partit franquista Fuerza Nueva i la seva declaració d’intencions que es pot veure en aquest vídeo amb càmera oculta (http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA).

Allotjar col·lectius d’aquesta mena només pot generar malestar i indignació al barri i també entre la seva clientela habitual. Amb la possibilitat que es vinculi l’establiment amb idees racistes i xenòfobes.
I segurament tampoc no saben que PxC està demandada en un jutjat de Barcelona (setembre 2010) per impagament del lloguer de la seu del partit a Barcelona. Està demandada en un jutjat de Vic (novembre 2010) per impagament de la impressió de propaganda electoral. Un membre del partit va ser condemnat per falsificació de documents en tramitar contractes de treball a immigrants irregulars. Com per fer-hi negocis!

Vigilin amb qui fan tractes.

Per tot això, esperem que canviïn d’opinió i anul·lin el seu compromís per aquest dinar.

Atentament,
Unitat contra el feixisme i el racisme
Barcelona, 1 de febrer de 2011
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr