El moviment social Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) realitzarà una roda de premsa el proper diumenge, 22 de juliol, a les 12h, a Plaça Espanya per presentar la seva campanya “Totes i tots som Unitat contra el feixisme i el racisme”, amb un ventall de suports molt ampli i representatiu, així com per fer balanç de la seva feina al llarg de l’últim any.
La data escollida, 22 de juliol, el primer aniversari de la matança d’Oslo on un terrorista d’ultradreta va causar una massacre a Oslo i Utoya (Noruega), és una efemèride que vol recordar una vegada més el perill que representa l’auge progressiu de l’extrema dreta a Europa i també a casa nostra.
El lloc triat, Plaça Espanya, coincideix amb l’indret on durant les commemoracions de l’Eurocopa es van produir agressions racistes i exhibicions de símbols feixistes per part de grups vinculats al centre nazi del Clot, així com per regidors electes de PxC.
A la roda de premsa es presentarà la declaració “Totes i tots som Unitat contra el feixisme i el racisme”, on es rebutja l’intent de criminalitzar el moviment per part de l’extrema dreta, així com els atacs personals, agressions o vexacions a diversos membres d’UCFR. La campanya vol visualitzar la pluralitat i diversitat de les persones que donen suport a UCFR. Les i els signants a la declaració inclouen:
Activistes socials: Arcadi Oliveras; Jordi Bonet de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona; Javier Bonomi de Fedelatina; Ada Colau de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; Javier Couso…
Sindicalistes: Joan Carles Gallego de CCOO; Josep Maria Àlvarez de la UGT; Rosa Cañadell d’USTEC…
Món de la cultura: el dibuixant, Carlos Azagra; el presentador de ràdio, Siscu Baiges Planas; l’actor, Juan Diego Botto; el cantautor, Cesk Freixas; l’actriu, Carme Sansa; l’autor, Matthew Tree…
Càrrecs públics i polítics: Oriol Amorós; Dolors Camats; Joan Herrera; Georgina Rieradevall… així com Josep Bargalló Valls, l’antic Conseller en Cap del Govern de Catalunya.
També s’aprofitarà la roda de premsa per fer balanç del perill actual de l’extrema dreta, amb intervencions que tractaran breument la campanya contra el centre nazi al Clot; les greus agressions feixistes a Manresa del passat del 23 de març; i els esdeveniments a Plaça Espanya la nit de l’Eurocopa.
Roda de premsa: diumenge, 22 de juliol, 12h, Plaça Espanya (Al costat oest de les Torres Venecianes, davant de la sala de premsa de la Fira.)
Unitat contra el feixisme i el racisme Barcelona, 18 de juliol de 2012
UCFR Sant Martí ha emès aquesta declaració, amb motiu de la Diada de l’Alliberament LGTB:
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Sant Martí volem remarcar que la nostra lluita contra el centre nazi del barri del Clot-Camp de l’Arpa és també un pas en ferm i diari per la defensa dels drets sexuals. La presència del centre feixista del carrer de la Independència, 333 no fa més que arrelar un focus d’odi cap a les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals a la nostra ciutat i empènyer a la normalització de la discriminació.
Les connexions d’aquest centre amb Plataforma per Catalunya (PxC) i altres organitzacions feixistes europees han sortit a la llum sobradament ens el darrers mesos. Ens els últims anys, hem vist com diferents dirigents de PxC s’han dedicat a insultar i amenaçar constantment a les xarxes socials mostrant la seva homofòbia, bifòbia i transfòbia. Carlota Sales, ex-delegada nacional de PxC a Granollers, proposava “fumigar Barcelona després del dia de l’orgull” o Sergio Serralvo, cap de llista de PxC a Cornellà a les passades municipals, celebrava la persecució dels homosexuals russos per part dels “virils eslaus”. Més properament encara, hem vist com Enric Ravello, secretari de relacions nacionals i internacionals del partit de Josep Anglada, ha alabat el partit grec nazi Alba Daurada com la resposta necessària, partit s’ha afanyat en advertir als homosexuals que “són els següents” després dels brutals atacs als immigrants que han recorregut els mitjans de comunicació de tot el món.
A més a més, hem comprovat de forma constant en el darrers anys com diferents membres de PxC lloen exaltadament el nazisme alemany i el franquisme, així com altres règims feixistes. La història del feixisme és una ferida sagnant d’assassinats i discriminació sistemàtica cap a les persones que no encaixen en els seus rígids esquemes. Des de les “llistes roses” hitlerianes als camps de concentració o la persecució i repressió per part del franquisme als homosexuals amb lleis retrògrades, el feixisme és una amenaça òbvia per les nostres llibertats que es mostra amb una violència esfereïdora si no se’l combat.
L’any passat recordàvem el vintè aniversari de l’assassinat de la Sònia, transsexual apallissada fins a la mort per un grup de neonazis al parc de la Ciutadella i que es convertiria en el primer crim reconegut de una persona transsexual a Catalunya pel simple fet de ser-ho. Fa pocs mesos, a l’altra banda del món, Xile quedava commocionada per l’assassinat del jove homosexual Daniel Zamudio, altre cop a un parc, per un grup de neonazis. Sobren exemples i no en volem cap més. I com que no oblidem, fem una crida a la mobilització unitària de totes les que defensem la llibertat i la diversitat en tots els aspectes de la nostra vida. En el marc de la celebració del 28 de juny, dia internacional de l’alliberament LGTB, volem animar a totes les veïnes i veïns del nostre barri a lluitar pels drets sexuals, i d’això en forma un repte ineludible tancar el centre feixista que, disfressat d’espai d’oci, només representa un cau d’odi.
Manifestació per la Diada de l’Alliberament LGTB a Barcelona
Dissabte 30 de Juny a les 18:30 hores a Plaça Universitat
Espai Jove la Fontana Gran de Gràcia 190-192 , 08012 Barcelona
Dijous 28 de juny de 2012, 21h.
Dins del Cicle de Cinema a la Fresca sobre Mobilitzacions Civils del CJB.
T’agrada el cinema? I els documentals? T’interessen els moviments socials? Vols passar alguns vespres d’estiu veient pel·lícules i documentals a la fresca i gaudint d’un pica-pica?
Dijous, 28 de juny, 21:00h: Pel·lícula presentada per UCFR: “This is England” (Shane Meadows, 2006)
Sinopsis: La pel·lícula exposa com l’extrema dreta aprofita la situació del jovent per intentar captar-los per al feixisme i com el racisme enverina les relacions entre les persones. Ambientada a principis dels anys vuitanta en una localitat gris de la costa on Shaun, un nen solitari de dotze anys orfe després de perdre el seu pare a la guerra de Les Malvines, s’hi muda i no s’hi adapta bé. Allà coneix un grup de caps rapats locals i acaba integrant-s’hi adoptant una estètica skinhead. Aleshores coneix Combo, un skin racista més gran que ell, que acaba de sortir de la presó i que intentarà manipular-lo.
Xerrada: Feixisme arreu d’Europa: de Grècia al Clot-Camp de l’Arpa
Dissabte 16 de juny a les 11:30h a la Plaça del Mercat del Clot
Al barri del Clot-Camp de l’Arpa continuem, veïns i veïnes, decidides en la lluita contra el feixisme. A la passada manifestació del 5 de Maig vam mostrar que no volem que el centre nazi del carrer Independència romangui ni al nostre barri, ni a Barcelona, ni enlloc. Per això, des de la plataforma unitària antifeixista, UCFR-Sant Martí, continuem fent difusió i activitats per promoure un moviment ampli on totes hi cabem amb un objectiu clar: tancar el centre nazi.
La propera cita serà la xerrada-informativa “Feixisme arreu d’Europa: de Grècia al Clot-Camp de l’Arpa” que celebrem aquest dissabte 16 de Juny a les 11:30 a la Plaça del Mercat. I cal destacar que aquest acte el farem al carrer. El nostre barri ha de ser compartit per tothom que des de la participació promogui una convivència activa i diversa, i no d’aquells que darrere una disfressa cada cop més mal dissimulada sembren l’odi cap a totes les que per les nostres idees, orígens, opcions sexuals o de gènere no entrem en els seus esquemes retrògrads. I més en aquest moments en que la presència feixista al barri s’està incrementant, tal i com aprofitarem per mostrar en una exposició durant la mateixa xerrada.
La xerrada-informativa “Feixisme arreu d’Europa: de Grècia al Clot-Camp de l’Arpa” comptarà amb diverses ponències. L’activista grec Lefteris Banos ens parlarà dels feixistes grecs Alba Daurada, un dia abans de les eleccions gregues. Aquesta organització nazi es troba a les portes del parlament, fet que han celebrat alguns membres de Plataforma per Catalunya, i ha mostrat en poques setmanes què estan disposats a fer els feixistes si tenen certes quotes de poder: agressions, insults, linxaments, amenaces. D’altra banda, ens acompanyarà també el periodista i escriptor del llibre “Xenofòbia a Catalunya”, Xavier Rius Sant. En la seva darrera publicació fa un seguiment de l’ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya. Ens ajudarà a dibuixar l’estat actual del feixisme a casa nostra més enllà del nostre barri. Per últim, comptarem amb la participació d’un membre del nucli d’UCFR-Sant Martí i de totes i tots les que assistiu durant el debat.
Animem a tothom a participar aquest dissabte i, sobre tot, a caminar conjuntament contra el feixisme i el racisme de forma unitària i mobilitzadora.
AMPA Escola Miralletes
Assemblea de Joves de Nou Barris
Juan Diego Botto, actor
Rg84, Dissenyador gràfic
Ximi, Il·lustrador i dibuixant
A de F i E, Genealogista i heraldista i fundador del moviment gai
G M A, Estudiant de 2on d’humanitats a la UAB, militant de Joves d’esquerra verda-Martorell
J S M A, Blocaire
T B C, Diplomat amb Ciència, Tecnología i Societat de la U.P.C.
Polítics xenòfobs, ‘centres socials’ nazis, agressions feixistes al carrer…
Com podem aturar l’extrema dreta?
Jornades d’Unitat contra el feixisme i el racisme
dissabte 2 de juny · 11h-24h · Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190 (Metro Fontana L3)
Amb la participació, entre d’altres, de: Weyman Bennett, Unity Against Fascism (GB); Rosa Cañadell, portaveu d’USTEC; Esteban Ibarra, Movimiento Contra la Intolerancia; Miquel Ramos, Obrint Pas; Rosa Toran, Amical Mauthausen; La Xixa Teatre…
Rebem amb indignació la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha autoritzat una manifestació feixista coincidint amb el partit de futbol FC Barcelona – Athletic de Bilbao, a Madrid aquest divendres, 25 de maig.
Els organitzadors de la manifestació són: La Falange, el Nudo Patriota Español, el Movimiento Católico Español – Acción Juvenil Española i l’Asociación Vieja Escuela Madrid, amb l’adhesió d’altres organitzacions feixistes.
Ni cal dir que La Falange s’associa directament amb l’alçament militar feixista de 1936-1939 i amb els anys sagnants de la dictadura genocida franquista, i l’oposició, per tant, a qualsevol democràcia. Per la seva banda, l’“Associació Vella Escola Madrid” és l’expressió en aquesta ciutat de la política de Casa Pound. Aquesta organització italiana, obertament feixista, té orígens que es remunten a grups terroristes i només fa uns pocs mesos un destacat militant seu va dur a terme un doble assassinat racista a Florència.
Quan els organitzadors anuncien que “Aquest acte és una Marxa contra el sistema de les autonomies”, estan dient que volen tornar a l’Estat pre constitucional.
Ens sembla increïble que s’atorgui la llibertat d’organitzar-se al feixisme, mentre que la presidenta de la Comunitat de Madrid s’ha declarat partidària de treure-los la llibertat d’expressió a les aficions dels clubs que juguen.
Aquesta manifestació és un insult i una amenaça, no només a les aficions catalanes i basques, sinó a la gran majoria de la població de Madrid, que té un llarg historial de rebuig al feixisme i de defensa de la democràcia.
Ens reafirmem en la nostra lluita contra l’extrema dreta (feixista, racista, sexista, xenòfoba i homòfoba). L’auge dels grups nazi-feixistes a l’Estat espanyol és un problema que ha de preocupar el conjunt de la societat i aquest és un clar exemple.
Així mateix, i com un recordatori de què significa en realitat deixar actuar lliurement als feixistes, ens sumem a la crida que, en el minut 8 del partit, ambdues aficions cridin el nom d’Aitor Zabaleta, seguidor de la Reial Sociedad, assassinat per feixistes davant del mateix estadi Vicente Calderón, el 8 de desembre de 1998.
Sare Antifaxista
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
23 de maig de 2012
Contra la manifestación fascista del 25 de mayo, durante el partido Barça-Athletic de Bilbao
Recibimos con indignación la noticia de que el Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha autorizado una manifestación fascista coincidiendo con el partido de fútbol FC Barcelona – Athletic de Bilbao, en Madrid este viernes, 25 de mayo.
Los organizadores de la manifestación son: La Falange, el Nudo Patriota Español, el Movimiento Católico Español – Acción Juvenil Española y la Asociación Vieja Escuela Madrid, con la adhesión de otras organizaciones fascistas.
Ni hace falta decir que La Falange se asocia directamente con el alzamiento militar fascista de 1936-1939 y con los años sangrientos de la dictadura genocida franquista, y la oposición, por tanto, a cualquier democracia. Por su parte, la “Asociación Vieja Escuela Madrid” es la expresión en esa ciudad de la política de Casa Pound. Esta organización italiana, abiertamente fascista, tiene orígenes que se remontan a grupos terroristas y sólo hace unos pocos meses un destacado militante suyo llevó a cabo un doble asesinato racista en Florencia.
Cuando los organizadores anuncian que “Este acto es una Marcha contra el sistema de las autonomías”, están diciendo que quieren volver al Estado pre constitucional.
Nos parece increíble que se otorgue la libertad de organizarse al fascismo, mientras que la Presidenta de la Comunidad de Madrid se ha declarado partidaria de quitarles la libertad de expresión a las aficiones de los clubes que juegan.
Esta manifestación es un insulto y una amenaza, no sólo a las aficiones catalanas y vascas, sino a la gran mayoría de la población de Madrid, que tiene un largo historial de rechazo al fascismo y de defensa de la democracia.
Nos reafirmamos en nuestra lucha contra la extrema derecha (fascista, racista, sexista, xenófoba y homófoba). El auge de los grupos nazi-fascistas en el Estado español es un problema que debe preocupar al conjunto de la sociedad y éste es un claro ejemplo.
Asimismo, y como un recordatorio de qué significa en realidad dejar actuar libremente a los fascistas, nos sumamos a la llamada a que, en el minuto 8 del partido, ambas aficiones griten el nombre de Aitor Zabaleta, hincha de la Real Sociedad, asesinado por fascistas ante el mismo estadio Vicente Calderón, el 8 de diciembre de 1998.
Sare Antifaxista
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
23 de mayo de 2012
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Com a un moviment ampli contra el feixisme i el racisme, UCFR dóna suport a les iniciatives ciutadanes que vagin en aquest mateix sentit.
Per tant, s’ha adherit a la crida per a la manifestació “Per la cohesió social, aturem el racisme”, i anima altres entitats a fer el mateix.
Esperem que sigui un punt d’inflexió, que a partir d’aquesta iniciativa ciutadana arreli i s’estengui el moviment unitari a Osona, més enllà d’aquesta convocatòria!
Per la cohesió social, aturem el racisme
Manifestació pacífica, 26 de maig de 2012, Plaça Major de Vic, 18.30 hores.
El racisme és la doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. Així, les persones, partits polítics i governs que mantinguin actituds racistes estan generant directament un clima de crispació i de conflictivitat que fa impossible la cohesió social necessària per construir una societat civilitzada, basada en la igualtat de drets i oportunitats que tot ciutadà ha de tenir.
La crisi en la que estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició i la consolidació d’organitzacions d’ideologia ultradretana i racista que pretenen culpabilitzar d’aquesta situació a les persones migrades. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col·lectius més desafavorits.És hora de dir que ja n’hi ha prou i de demostrar la societat que volem, una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És hora que ens mobilitzem per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme que només genera desigualtats i violència.
Per això, convoquem a tota la gent d’arreu dels Països Catalans i a tots els vigatans i vigatanes a manifestar-se pacíficament el dissabte 26 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la Plaça Major de Vic.
ADHESIONS DE COL·LECTIUS: Envieu el nom, logo i informació de contacte de la vostra organització a: 26maigvic@gmail.com
Asociación Intercultural Latinoamericana Dosmundosmil
CEPA, Centre d’ecologia i projectes alternatius
FC St. Pauli Fanclub Catalunya
Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa
M M, Agent d’igualtat
S C, traductor, Vic
Polítics xenòfobs, ‘centres socials’ nazis, agressions feixistes al carrer…
Com podem aturar l’extrema dreta?
Jornades d’Unitat contra el feixisme i el racisme
dissabte 2 de juny · 11h-24h · Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190 (Metro Fontana L3)
Amb la participació, entre d’altres, de: Weyman Bennett, Unity Against Fascism (GB); Rosa Cañadell, portaveu d’USTEC; Esteban Ibarra, Movimiento Contra la Intolerancia; Miquel Ramos, Obrint Pas; Rosa Toran, Amical Mauthausen; La Xixa Teatre…
Les notícies d’arreu d’Europa són molt preocupants. Amb el rerefons de la crisi, a França, el Front Nacional, del qual Plataforma per Catalunya (PxC) és una petita còpia, va rebre més del 18% dels vots a les eleccions presidencials. A Grècia, el partit obertament nazi, Alba Daurada, ha aconseguit 21 diputats amb el 6,9%. A Noruega, aviat serà l’aniversari de la terrible matança d’Oslo a mans d’Anders Breivik, un home que té una ideologia molt semblant a la de PxC.
A casa, PxC ha fracassat als seus intents d’entrar al Parlament català i al Congrés de Madrid. Però tenen desenes de regidors, i ara un sector del partit aplica l’estratègia de Casa Pound Itàlia, declarament feixista, de crear ‘centres socials’ per intentar captar joves. Hi ha cada vegada més agressions feixistes i racistes al carrer, fins i tot protagonitzades pel mateix ‘führer’ de PxC, Josep Anglada.
És clar que ens enfrontem a una greu amenaça.
Però també és clar que tenim respostes. La magnífica manifestació al Clot contra el local nazi n’és l’última mostra. Quan ens unim, som molts més que ells; tenim molta més força que una colla de feixistes que han de mentir per intentar guanyar suport.
Aquestes jornades són un espai de debat respecte a com podem impulsar millor la lluita contra l’extrema dreta. No seran classes magistrals, sinó una oportunitat perquè totes les persones que donen suport a UCFR puguin compartir idees i propostes, preguntes i diverses respostes.
L’objectiu és enfortir i estendre la nostra lluita, i construir més unitat contra el feixisme.
Programa de les jornades
11,00h-11,30h
Acte d’obertura: formem-nos davant el racisme i el feixisme
Amb: Rosa Cañadell, portaveu d’USTEC
11,30h-14,00h
Allò que sempre volies saber sobre UCFR… cinc preguntes típiques
Molta gent dels moviments, quan sent parlar d’UCFR per primera vegada, es planteja preguntes. Algunes tenen respostes clares, altres no tant, però paga la pena debatre-les a fons. En aquesta sessió, treballarem en grups petits entorn a aquestes qüestions:
Hem d’enfocar-nos en grups feixistes com a tal, com PxC, o hem de combatre tots els partits que expressen idees racistes?
El fet de mobilitzar contra els grups feixistes és un atac injustificable a la seva llibertat d’expressió?
Quina posició ha de prendre UCFR davant accions d’enfrontament directe amb el feixisme?
Hem d’intentar prohibir judicialment PxC?
Què pot fer UCFR per combatre la islamofobia?
Després, una posada en comú, amb resums dels grups, explicació de qualsevol debat nou que hagi sorgit…
14,00h-16,30h
Temps per dinar
Dinar popular, 5 euros
16,30h-18,30h
Tallers en paral·lel:
A: Antirumors
La Xarxa Antirumors fa una feina continua de conscienciació, amb octavetes, vídeos, i els cursos per a agents antirumors. Aquest taller donarà un tastet de la seva feina, amb algunes activitats de les que duen a terme als seus cursos.
Amb: Karol Astudillo, activista d’UCFR i coordinadora de la Xarxa BCN Antirumors; La Xixa Teatre, entitat membre de la Xarxa BCN Antirumors i especialitzats en teatre social antirumors.
B: Mitjans i internet
Les xarxes socials i els mitjans de comunicació són una eina essencial en la lluita contra l’extrema dreta. Com podem estendre la nostra feina en aquest camp?
Amb: L’Arqueòleg Glamurós (blocaire i tuitero).
C: Defensa legal
Quan ens mobilitzem contra el feixisme, sovint topem amb problemes legals. En aquest taller s’explicarà el marc legal que ens envolta, i com podem treballar de manera més efectiva davant els problemes que sorgeixin. El taller es dirigeix tant a persones que es troben davant de denúncies per la seva activitat, com als grups locals que necessiten saber més del tema.
Amb: Carla Duran, advocada i UCFR El Garraf.
D: Música i antiracisme
Hi ha una llarga experiència en aquest camp a Gran Bretanya, primer amb Rock Against Racism, i actualment amb Love Music Hate Racism, que promou concerts antiracistes autogestionats arreu del país. Com podríem treballar millor aquest aspecte aquí?
Amb: Miquel Ramos, Obrint Pas; Weyman Bennett, Unity Against Fascism (GB).
19,00h-21,00h
Acte final: amb la unitat podem aturar l’extrema dreta!
Presenta i modera: Amaia García, UCFR Clot. Amb: Rosa Toran, Amical Mauthausen; Esteban Ibarra, Movimiento Contra la Intolerancia; Miquel Ramos, Obrint Pas; Weyman Bennett, Unity Against Fascism (GB); Txell Bru, UCFR.
21,00h-24h
Espai relax
Begudes, bocates i una mica de música.
Lloc de les jornades
Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190 (Metro Fontana L3, i 2 minuts cap a munt, a la dreta)
Casa Pound és un grup italià d’extrema dreta que porta anys utilitzant activitats de lleure per fomentar el feixisme entre el jovent. Darrerament, han aparegut grups i locals que intenten copiar el seu model aquí. L’exemple més recent és el centre social nazi al barri barceloní del Clot-Camp de l’Arpa; també està Proyecto Impulso, establert a Castelló a finals de l’any passat.
Aquest full explica els orígens i naturalesa d’aquest autodenominat “feixisme del tercer mil·lenni”.
Antecedents
A finals dels 70, el Fronte della Gioventù (organització juvenil i nucli dur de l’històric partit feixista Movimento Sociale Italiano, MSI) va començar a organitzar campaments per captar joves. Es van abordar temes com l’ecologia, l’atur juvenil, el dret a l’habitatge. Gràcies al reclam de la música, l’esport i de les campanyes entorn a l’habitatge social i contra l’especulació bancària, el moviment va créixer i als 90 es van iniciar les primeres ocupacions feixistes de cases a Roma, les ocupazioni non conformi. En aquestes s’organitzaven activitats culturals i esportives.
Història més recent
2003. Desenes d’activistes ocupen l’edifici que pren el nom de Casa Pound. El seu líder és Gianluca Iannone, ex membre del Fronte della Gioventù. A la Casa es van acollir famílies sense sostre, fins i tot d’origen immigrant. Uns anys més tard, Casa Pound comença una campanya cada cop més hostil contra la immigració.
2005. Casa Pound participa a la llista electoral de La Destra, corrent feixista que forma part de la coalició electoral de Berlusconi.
2006. Casa Pound ingressa al Movimento Sociale-Fiamma Tricolore (MS-FT) un partit que reivindica obertament el feixisme de Mussolini, i especialment l’anomenada “República Social Italiana” de 1943-45, que col·labora activament en l’Holocaust. Iannone construeix un corrent intern, que inclou la seva pròpia organització estudiantil, Blocco Studentesco i intenta controlar llocs importants.
2008. Eleccions legislatives. Iannone és candidat a la llista conjunta de l’MS-FT i La Destra. Posteriorment s’expulsa Iannone de l’MS-FT, presumptament per les seves activitats faccionals. Iannone arrossega amb ell una part important de la joventut, especialment del Blocco Studentesco, i alguns grups locals de l’MS-FT. Casa Pound comença a estendre el seu model d’activisme per tot el país, amb força èxit, convertint-se així en Casa Pound Itàlia.
2011. Casa Pound aconsegueix set regidors a les eleccions municipals. Tot i que Casa Pound diu que és ‘anticapitalista’, molts dels seus candidats formen part de les llistes del multimilionari Berlusconi.
Una concentració de Casa Pound a favor del manteniment de monuments feixistes.
Malgrat la seva retòrica antisistema, Iannone no ha trencat amb el feixisme: de fet, es declara obertament feixista. Segons ell, el feixisme “va ser l’experiència més bella de la història d’Itàlia”. El nom de Casa Pound es va prendre del poeta nord-americà Ezra Pound, col•laborador de Mussolini i Hitler a la Itàlia feixista, on va realitzar discursos radiofònics antisemites.
Base ideològica
L’ideòleg és Gabriele Adinolfi, escriptor feixista col·laborador del dirigent nazi Roberto Fiore. Tots dos van ser condemnats per participar a la matança de Bolonya de 1980, encara que van fugir del país per evitar complir la condemna. Promouen el concepte de feixisme revolucionari, “ni capitalista, ni comunista”, en un llibre conjunt titulat Tercera posició (2000). Les arrels ideològiques de Adinolfi es remunten a Julius Evola (1898-1974), simpatitzant del feixisme de Mussolini, però més proper al nazisme i col·laborador actiu a les SS. Les idees de Evola són una barreja de feixisme, sublimació de la ‘raça ària’, esoterisme, homofòbia i obsessió pel sexe. Adinolfi s’inspira molt en Evola.
Adinolfi va jugar un paper clau en la creació de l’espai polític d’on va sorgir Casa Pound, organitzant una ‘Universitat d’Estiu’ on adoctrinava sobre les possibilitats de l’activitat social i cultural —allò que ell anomena ‘metapolítica’— per guanyar adeptes i construir el moviment feixista. Aquestes activitats havien de ser dirigides per un nucli reduït de persones.
Efectivament, a Casa Pound regeix el principi jeràrquic. Un grup reduït envia les seves directrius a una estructura de comandaments regionals, que són els que les apliquen a nivell local.
Casa Pound, avui
Casa Pound ofereix un extens ventall d’activitats esportives, escola de teatre, classes de música… gratuïtes o a preus assequibles, a més d’un club de motoristes.
Tot i que es declara en contra del racisme, al seu programa es manifesta contra la societat multiracial i a favor del bloqueig dels fluxos migratoris; de la repatriació dels ‘clandestins’ i que s’apliquin criteris racials (entre altres) a qualsevol immigració que s’admeti. Acusa la immigració de les males condicions laborals i de l’atur.
Casa Pound col·labora estretament amb grups que no amaguen el seu racisme. Un informe sobre una festa de Casa Pound descriu la participació de grups nacionalsocialistes, la presència de material antisemita, islamòfob i racista en general, salutacions nazis…
Gianluca Casseri, l’assassí racista de Florència, va ser un militant actiu de Casa Pound.
A 2011, Gianluca Casseri, simpatitzant de Casa Pound, va disparar a persones immigrades. Va matar a dues d’elles i en va ferir a moltes altres. Casa Pound va negar qualsevol relació amb Casseri, al·legant que no era militant. Malgrat això, Casseri apareix en un vídeo d’una manifestació de Casa Pound, portant la bandera del grup. Poc després de l’atemptat, un dirigent de Casa Pound va insistir en el rebuig del seu grup vers la immigració, defensant “la idea de la italianitat, aquesta unió espiritual i mística del nostre poble que va existir durant el feixisme”.
Casa Pound utilitza també el doble llenguatge respecte les dones. D’una banda, afirma defensar els drets de les dones i oposar-se al sexisme i de l’altra “garanteix el dret a la maternitat i a la vida”. Controla la campanya “Temps de ser mare”, que promou l’augment de la taxa de natalitat de les dones italianes.
La sublimació de la violència és un altre dels seus pilars ideològics. Exigeix l’amnistia per als responsables dels atemptats terroristes d’extrema dreta als anys 70 i 80.
Casa Pound ofereix una imatge alternativa (okupa-punki-rockera) que li permet guanyar-se el suport de joves desencantats. No obstant això, només és una aparença que amaga el seu contingut feixista.
Aquesta retòrica radical i anticapitalista no és nova entre l’extrema dreta. El nazisme tenia els seus ‘radicals’, les Tropes d’Assalt, que van servir per reclutar joves, principalment a l’atur, que es reunien als seus locals. En realitat aquests locals i les activitats d’oci estaven sufragats pels grans empresaris que finançaven els nazis. Quan Hitler va arribar al poder, va decapitar literalment les Tropes d’Assalt, a la Nit dels Ganivets Llargs, i va eliminar la seva retòrica anticapitalista.
És evident la similitud entre les Tropes d’Assalt i Casa Pound, la seva retòrica, el seu entorn i la seva manera d’actuar.
Hi ha una simbiosi entre la dreta institucional i la radical. La primera utilitza l’extremisme de Casa Pound per radicalitzar el debat polític i ampliar el seu electorat. Mentre que la segona guanya legitimitat i espai per actuar. El creixement de Casa Pound es deu, en part, a la seva relació amb la dreta parlamentària. Alguns dels regidors electes de Casa Pound formaven part de la coalició electoral de Berlusconi.
Des de bon començament amb el local original de 2003, Casa Pound ha crescut arribant a tenir, segons ells, 5.000 militants i més de cinquanta locals. A l’Estat espanyol, només estan començant. Evitem que arribin a més.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.