Versió PDF per baixar i imprimir · Versió PDF en color · Este texto en castellano

Unitat contra el feixisme i el racisme va sorgir l’estiu de 2010 arran de l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista disfressat de demòcrata, es presentava a les eleccions autonòmiques de novembre 2010.

Els objectius d’UCFR són frenar les manifestacions feixistes i xenòfobes i evitar que els plantejaments feixistes entrin en les institucions de representació política.

UCFR aplega sensibilitats molt diverses i treballa en assemblees i grups de treball. No supleix la tasca de les ONG i de les associacions de base. Ben al contrari, el paper d’UCFR és el d’enxarxar tots aquests col·lectius, de manera que cadascun pugui ser més efectiu en el seu àmbit i que, junts, puguin dur a terme campanyes conjuntes.

UCFR compta amb grups locals autogestionats que, alhora, promouen l’enxarxament dels que, en el seu territori, ja estan compromesos en la lluita contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia. Així fem visible l’amplitud d’aquest front unitari i convidem tothom qui ho vulgui a afegir-s’hi.

UCFR du a terme un treball de sensibilització i mobilització. Sensibilització en dos vessants, la refutació dels tòpics xenòfobs i el desemmascarament del veritable caràcter feixista de PxC (ja que la immensa majoria dels seus votants no són realment feixistes i els voten enganyats).

Les mobilitzacions de rebuig es centren en aquells municipis i barris on aquest grup té o pot tenir més incidència. UCFR no comparteix el criteri que parlar dels grups feixistes equival a fer-los propaganda. Just al contrari, per fer front al problema, és imprescindible abordar-lo i fer ben patent el perill que representa.

UCFR es finança amb les aportacions de les entitats i persones adherides.

Context en què treballem

Arreu d’Europa creix el discurs d’extrema dreta, que es beneficia de la crisi econòmica i la retallada de l’estat del benestar. PxC ha aconseguit d’introduir-se en els ajuntaments catalans gràcies a un discurs polític basat únicament en l’atac a la població immigrada i a l’islam, presentant-los com els perills que amenacen el nivell de benestar de la població autòctona.

Aquest discurs està quallant força a causa de les gravíssimes retallades socials i la taxa d’atur que estem patint, i està proporcionant vots a l’extrema dreta. No podem menystenir aquest avenç del discurs feixista perquè així no l’eliminarem.

Alguns partits catalans i espanyols (com arreu d’Europa) han iniciat un camí de seguidisme del discurs xenòfob i racista, per tal de no perdre el vot de certs col·lectius i de guanyar-ne de nous. Aquest camí és perillosíssim perquè legitima els plantejaments feixistes i pot dur a un reforçament del vot cap a formacions netament feixistes, que utilitzen el joc democràtic per guanyar poder polític. Això és el que ha passat a França, on les propostes xenòfobes de Sarkozy han provocat que el Front Nacional es consolidés com a tercera força política.

Vèncer el feixisme en la seva arrel és el pas imprescindible per afeblir desviacions xenòfobes d’altres partits. Per aquesta raó UCFR concentra l’esforç a impedir que PxC i les opcions clarament feixistes o “identitàries” tinguin cap pes en les institucions polítiques. Altres col·lectius estan fent una tasca molt eficient per combatre els trets racistes d’alguns partits parlamentaris.

La situació actual té un precedent nefast. Als anys trenta, una altra crisi econòmica va afavorir l’augment de la ideologia feixista a Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol. Amb les conseqüències que tots coneixem.

Unitat contra el feixisme i el racisme

UCFR és un moviment ampli, format per centenars d’entitats, col·lectius i associacions adherides, amb l’objectiu comú de fer front al creixement del feixisme i el racisme a casa nostra.

Cadascú treballa des de la seva entitat, en àmbits molt diversos (cultural, veïnal, sindical, social, polític, esportiu…), però tots coincidim en la necessitat de construir un espai, amb uns mínims comuns, per divulgar àmpliament la veritable naturalesa del feixisme, un perill que és entre nosaltres i amenaça amb destruir la convivència, fomentant l’odi des de premisses falses i populistes.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) funciona com una xarxa, de manera que tots puguem comunicar-nos amb rapidesa i sense jerarquies, facilitant l’autogestió dels grups de treball que puguin anar sorgint i que cadascú continuï treballant a l’àmbit que li és propi, però en contacte amb qui ho fa en un altre sector.

Tots els fronts són necessaris en la lluita contra el feixisme, tant la feina del dia a dia als barris o a l’educació, com la tasca de sensibilització i divulgació; tant la denúncia com l’acció institucional… Calia, però, un moviment unitari per poder mostrar quan convé que som molts i moltes i que plantem cara amb fermesa al feixisme i al racisme, una xarxa basada en la suma d’esforços per fer possible multiplicar els resultats.

Del local al global

El problema del feixisme existeix a molts nivells, des dels carrers i els barris fins al context internacional.

UCFR també abarca des del local fins al global.

A l’àmbit internacional, UCFR està enxarxada amb moviments diversos arreu d’Europa, i fins i tot més enllà. Tenim relacions solidàries amb Unite Against Fascism a Gran Bretanya, amb el moviment unitari contra el racisme i el feixisme a Grècia, entre d’altres.

Un bon exemple va ser la jornada d’acció contra els neonazis, el 19 de gener de 2013, convocada pels moviments grecs, quan hi va haver accions i protestes, grans i petites, a dotzenes de ciutats, de països molt diversos, des d’Oslo fins a Sydney, i des de Moscú fins a Chicago.

La feina principal, però, és fa molt més a prop de casa. UCFR funciona principalment mitjançant els seus grups locals, que treballen a diferents barris, ciutats o comarques, en conjunció amb altres entitats i en funció de les necessitats locals. Pots veure una llista d’aquests grups a http://unitatcontraelfeixisme.org/comarcals

Si vols participar en un d’ells, només cal posar-te en contacte. I si no hi ha un grup prop d’on vius, et podem ajudar a crear-ne un.

Vols participar-hi?

Per a més informació i per a adhesions:

info@ucfr.cat
Web: ucfr.cat
Facebook: www.facebook.com/unitatcfr
Twitter: twitter.com/UnitatvsRacisme

Suport econòmic:

Noteu: compte nou! Codi IBAN:

ES34 3025 0005 8114 3328 2758

Nou full informatiu d’UCFR [Versió PDF per baixar i imprimir] · [Versión en castellano]

Potser et sona el nom de Carmen Martín Padial. Va ocupar el número 2 a la llista per Lleida d’Hartos.org a les darreres eleccions catalanes. Vegetariana i animalista, potser et vas fixar en el seu discurs trencador.

Potser has sentit a parlar, també, de les recollides d’aliments i joguines per a gent sense recursos que fa habitualment un grup d’Igualada. Bona iniciativa en temps de crisi, oi? El que no diuen és que només els ‘espanyols’ poden ser beneficiaris dels objectes que recullen.

Rere la iniciativa d’Igualada i rere el discurs trencador de Padial s’amaguen les mateixes sigles: l’MSR. Movimiento Social Republicano. Un partit neofeixista fundat el 1999. I rere els fets i les paraules s’amaga l’intent d’aquest grup ultradretà, que s’autoproclama ‘nacionalrevolucionari’ (NR), de capitalitzar la crisi amb un missatge que combina elements racistes i xenòfobs amb d’altres de socials.

No és res de nou: l’MSR fa servir una estratègia que van desenvolupar els feixistes italians i els nazis alemanys quan, a l’Europa d’entreguerres marcada per la crisi econòmica, social i política, van combinar els discursos obrers i trencadors amb els nacionalistes i xenòfobs.

Paga la pena recordar que Benito Mussolini va ser dirigent del Partit Socialista Italià i del diari d’aquest partit abans de crear el feixisme. I que el darrer reducte del seu règim, un cop la seva dictadura va caure l’any 1943, va ser la República ‘Social’ de Salò. També, que un dels primers dirigents del partit nazi (‘nacionalsocialista’) alemany, Gregor Strasser, assassinat per ordre de Hitler el 1934, destacava pel seu discurs obrerista i revolucionari.

Els membres de l’MSR tenen vincles amb Fiamma Tricolore, el partit italià que, a dia d’avui, encara utilitza com a emblema la flama que servia d’escut a la república de Saló. I s’autoproclamen ‘strasseristes’. De fet el cap de l’MSR, Juan Antonio Llopart, té una editorial, Ediciones Nueva República, que edita biografies sobre aquest nazi. Les connexions de l’MSR amb el nazisme i feixisme històrics són, doncs, innegables.

Però no només cal mirar al passat per descobrir que, també avui dia, rere la careta revolucionària, trencadora i social de l’MSR s’amaga el neofeixisme i el discurs de l’odi. Llopart segueix lliure i la seva editorial segueix funcionant perquè el Tribunal Suprem va anular, l’any 2010, una condemna que li havia imposat l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta va considerar que els seus llibres, difosos a la llibreria Kalki —els responsables de la qual també van ser condemnats— difonien idees genocides.

Un cop absolt, Llopart ha continuat organitzant actes com les Jornades de la Dissidència, que el centre d’estudis de l’MSR, el CELE, organitza cada any a Madrid. A la seva darrera edició, el novembre de 2012, van assistir per exemple Pedro Varela (aquest sí, ha complert condemna per incitació a l’odi amb els llibres que ven a la seva llibreria Europa, a Gràcia) i membres d’Alba Daurada, el partit obertament nazi que ha crescut, fins a obtenir un bon nombre de diputats, arrel de la crisi a Grècia.

Menys sort van tenir els integrants del grup Blood and Honour, una organització que agrupa neonazis paneuropeus a través de l’anomenat Rock Against Communism (RAC), una música amb continguts ultres. Està prohibida a diversos estats europeus, com l’alemany i, també, l’espanyol. En aquest últim la va proscriure, l’any 2011, el Tribunal Suprem espanyol, que alhora va condemnar a 14 dels seus membres per associació il·lícita i tinença d’armes. Dels 19 acusats en aquell procés, 14 havien aparegut a llistes electorals de l’MSR l’any 2004.

Aquella va ser una de les poques ocasions en què l’MSR es va presentar a unes eleccions. Per sort, quan ho ha fet ha estat per recollir uns miserables resultats: només té un regidor en un poble de la Mancha de 200 habitants, Heras de Ayuso. Quan va encapçalar la llista de l’MSR a les darreres eleccions europees, l’any 2009, Martín Padial va aconseguir 6.009 vots, un 0,04% del total.

Per garantir que el seu missatge d’odi segueixi sent ignorat, també en temps de crisi, cal desemmascarar el seu discurs aparentment social i trencador. A la fi, l’MSR és un grup nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.